Resignació al volcà

L’Elisabet se n’anava alleujada pels volts de tres quarts de nou del matí, després que li diguessin que la seva participació no era necessària i que ja podia marxar cap a casa. Excepte en un cas, tots els suplents de les tres meses del col·legi electoral de Sant Pere Màrtir, a Olot, van poder fer com ella. La constitució formal en aquest espai de Montolivet –un barri emblemàtic enfilat en el pendent d’un dels volcans urbans olotins– va ser més lenta que altres vegades, però no hi va haver complicacions. En general, els que es podien quedar tot el dia aquí no mostraven cap temor. Més aviat transmetien més sensació de resignació per haver de sacrificar un dia de lleure que no pas preocupació pel risc de contagi. Patien, però, perquè veien a venir que passarien fred, per més que a la sala hi hagués estufes. Per les dues portes obertes entrava l’ambient hivernal amb què Olot es va despertat ahir i un vocal va demanar permís per anar un moment a casa seva a buscar roba que l’abrigués més. D’entre els que van parlar amb aquest cronista, només una noia va admetre que estava espantada. “Una mica sí, per tot això del coronavirus, i jo hauria posat més pantalles a les taules, no només per al president”, deia visiblement amoïnada l’Alícia, designada com a vocal. Entre els suplents hi havia inquietud per si havien de desplaçar-se a un altre col·legi on fessin falta i la complicació que això els podia suposar. No va ser així i ni tan sols es van haver d’esperar més estona –els havien avisat que segurament haurien d’estar-se allà fins a les deu del matí, per si calia algun trasllat.

Seguretat

Als assignats a les meses els va tocar també ser dels primers de notar l’insòlit desplegament de seguretat, que començava pel canvi d’escenari en aquest col·legi electoral: en lloc de votar a la llar d’infants, com s’havia fet sempre, aquest cop es feia servir la sala d’actes annexa, un espai polivalent on, entre altres activitats, hi fa els assajos l’Esbart Olot. També hi guarden la cabreta, la figura de la faràndula festiva que serveix de mascota al festival Cornamusam. Amb el seu sac de gemecs als braços, la cabreta va ser testimoni de com, davant seu, la representant de l’administració, Teia Fàbregas –directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, que s’havia ofert per fer aquesta feina que no havia fet mai–, feia passar pel sedàs els convocats: en comprovava la identitat, n’anotava un telèfon de contacte, els prenia la temperatura (tots, correcta) i els indicava el lloc que havien d’ocupar. Poc abans de les nou respirava alleujada. “Sí, ha anat tot bé”, comentava, després de donar per telèfon la bona notícia a l’equip que coordinava la posada en marxa dels col·legis. Com els seus col·legues, Fàbrega seria l’encarregada de recollir l’índex de participació a la una del migdia i a les sis de la tarda, i dels resultats al final del recompte de paperetes, a la nit.

Mentre parlàvem anaven arribant les bosses dels esmorzars i es posava al seu lloc el membre de seguretat privada que es cuidaria de filtrar els votants. L’home va agafar la pistola termòmetre i la va provar en aquest periodista (tot en ordre). Fàbregas el va presentar als membres de les meses (havien de conviure moltes hores), i també va interpel·lar les presidentes (totes tres eren dones) i els vocals un agent dels Mossos, que els va explicar que ell i un company estarien a l’exterior per qualsevol incidència.

Últims retocs

Paral·lelament, empleats municipals acabaven de dur el material necessari per al desplegament especial de la jornada. Els dies anteriors ja havien col·locat al terra unes fletxes per indicar el circuit que calia recórrer a l’interior i les tanques que impedien sortir-ne. No vam veure els equips de protecció especial (EPI) que els components de les meses només s’havien de posar a darrera hora, quan hi havien de votar els positius de Covid. “Han estat uns dies frenètics”, admetia una tècnica del consistori, referint-se a la logística per poder iniciar la jornada electoral. Al seu costat, la regidora Mariona Camps, responsable de Protecció Civil i Policia, ho corroborava: “Ens n’hem sortit, però no ha estat fàcil. És una cosa molt diferent de qualsevol altra, i com que anem a màxims d’exigència perquè volem que tot vagi bé, doncs ha resultat complicat.”

La primera apoderada que vam reconèixer ja feia estona que era a l’exterior, parant la xim-xim constant que ho humitejava tot. La seva feina –va explicar Imma Muñoz, regidora que era allà en nom de JxCat– no havia de diferir de la d’altres cops (era la segona vegada que feia d’apoderada), però s’havia fet a la idea que aquesta vegada no podria estar gaire estona a dins, sinó que la major part de la jornada hauria de restar a la intempèrie, per motius de seguretat. Quan sí que hauria d’estar a l’interior és, sens dubte, a l’hora del recompte.

En marxa

Presidentes i vocals estaven ultimant els preparatius –paperassa aquí, gel hidroalcohòlic allà– quan vam veure l’alcalde a l’entrada. Estava recorrent col·legi a col·legi per comprovar com estava anant l’arrencada de la jornada. “Tot bé a tot arreu”, va informar Pep Berga amb cara de satisfacció. La seva ruta constava de vint etapes, corresponents als 20 punts on els 23.303 olotins amb dret a vot podien anar a exercir-lo. En total hi havia 42 meses, set més de les habituals. En tres col·legis van canviar d’espai, dins mateix de l’edifici, o simplement van ser substituïts per altres de més adequats.

Quan tocaven les nou, a la sala hi quedava només la gent indispensable. La primera votant va ser una senyora que, junt amb una altra dona, ja feia estona que s’esperaven a fora.