Neguits sota la pluja

Cert desgavell inicial i força neguits dels ciutadans cridats a formar part de les meses electorals. Va ser la tònica general en l’obertura dels 2.763 col·legis en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, a causa dels nous centres de votació, més grans, i de la posada en marxa dels dispositius de seguretat i sanitaris per evitar contagis de la Covid-19. La majoria dels membres de les meses escollits s’hi van presentar a contracor.

Amb mitja hora de retard, gairebé el total de les meses electorals es van poder constituir ahir, en gran part amb els titulars i alguns suplents. La gent gran, que era la primera cridada a votar, va ser ben matinera i a les 9 del matí va començar a fer cua a les entrades dels col·legis, on van aguantar el fred i la pluja al carrer. Passats deu minuts de les onze del matí el conseller d’Acció Exterior i Transparència, Bernat Solé, piulava: “En aquests moments, el 100% de les meses ja estan constituïdes. Gràcies a tothom per la responsabilitat i el compromís cívic.” Les 9.139 meses s’havien pogut completar, no sense malestar i desaprovació de bona part dels qui les componien en equips de tres. La vintena de meses que no es van poder completar fins a quarts d’onze van ser a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, on la Junta Electoral havia deixat més de dues mil al·legacions per resoldre.

Els dispositius de seguretat i sanitaris per formar les meses van funcionar, amb alguna disfunció puntual, com ara que el termòmetre no funcionava. Això va passar al mercat de Sant Antoni de Barcelona, que per primer cop es va habilitar com a col·legi electoral –el més gran de Catalunya–, així com sis mercats barcelonins més. El seu volum era el major: 28 meses amb urnes per a uns 17.000 electors. Fent cua des de les vuit del matí a l’accés del carrer de Tamarit, va haver-hi queixes de persones suplents que encara tenien la incertesa si eren necessàries o no. La pluja va acabar d’encendre els ànims. La responsable sanitària, ajudada pels Mossos, va agilitzar la situació, i a tres quarts de deu del matí tot es va resoldre. La mitjana va ser de 20 titulars per quatre suplents, segons la responsable.

Jordà Vallès, amb els 18 anys acabats de complir el 10 de febrer passat, era suplent segon en una de les meses del mercat de Sant Antoni. “Va rebre la notificació a casa una setmana abans de complir els 18”, explicava la seva mare, Mònica Cillero, mestra de l’escola Milà i Fontanals, tot recordant que a les altres dues filles grans mai els havia tocat. “Estic nerviós, no sé què he de fer”, admetia en Jordà, estudiant de segon de batxillerat i que duia el llibret d’instruccions de les eleccions ja llegit. Vallès havia de substituir Ricardo Martínez, de 65 anys, que va explicar, empipat, que havia presentat dues excuses a la Junta Electoral de Zona per la seva edat i les malalties del cor i diabetis, però que no havia obtingut resposta. Al principi, a la mesa d’ells dos només hi havia dos titulars i els van fer entrar al recinte. A dos quarts de deu del matí, Vallès i Martínez van quedar deslliurats en haver-s’hi presentat altres membres. Una xocolata ben calenta per passar el fred i els nervis i tornar més tard per votar per primer cop en unes eleccions, va ser el pla alternatiu d’en Jordà.

A aquesta hora, ja havien votat Luis i Josefina, els primers de fer-ho dels milers de votants convocats a les 13 taules del centre de convencions La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. “Sempre votem i aquest cop més”, explicaven en sortir del macrocomplex de serveis on havien fet mitja hora de cua. El nou col·legi electoral per als barris del Centre i Sant Josep era dels més grans de Catalunya, i va obrir a les 9 i 6 minuts. La Josefina i el Luis no tenien por de la Covid-19 però sí que els feia respecte: “Som grans i, precisament per honorar la feina dels qui han estat designats com a membres de les meses, ens hi acostem a votar perquè vegin que fan un servei a la societat. Tot i que feien una cara d’emprenyats...”, lamentaven.

Més escèptics es mostraven l’Iris, l’Andrea i l’Antonio, que formaven la taula 13 del macrocol·legi. L’Antonio, vocal primer, considerava “arcaic” aquest sistema presencial de vot: “Si ens avisen que hem de votar penjant-ho al web municipal i hem de confirmar-ho per internet o demanar el test amb una aplicació, per què no es pot votar on line?” La presidenta de la seva taula, l’Iris, va sol·licitar fer-se la prova abans: “Però no m’han avisat on fer-la. Si l’administració es compromet a fer-me un test i no m’avisa, per què jo m’he d’estar a la mesa tot el dia obligada?” Encara més crítica era l’Andrea, la tercera vocal: “Al·lego una miocardiopatia hipertròfica i la Junta Electoral em diu que no tinc dret a absentar-me, i només de la tensió de parlar amb tu ja m’ofego.” Els tres reneguen de la “festa de la democràcia”: “Venim obligats i estem indignats.”

Més calmat, l’Eloy presidia una altra taula i lamentava que no s’aprofités la jornada per donar feina a voluntaris: “Treballo de sanitari i hauria preferit descansar avui, tot i que ja m’han vacunat.” Tant ell com el seu vocal Pere instaven l’administració a emprar joves o persones que desitgessin guanyar els 65 euros que es cobren per la jornada. “A més, ens hauran de donar mitja jornada de festa, cosa que acaba repercutint sobre l’empresa, que no en té la culpa.” L’Eloy creu que la polèmica sobre la formació de les meses i els milers de recursos posen de manifest que “el sistema d’assignació dels ciutadans, la gestió de les juntes electorals formades per jutges i les votacions presencials estan desfasades. Votem gairebé igual que el 1976, quan es va estrenar la democràcia! Però la societat i la tecnologia han canviat molt des de fa mig segle, caram!”

Dels 39 membres de les meses del macrocol·legi, només un designat va decidir marxar i podria ser multat malgrat que va al·legar que no havia rebut cap resposta de la Junta Electoral de Zona. I un terç dels 39 en formaven part essent primer o segon suplent.

Conscients del malestar, els funcionaris de l’Ajuntament de l’Hospitalet es desvivien per facilitar-los l’estada i les instruccions. Els netejaven la taula cada mitja hora i les instruccions per posar-se i treure l’EPI van repetir-se un parell de cops abans del vespre.

Més educat i resignat semblava l’expresident de la Generalitat José Montilla, que va exercir de president de mesa a Les Escoles, el seu col·legi electoral de Sant Just Desvern, després que les excuses del president designat primer haguessin estat acceptades. Amb un lacònic “Aquí estem, gràcies per la vostra atenció”, va rebre un grup de periodistes que ens hi havíem acostat ahir al migdia. Montilla va haver de canviar de plans per al vespre, que tenia previst anar a la seu del PSC per seguir l’escrutini, que al final va haver de fer a la mesa.

A Sant Just no hi havia les cues que hi havia en col·legis i mercats de Barcelona, amb estades de mitja hora durant el migdia i la tarda, i sota la pluja. En altres poblacions de l’àrea metropolitana les cues es feien fora dels punts de votació, més que un cop dins. Amb molta més calma es va poder constituir la mesa de Sant Jaume de Frontanyà, municipi amb només 29 habitants, i que preveia dificultats per constituir la mesa. Els suplents de Vilada van poder respirar tranquils perquè els hauria tocat a ells suplir-los, informava l’ACN.

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Participació, Bernat Solé, va insistir al migdia en la “normalitat” amb què s’havien pogut constituir les meses i la seguretat de cara als ciutadans per exercir el dret a vot sempre que es complissin les recomanacions d’higiene i respectant les distàncies de seguretat. En alguns col·legis es prenia la temperatura a l’entrada més enllà de repartir als electors el gel hidroalcohòlic. Solé va destacar la logística i la col·laboració dels ajuntaments per fer arribar tot el material de protecció establert als protocols del Procicat. “Recomanem que es deixi als positius i als contactes estrets la seva hora i que no s’abaixi la guàrdia a l’hora dels recomptes”, indicava el conseller per reduir així el risc de contagis. Pel que fa a les meses que es van constituir amb retard, 22 a l’àrea de Barcelona, el conseller va cedir a la Junta Electoral Central (JEC) la responsabilitat d’allargar o no l’horari de les votacions. A mitja tarda, però, la mateixa JEC va advertir que no caldria allargar l’horari de votació a la vintena de meses que s’havien retardat a l’àrea metropolitana, atenent que l’abstenció havia facilitat la votació durant tot el dia, tret de les cues del matí i el migdia.