Casado fracassa en la seva aposta personal per Catalunya
La dedicació del president del PP a la campanya de Fernández no obté el resultat buscat
Els populars perden un diputat i es queden amb només tres representants
“Us volia dir «Ja soc aquí!» Però com que hi soc cada setmana, jo és que ja em sento un català més.” Amb aquestes paraules va obrir divendres passat la seva intervenció, en el míting final de la campanya d’Alejandro Fernández, el president del PP espanyol, Pablo Casado. I no hi ha cap dubte que el líder conservador espanyol s’ha dedicat com poques vegades a una campanya al Parlament de Catalunya; per tant, el pèssim resultat obtingut pel seu partit ahir suposa un dur revés a la seva estratègia.
L’opció que encapçalava Alejandro Fernández va quedar en l’última posició, assolint només tres diputats, tots tres per la demarcació de Barcelona, i perdent-ne un en relació amb les eleccions del 2017. Va obtenir poc més de 107.000 vots, amb un percentatge del 3,8%.
Tres diputats no dona dret als diputats populars a constituir grup propi i, a més, seran els únics d’integrar-se al grup mixt. Els diputats escollits són el mateix Fernández, Lorena Roldán i Eva Parera. Un dels cops durs per a Fernández és no haver obtingut representació a Tarragona, la seva demarcació d’origen.
La Moncloa, més lluny
Durant la campanya, Alejandro Fernández va deixar molt clar que les eleccions catalanes suposaven una revàlida per a Casado, afirmant a cada acte que un bon resultat a Catalunya suposaria l’inici de la reconquesta de La Moncloa per als populars, operació que veient els resultats d’ahir encara haurà d’esperar. El d’ahir és el segon revés d’importància que Casado obté a Catalunya, després del pèssim resultat que va tenir en les generals del novembre del 2019 amb l’aposta per Cayetana Álvarez de Toledo.
La derrota és també un cop per al candidat Fernández i la seva idea d’obrir el partit a altres sensibilitats. Mai com fins ara la llista del PP per Barcelona havia tingut dues independents en els llocs número dos i tres, Lorena Roldán, ex-Ciutadans, i Eva Parera, de la corda de Manuel Valls. És evident, doncs, que l’estratègia de la suma de la “casa gran del constitucionalisme” tampoc ha donat el resultat esperat. Tampoc ha sumat vots la incorporació a les llistes de l’expresident de Foment Joaquim Gay de Montellà, que s’ha implicat en la campanya.
La fuga de vots és evident que ha anat a parar a la candidatura del partit racista i d’ultradreta. Durant la campanya, Fernández ha batallat poc el segment de vot més escorat a la dreta, ja que ha fet unes actuacions poc estridents.
En fer la valoració del resultat, Alejandro Fernández va reconèixer que era “una nit difícil” i que s’estava davant d’un “resultat dolent” que va atribuir a l’abstenció. El candidat popular va reconèixer que no s’havia complert cap dels dos modestos objectius que s’havia plantejat la seva formació: créixer en vots i aconseguir formar grup propi. Tot i la forta patacada, Alejandro Fernández, amb la seva flegma habitual, va mostrar-se convençut que el PP té futur.
