El sobiranisme guanya més suports a Lleida

El bloc independentista va revalidar la representació en escons a les comarques de Lleida, amb onze dels quinze que hi havia en joc. Junts va perdre un dels sis escons que tenia el 2017, però es va convertir, de nou, en la llista més votada a la demarcació, amb 44.787 vots i un 100% escrutat. Això sí, el suport a Junts va caure més de quatre punts respecte del 2017 i es va situar en un 28,04%. Per la seva banda, ERC va conservar els cinc diputats que ja tenia, pràcticament amb el mateix percentatge de vots (26,58%). Això deixa les dues principals candidatures independentistes (separades per només 2.332 vots) gairebé en empat tècnic. El diputat perdut per Junts el va recollir la CUP, que recupera la representació que ja havia tingut el 2015. El suport a la llista encapçalada per Pau Juvillà va créixer un 2,36% (fins al 7,40%) i va acabar amb 11.812 vots.

Tot i mantenir els mateixos escons, el suport independentista a Lleida va augmentar gairebé en 3 punts, del 64,24% del 2017 a gairebé el 67,1% d’aquests comicis, cosa que la converteix en la segona demarcació amb més vot independentista, rere Girona (67,27%). En aquest 67,1% s’inclou el suport que va rebre el PDeCAT (4,60%), que va quedar a 644 vots d’aconseguir representació.

En el bloc unionista, el màxim beneficiat va ser el PSC, que va créixer d’un a tres diputats amb un 15% dels vots (5,96 més que el 2017). La llista socialista va guanyar la partida a Ciutadans, que va ensorrar-se i va perdre els tres diputats que havia tingut el 2017. Aquest cataclisme el va aprofitar, també, Vox, que va aconseguir fer entrar Antonio Ramón López al Parlament amb 8.839 vots (5,53%).

Junts va ser la força més votada en vuit comarques lleidatanes, dues menys que el 2017. Concretament, va perdre el lideratge del Segrià i la Noguera, on es va imposar ERC. El partit republicà va tornar a ser el més votat a l’Alta Ribagorça. L’Aran va ser l’única comarca lleidatana amb un partit unionista com a força més votada, però amb canvi de papers: si el 2017 s’hi havia imposat Ciutadans, en aquests comicis es va imposar el PSC (30,97%). Al final de l’escrutini, ERC (14,95%) va aconseguir prendre el segon lloc a Vox (14,54%), mentre que Ciutadans (7,48%) va caure fins al cinquè lloc, superat, també, per Junts (10,92%). A la ciutat de Lleida, Ciutadans va passar de primera a setena força més votada en rebre només el 5,29% del vots (contra el 24,54% del 2017). El partit amb més suport va ser ERC (21,91%), que governa a la ciutat amb l’alcalde Miquel Pueyo, seguit de Junts (21,17%) i el PSC (20,79%). Lleida també va ser la demarcació amb menys caiguda de la participació. Del 77,11% del 2017 es va passar al 54,65% d’aquests comicis (-22,46%). Aquestes han estat les eleccions catalanes amb menys participació a les comarques lleidatanes. Les anteriors van ser les del 2006, amb un 59% de participació.