Tancs contra la repressió
Mitjans locals asseguren que la policia i l’exèrcit van disparar indiscriminadament contra els que protestaven
Les autoritats modifiquen el Codi Penal i endureixen la pena per als manifestants
El govern promilitar de Birmània va augmentar la repressió contra el moviment de desobediència civil prodemòcrata, que per segona setmana va prosseguir amb mobilitzacions i aturades a bona part de país en oposició a la presa de poder i l’empresonament de la deposada consellera d’Estat i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. El govern militar, encapçalat pel cap de les forces armades, Min Aung Hlaing, va donar l’ordre de desplegar més soldats acompanyats de tancs i vehicles blindats pels carrers de la capital econòmica del país, Rangun.
Tot i que en un principi aquest augment del nombre de soldats va fer reduir la presència de manifestants i d’enfrontaments, durant tot el dia es van produir diversos xocs entre els manifestants i les forces de l’ordre que es van saldar amb desenes de manifestants ferits per projectils de goma, així com un nombre indeterminat de detencions, segons la premsa local.
Segons va informar ahir el diari The Myanmar Times, l’exèrcit va executar un nou escorcoll a la seu de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), d’on es van endur documentació relacionada amb els fons del partit, així com discs durs d’ordinador i dispositius de xarxa de comunicació, segons fonts del partit.
Paral·lelament a la repressió dels manifestants, el govern va modificar per la via d’urgència el Codi Penal per desincentivar les protestes, de manera que el delicte d’incitació a l’odi cap al govern i l’entorpiment de l’acció de les forces de seguretat pugui passar a ser punible amb vint anys de presó com a pena màxima. A més, el govern va suspendre diversos articles de la llei de seguretat, que fins ara exigia una ordre per poder arrestar algú i poder-lo retenir més de 24 hores, entre altres garanties legals, segons va informar el mitjà vinculat amb l’exèrcit True News Unit.
Impunitat
A partir d’aquest dilluns, ni la policia ni els militars no necessitaran cap ordre judicial per poder efectuar escorcolls com el que es va fer ahir a la seu de l’NLD. A més, el govern promilitar tindrà potestat per interrompre les telecomunicacions i l’accés a internet dels ciutadans sense cap avís previ, així com per exigir les dades de qualsevol usuari a les operadores de telefonia.
Aquests moviments legals dels militars tenen com a objectiu donar una cobertura legal a la repressió que està exercint el govern promilitar des del cop del primer de febrer i justificar els talls d’accés a internet i les comunicacions, com els que s’han produït les darreres hores. Així mateix, les autoritats van exigir que els ciutadans hagin d’informar dels convidats que passin la nit a casa, amb l’objectiu de poder localitzar de manera més fàcil els dissidents i els participants en les manifestacions prodemocràtiques.
Malgrat que el líder del cop d’estat, Min Aung Hlaing, va prometre prendre represàlies contra els metges i treballadors sanitaris que s’han negat a anar a treballar en protesta contra el cop militar, els treballadors públics del govern van anunciar ahir l’inici d’una vaga general indefinida, de manera que la desobediència civil dins de les estructures administratives governamentals es podria col·lapsar en les properes hores.
Un dels primers col·lectius a afegir-se a aquesta vaga va ser el dels treballadors del Banc Central de Birmània, que es van haver d’enfrontar a la policia que els volia forçar a entrar a les seves oficines i van ser aturats pels manifestants. Altres col·lectius de treballadors públics, com els de les importants centrals hidroelèctriques gestionades per l’Estat, també es van unir al moviment de desobediència civil. Aquestes vagues van alterar el funcionament de sectors crítics, com la sanitat i l’aviació, i diversos vols internacionals han estat cancel·lats per l’absentisme dels controladors aeris.
El relator especial de les Nacions Unides sobre la situació de drets humans a Birmània, Tom Andrews, va criticar mitjançant una piulada a Twitter les mesures de cobertura legal que estaven promovent els militars assegurant que “és com si els generals haguessin declarat la guerra al poble de Birmània: batudes nocturnes, arrestos constants, més drets bàsics violentats, un altre tall d’internet i combois militars que entren a les comunitats. Són senyals de desesperació. Atenció, generals: vostès hauran de respondre”, va sentenciar el representant de l’ONU.
Aung San Suu Kyi, davant del jutge
La consellera d’estat electa i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, podria comparèixer demà davant del jutge per haver importat i utilitzat il·legalment dispositius de ràdio i comunicació que estan restringits al país i necessiten autorització militar abans de l’adquisició, segons els advocats de la líder demòcrata. Sota arrest domiciliari des de l’alçament dels militars, la consellera podria haver d’enfrontar-se a una pena de fins a tres anys de presó. Els seus advocats, que van assegurar que encara no han tingut l’oportunitat de reunir-se amb ella, van assenyalar que esperen que la sessió se celebri per videoconferència, tot i que el jutge va subratllar que tot dependrà de la decisió de la policia. Per la seva banda, el deposat president del país, Win Myint, també es troba sota arrest des del cop militar i va ser acusat d’infringir les mesures de distanciament social imposades per les pandèmia per l’organització d’un acte electoral amb més de 30 persones.