Política

Illa manté la idea de ser investit per situar-se al centre del debat

Reitera que li correspon com a guanyador i que és ERC qui li hauria de donar suport a ell i no a l’inrevés

Diu que el PSC també aspira a presidir el Parlament i que no en pot quedar al marge

Encara que els vets encreuats entre el PSC i ERC i la revàlida de la majoria parlamentària independentista fan preveure un govern d’ERC i Junts presidit per Pere Aragonès, el candidat del PSC reafirma la seva intenció de presentar-se a la investidura tal com va prometre en campanya que faria si guanyava les eleccions.

Després de l’executiva que va analitzar els resultats i va preparar l’estratègia negociadora dels propers dies, Salvador Illa va comparèixer ahir telemàticament per anunciar l’inici, a la tarda, dels contactes amb tots els líders polítics, excepte Vox, per explorar els suports a la seva investidura. Ho farà, diu, “en justa correspondència” al fet de ser la primera força electoral del 14-F, en “coherència” amb la promesa durant la campanya i amb “convicció”, perquè, assegura, aquesta és la seva responsabilitat com a candidat més votat.

Illa va negar que la insistència a presentar-se a la investidura, tot i no disposar de prou suport, sigui un gest “buit, simbòlic”, sinó que ho qualifica de “gest real”, el que li correspon fer. De seguida ho va justificar rebutjant l’opció que sembla més plausible d’un nou govern amb majoria independentista: “Allò altre ja ho hem vist. Ja tenien majoria i ha suposat el bloqueig i una legislatura esgotada. No en volem més, d’això.”

Mantenir el focus

Tenint en compte que el mateix Illa donava a entendre la nit electoral que un govern presidit per ell podria haver d’esperar al futur, la seva aposta per la investidura ara sembla que respon a una estratègia de mantenir-se els propers dies o setmanes en el centre del debat públic sobre la investidura. Illa reitera que a ell li correspon oferir-s’hi i, “a partir d’aquí, cadascú haurà de donar explicacions davant la cambra catalana”. El PSC “torna a ser el centre de gravetat de la política catalana”, segons ell, que també va defugir la possibilitat d’acabar permetent la investidura del candidat més ben situat, el republicà Pere Aragonès: “El que correspon és que Aragonès em doni suport a mi.” L’expresident socialista José Montilla ja reclamava ahir “entesa” entre el PSC i ERC, que considera que són les formacions legitimades per la victòria en vots i escons.

Illa també va reiterar que el PSC no renuncia ni a la presidència de la Generalitat ni a la del Parlament i va advertir que el seu partit “no pot quedar al marge de la decisió sobre el president” de la cambra. El candidat va insistir en la necessitat d’“obrir un nou temps sense retrets ni revenges”, centrant-se en la salut, la reactivació econòmica i el rescat social.

L’únic que guanya vots

652.858 vots, 46.199 més que el 2017, situen el PSC com l’únic partit amb representació parlamentària fins ara que augmenta el suport, un fet no menor tenint en compte que es va registrar l’abstenció més alta en unes catalanes. 652.000 vots és un suport semblant al del PSC de l’època de Montilla –més que el 2010 i menys que el 2006–, que, en aquell context, li va permetre una presidència que ara difícilment tindrà Illa per la gran fragmentació dels escons en l’arc parlamentari.

Però el més important per al PSC és que el 14-F deixa endarrere el declivi que es va iniciar precisament amb la derrota de Montilla el 2010 davant la CiU d’Artur Mas. Vist amb perspectiva, el resultat d’Iceta fa tres anys (606.659 vots) ja va marcar la recuperació. Però 652.000 vots i 33 diputats encara és poc per trencar una majoria independentista reforçada quan la victòria s’obté a costa de l’estancament o l’ensorrament dels socis potencials –Cs i En Comú Podem– amb qui caldria formar majoria.

Em sento amb el deure de presentar candidatura. Hem guanyat i tenim per costum afrontar les responsabilitats
No és cap gest buit. És el que em correspon [...]; que Aragonès em doni suport a mi
Salvador Illa
candidat del psc a la generalitat
Cercar vies d’entesa [entre el PSC i ERC] és una oportunitat que no hauríem de deixar passar
José Montilla
expresident de la generalitat

El PSC recupera el ‘cinturó roig’, però no engoleix el vot de Cs

En aquestes eleccions, el PSC fa un pas endavant perquè, a diferència del 2017, torna a guanyar en grans ciutats clau com ara Barcelona, Badalona, Badia i Barberà del Vallès, Cornellà, Esplugues, el Prat i l’Hospitalet de Llobregat, Martorell, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Cal recordar que fa només tres anys, Ciutadans li arrabassava la victòria en tots aquests municipis de l’històric cinturó roig metropolità i fins i tot ERC el superava en vots en grans ciutats com ara Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Martorell i Mataró. Però també en la prolongació metropolitana, del Garraf fins al Baix Penedès, el PSC recupera terreny perdut i guanya a Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit, el Vendrell, Calafell i Roda, i, continuant pel litoral més poblat cap al sud, també obté la victòria a Tarragona, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Cambrils. Els socialistes també guanyen als municipis de la Val d’Aran i refermen el feu a cavall del Maresme i la Costa Brava imposant-se a Lloret, Blanes, Palafolls, Pineda i Malgrat de Mar. En els resultats del PSC es veu la importància de l’abstenció. El partit no s’emporta ni de lluny la majoria de les desenes de milers de vots que Cs perd en grans ciutats metropolitanes. En algunes de les seves places fortes, el PSC només creix unes desenes de vots o, fins i tot, en perd uns pocs, per exemple, a Cornellà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia