El TC avala la competència del Suprem per jutjar el govern

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat “per unanimitat” el primer recurs contra la sentència condemnatòria als independentistes catalans –el de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs–, en una resolució en què avala la competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders polítics i socials catalans per l’1-O. El tribunal de garanties només va avançar ahir la resolució i els arguments es difondran en els pròxims dies. Així, nega l’empara a l’exconsellera Borràs i manté la seva condemna a un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrecs públics i a pagar una multa de 60.000 euros per un delicte de desobediència.

Tancades les portes als tribunals espanyols, ara Borràs podria demanar empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on volen arribar els nou presos polítics, quan el TC no retingui més les seves causes, com han denunciat diversos cops.

El de Borràs és el primer dels onze recursos d’empara que té previst resoldre el tribunal abans de l’estiu, segons EFE. Borràs –defensada per la penalista Judit Gené– i la resta d’independentistes des del primer moment van demanar ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en considerar que són aforats i que aquest òrgan és el competent per jutjar els fets de la tardor del 2017, ja que van passar a Catalunya. Inicialment, la fiscalia va dirigir les querelles contra la mesa del Parlament i el govern al TSJC. Però amb la declaració d’independència, suspesa, el 30 d’octubre del 2017 la fiscalia va presentar les querelles contra la diputació permanent de la mesa i el govern al Tribunal Suprem, adduint que hi havia accions a l’estranger i els efectes podrien ser per a tot l’Estat espanyol. Davant aquesta interpretació tan extensiva de la llei, tots els independentistes catalans denuncien que se’ls ha vulnerat el dret a ser jutjats pel jutge predeterminat per la llei.

Ara, però, en la primera resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el TC avala la competència de la sala penal del Suprem. En un comunicat, el TC subratlla que la competència és del Suprem en el cas dels independentistes catalans “per la seva condició d’aforats i perquè una part dels fets van ser comesos a l’estranger”. Hi afegeix que la competència del Suprem “té una inqüestionable base legal explícita per estendre’s als responsables per connexitat amb els delictes que van ser jutjats”. I finalment, precisa que el magistrat Antonio Narváez –denunciat pels independentistes catalans per les seves declaracions contra l’1-O– no ha participat en la deliberació en abstenir-se dels recursos.

La negativa donada ara a Borràs serà la mateixa per als altres condemnats. A més, s’espera conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional per si es pot interpretar una resposta a la justícia belga, que recentment va avalar que no s’entregui a Espanya l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que va marxar a Brussel·les, i per al qual el jutge del Suprem Pablo Llarena va dictar una euroordre de detenció per jutjar-lo per malversació en la causa independentista. I és que el Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les va resoldre, el 7 de gener passat, que el Suprem no és l’òrgan competent per sol·licitar l’entrega de l’exconseller, tal com va dir el jutge de primera instància belga. “Segon tribunal d’una tercera euroordre: no hi ha extradició”, celebrava la defensa de Puig. A més, el tribunal hi afegia que estava en perill la seva presumpció d’innocència.

En el recurs de l’exconsellera Borràs, la penalista Judit Gené manifesta que el Suprem “fa una interpretació exorbitant del principi d’ubiqüitat” per tal d’assumir la causa catalana, a més de trencar la seva doctrina, amb una resolució del 2014 que fixa que les causes s’han de jutjar en el territori on succeeixen els fets.