Dos vots a distància

La reforma del reglament del Parlament, amb què, entre altres objectius, es volia regular el vot telemàtic i la delegació de vot, va quedar altre cop paralitzada cap a final de l’anterior legislatura en estancar-se els grups a l’hora de regular les sessions especialment rellevants com ara la de la investidura o les mocions de censura, després d’haver aconseguit avenços pel que fa a la possibilitat de plens virtuals. L’intent va tenir lloc després d’un inici de legislatura convuls per l’acció parlamentària dels presos polítics i exiliats, i sobretot pels esforços de l’unionisme d’avortar com fos una investidura a distància de Carles Puigdemont, però al final va ser la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 l’únic motiu que va propiciar, ara fa onze mesos, que la tecnologia s’obrís camí a la cambra catalana. En una solució provisional que en aquell moment ningú va discutir, la mesa va decidir que els plens serien amb una presència mínima a l’hemicicle, i va donar dues opcions per exercir-hi el vot: delegant-lo en els portaveus de grup o bé, per primer cop, facultant la possibilitat del vot telemàtic, amb una tecnologia informàtica específica habilitada per als diputats. De fet, per facilitar que no haguessin d’estar permanentment pendents a casa de quan era cada votació, fins i tot es va decidir concentrar-les totes al final de cada jornada. Bona part dels diputats, sobretot els independentistes, en van fer ús.

El cas, però, és que el reglament continua sense abordar la regulació del vot telemàtic i a hores d’ara la delegació de vot es continua preveient únicament en el supòsit d’incapacitat, per raons de malaltia o per naixement d’un fill. I ja s’albira que aquesta falta de regulació serà, probablement, motiu de discòrdia un altre cop perquè els diputats electes Lluís Puig (JxCat) i Meritxell Serret (ERC), exconsellers exiliats a Brussel·les, puguin exercir-lo ara, ja que en principi estan disposats a assumir l’acta, segons ha pogut confirmar aquests dies El Punt Avui. Puig, número 9 de JxCat per Barcelona, ja va ser elegit el 2017 i no va tenir problemes per assumir l’acta a distància. Ara pensa fer el mateix, i confia poder exercir-ho amb normalitat. De fet, si es continua permetent el vot telemàtic, com s’ha fet des del març del 2020, no hauria de tenir cap problema. Encara més, dimecres a Nació Digital defensava genèricament que “la videoconferència és un sistema vàlid per exercir de diputat”. I l’experiència de l’últim any li dona la raó. De moment, però, només òrgans com ara la mesa, la junta de portaveus o les comissions s’han celebrat així. Cap sessió plenària, ni tan sols ordinària. Serret, número 2 d’ERC per Lleida, està acabant de valorar què farà amb el seu partit, ja que continua sent delegada del govern davant la UE, però les seves circumstàncies són molt similars a les de Puig, i almenys d’entrada també podria assumir l’acta de diputada.

En cap dels dos casos la seva situació judicial no és cap impediment. Puig té una ordre de detenció per un delicte de malversació que afecta només el territori espanyol, després que la justícia belga va ratificar al gener que rebutja la petició d’extradició del Tribunal Suprem perquè considera que no és l’òrgan competent per jutjar-lo. La justícia espanyola va renunciar a presentar-hi cap més recurs, així que a l’estranger és un ciutadà lliure. Serret, pel seu cantó, està als “llimbs jurídics”: l’Estat també manté l’ordre d’arrest per presumpta malversació i desobediència, però ni ha culminat ni està en cap procés judicial d’extradició, ja que el Suprem no té cap euroordre dictada contra ella. De fet, ni tan sols la cita en la sentència del judici al procés, i la seva defensa raona que no hi hauria cap element que pogués sustentar a fora una petició d’extradició per malversació.

La rebel·lió, doncs, ja no existeix enlloc i, per tant, el Suprem no pot actuar ara com ho va fer en l’anterior legislatura quan, abans del judici, va suspendre els diputats processats, acusats d’aquest delicte, emparant-se en l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Llavors ja hi va haver polèmica perquè l’informe dels lletrats “recordava” el principi de separació de poders que regula el sistema polític i jurídic. En aquest sentit, afirmaven que d’una interlocutòria del Suprem no se’n podia deduir un mandat cap al Parlament respecte a l’aplicació i la interpretació del reglament. Els lletrats indicaven que aquestes funcions només corresponen a la cambra; és a dir, al poder legislatiu i no pas al judicial. Va ser el mateix cos de lletrats el que va recomanar una reforma del reglament, a conseqüència de les ordres del jutge instructor, Pablo Llarena, de traslladar al Parlament la responsabilitat sobre l’exercici del dret de representació parlamentària que les eleccions del 21-D havien atorgat a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que el gener del 2017, a l’inici de la legislatura, ja eren en presó preventiva a Madrid.

Sigui com sigui, Puig i Serret no haurien de tenir problemes ara per recollir l’acta de parlamentari, que es tramita amb la presentació, per correu o per persona apoderada, de les credencials de la junta electoral, i una declaració dels béns patrimonials. En aquest cas no es requereix la presència del càrrec electe, contràriament, per exemple, al que succeeix per ser eurodiputat.

El primer obstacle arribarà en la primera sessió al Parlament, la de la constitució de la cambra, que serà presencial i es farà a l’auditori per garantir les distàncies de seguretat. En aquesta sessió, que com a molt tard s’ha de fer el 12 de març, es designarà el president del Parlament i la resta de membres de la mesa si hi ha acord entre les forces polítiques. Les votacions entre els diputats electes es fan mitjançant el vot en urna, però la que regula aquesta sessió és, d’acord amb l’informe no vinculant dels lletrats del gener del 2017, la mesa d’edat, formada pel diputat més gran i els dos més joves que, en aquesta legislatura, seran el diputat republicà Ernest Maragall i dos diputats de Vox. Ells seran els que hauran de decidir si accepten una delegació de vot o un vot telemàtic de Puig i Serret tenint en compte que hi ha aquest buit reglamentari.

La sessió següent serà el ple d’investidura del president de la Generalitat, que també serà presencial, però qui haurà de regular el procediment i decidir si s’accepta el mecanisme del vot telemàtic o la delegació de vot per als diputats a l’exili serà la nova mesa del Parlament i el nou president sorgits del ple inicial. Altre cop el buit reglamentari, i la batalla de recursos que hi pugui emprendre l’unionisme, podrien dificultar la presa de decisions, si bé cal recordar que en l’anterior legislatura es van acceptar, en els primers plens d’investidura fallits, només els vots dels diputats que eren a la presó. La situació ara ja no és la mateixa.