rasclet
el
Montilla hi ha de ser
Celebro que finalment Òmnium Cultural, els partits i les institucions hagin arribat a un acord sobre la capçalera de la manifestació. Quan som objecte d'una agressió com la que ara patim, és força ridícul barallar-se per les connotacions d'un lema. A mi, personalment, m'agradaria que una gran majoria social tingués clar que, a hores d'ara, l'única alternativa possible i realista és la independència. Però encara no som aquí. La història ha fet que Catalunya sigui avui una nació endurida, forta, amb una gran capacitat de resistència a l'assimilació, però també una societat complexa, mestissa, plena de matisos. Hi ha, però, alguns punts àmpliament compartits per tothom. Com ara el valor de la democràcia, basada en el respecte a la voluntat popular. I també la defensa de la catalanitat i del dret a la continuïtat lingüística i cultural. Encara hi podríem afegir la reivindicació de disposar plenament dels recursos que generem amb la nostra creativitat i el nostre esforç. La sentència del Tribunal Constitucional ens retalla per aquests tres fronts. Per això es mereix una resposta serena, contundent i massiva. El president i els expresidents de la Generalitat hi han de ser. Sobretot, el president Montilla, que encarna avui la nostra més alta institució col·lectiva. Era uns insensatesa que, des d'un doble sectarisme de curta volada, alguns pretenguessin entrebancar la seva presència. Ara és l'hora de la unitat, de la força de la unitat.