ERC apressa a pactar

Les nego­ci­a­ci­ons no van com ERC vol­dria i ahir els seus màxims repre­sen­tants, el pre­si­dent de la for­mació, Oriol Jun­que­ras, i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en fun­ci­ons i can­di­dat a la inves­ti­dura, Pere Ara­gonès, van aga­far l’alta­veu per menar pressa i dema­nar altru­isme a la resta de par­tits i, també, l’empenta de tots els sec­tors que volen un acord inde­pen­den­tista.

A l’altra banda de la taula, però, la CUP con­ti­nua deli­be­rant amb la seva militància –i ho faran fins dimarts– quin ha de ser el paper dels anti­ca­pi­ta­lis­tes en funció dels acords a què van arri­bant; Junts guarda silenci, si bé recorda que ERC és la força que va gua­nyar les elec­ci­ons i qui marca el ritme de les nego­ci­a­ci­ons, i, final­ment, els comuns ban­de­gen la CUP i con­ti­nuen recla­mant a ERC que es desen­ganxi de Junts.

En aquest esce­nari, i quan fal­ten cinc dies per a la cons­ti­tució de la mesa del Par­la­ment, ERC va con­vo­car el con­sell naci­o­nal i no es va estar d’acu­sar la resta de par­tits de tenir “temp­ta­ci­ons egois­tes” que podrien estar impe­dint un acord. Jun­que­ras vol un govern “fort i dura­dor” i Ara­gonès és par­ti­dari d’un acord “d’inves­ti­dura” i també “de legis­la­tura”, cosa que con­trasta, com a mínim, amb el que diuen els anti­ca­pi­ta­lis­tes: que en la nego­ci­ació convé “anar a pams” i, en tot cas, un acord per a la mesa del Par­la­ment no suposa un acord per tirar enda­vant un pres­su­post i encara menys tot un pro­grama de legis­la­tura. Ningú sig­narà un xec en blanc tenint en compte com va anar la legis­la­tura ante­rior.

Però el cert és que la majo­ria que per pri­mer cop con­fi­gu­ren els 74 escons també eleva la pressió cap als tres par­tits, que no aca­ben d’acor­dar el con­tin­gut d’un full de ruta en què si bé l’auto­de­ter­mi­nació, l’amnis­tia i el res­cat social podrien ser eixos com­par­tits, no ho són quan es baixa al detall.

De moment, repu­bli­cans i anti­ca­pi­ta­lis­tes van tan­car la pri­mera set­mana de març amb la cons­ti­tució de grups de tre­ball sec­to­ri­als per abor­dar alguns dels com­pro­mi­sos que la CUP va posar sobre la taula, com les moratòries en l’ús de pro­jec­tils de foam i la presència dels anti­dis­tur­bis al cos­tat de la comi­tiva judi­cial en els des­no­na­ments. A més a més, ja han esbos­sat les seves pri­o­ri­tats econòmiques i soci­als de legis­la­tura davant la resta de par­tits: la renda bàsica uni­ver­sal, la regu­lació efec­tiva dels llo­guers per garan­tir el dret a l’habi­tatge, l’enfor­ti­ment del sec­tor públic i la indus­tri­a­lit­zació verda del país per afron­tar la tran­sició ecològica i gene­rar “tre­ball esta­ble i de qua­li­tat”. En funció de com s’aca­bin tras­lla­dant aques­tes peti­ci­ons en el pacte for­mal, la CUP assu­mirà més o menys res­pon­sa­bi­li­tats d’acord amb el mana­ment de la militància. Per això, la for­mació anti­ca­pi­ta­lista treu pressió a la data del 12-M com a límit per tan­car defi­ni­ti­va­ment un pacte.

Jun­que­ras apel·lava ahir en una inter­venció telemàtica en el con­sell a la gent “que pateix” per l’actual situ­ació social i econòmica i més quan arran del resul­tat del 14-F els han “fet un encàrrec: auto­de­ter­mi­nació i amnis­tia amb majo­ria política d’esquer­res”. “Ells merei­xen que tot­hom esti­gui a l’altura”, va rei­te­rar Jun­que­ras, per la qual cosa va dema­nar que s’actuï amb “deter­mi­nació, constància, esforç i gene­ro­si­tat” per con­cre­tar, “al més aviat pos­si­ble”, hi va afe­gir, l’acord d’un govern pre­si­dit per Pere Ara­gonès.

“Ni des­cansa la pandèmia ni des­cansa la repressió”, deia al seu torn el vice­pre­si­dent Ara­gonès, i per això recla­mava “un acord urgent” que es basi en “con­ver­ses ambi­ci­o­ses i hones­tes en què s’abor­din tots els temes i totes les estratègies i no hi hagi cap vet”, asse­nya­lava. Ara­gonès també va adme­tre que es tracta d’un pro­jecte com­plex per al qual calen “ganes, fer­mesa i con­vicció” i, sobre­tot, evi­tar el “fer-ho com sem­pre”, en una clara al·lusió a la for­mació de Junts. “Volem un govern pari­tari, trans­pa­rent, col·labo­ra­dor entre depar­ta­ments i que faci polítiques tan­gi­bles”, resu­mia Ara­gonès.