ERC apressa a pactar

Les negociacions no van com ERC voldria i ahir els seus màxims representants, el president de la formació, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat en funcions i candidat a la investidura, Pere Aragonès, van agafar l’altaveu per menar pressa i demanar altruisme a la resta de partits i, també, l’empenta de tots els sectors que volen un acord independentista.

A l’altra banda de la taula, però, la CUP continua deliberant amb la seva militància –i ho faran fins dimarts– quin ha de ser el paper dels anticapitalistes en funció dels acords a què van arribant; Junts guarda silenci, si bé recorda que ERC és la força que va guanyar les eleccions i qui marca el ritme de les negociacions, i, finalment, els comuns bandegen la CUP i continuen reclamant a ERC que es desenganxi de Junts.

En aquest escenari, i quan falten cinc dies per a la constitució de la mesa del Parlament, ERC va convocar el consell nacional i no es va estar d’acusar la resta de partits de tenir “temptacions egoistes” que podrien estar impedint un acord. Junqueras vol un govern “fort i durador” i Aragonès és partidari d’un acord “d’investidura” i també “de legislatura”, cosa que contrasta, com a mínim, amb el que diuen els anticapitalistes: que en la negociació convé “anar a pams” i, en tot cas, un acord per a la mesa del Parlament no suposa un acord per tirar endavant un pressupost i encara menys tot un programa de legislatura. Ningú signarà un xec en blanc tenint en compte com va anar la legislatura anterior.

Però el cert és que la majoria que per primer cop configuren els 74 escons també eleva la pressió cap als tres partits, que no acaben d’acordar el contingut d’un full de ruta en què si bé l’autodeterminació, l’amnistia i el rescat social podrien ser eixos compartits, no ho són quan es baixa al detall.

De moment, republicans i anticapitalistes van tancar la primera setmana de març amb la constitució de grups de treball sectorials per abordar alguns dels compromisos que la CUP va posar sobre la taula, com les moratòries en l’ús de projectils de foam i la presència dels antidisturbis al costat de la comitiva judicial en els desnonaments. A més a més, ja han esbossat les seves prioritats econòmiques i socials de legislatura davant la resta de partits: la renda bàsica universal, la regulació efectiva dels lloguers per garantir el dret a l’habitatge, l’enfortiment del sector públic i la industrialització verda del país per afrontar la transició ecològica i generar “treball estable i de qualitat”. En funció de com s’acabin traslladant aquestes peticions en el pacte formal, la CUP assumirà més o menys responsabilitats d’acord amb el manament de la militància. Per això, la formació anticapitalista treu pressió a la data del 12-M com a límit per tancar definitivament un pacte.

Junqueras apel·lava ahir en una intervenció telemàtica en el consell a la gent “que pateix” per l’actual situació social i econòmica i més quan arran del resultat del 14-F els han “fet un encàrrec: autodeterminació i amnistia amb majoria política d’esquerres”. “Ells mereixen que tothom estigui a l’altura”, va reiterar Junqueras, per la qual cosa va demanar que s’actuï amb “determinació, constància, esforç i generositat” per concretar, “al més aviat possible”, hi va afegir, l’acord d’un govern presidit per Pere Aragonès.

“Ni descansa la pandèmia ni descansa la repressió”, deia al seu torn el vicepresident Aragonès, i per això reclamava “un acord urgent” que es basi en “converses ambicioses i honestes en què s’abordin tots els temes i totes les estratègies i no hi hagi cap vet”, assenyalava. Aragonès també va admetre que es tracta d’un projecte complex per al qual calen “ganes, fermesa i convicció” i, sobretot, evitar el “fer-ho com sempre”, en una clara al·lusió a la formació de Junts. “Volem un govern paritari, transparent, col·laborador entre departaments i que faci polítiques tangibles”, resumia Aragonès.