Tic-tac, tic-tac

La nova majoria independentista al Parlament de Catalunya, amb el major percentatge de vots de la història a la butxaca, continua sense bastir cap acord quan han passat tres setmanes de les eleccions i falten dos dies per celebrar el ple de constitució de la cambra catalana. Com a mínim, per alguns pot resultar esperançador que els vells hàbits continuïn empeltats en la política catalana i que l’acord, o més aviat l’encaixada de mans, s’exhibirà en temps de descompte amb la pressió a punt d’explotar. I no és estrany perquè de la composició de la mesa del Parlament sorgiran els primers indicis de les accions polítiques que es duran a terme en aquesta legislatura. Recordem que un dels objectius és portar a terme un pla de rescat social que requerirà desobeir algunes decisions del Tribunal Constitucional, sobre tot les que fan referència a la suspensió i anul·lació de lleis socials com la norma catalana sobre habitatge. I, en l’eix nacional, aprovar una declaració política a favor de la sobirania del Parlament, amb la jurisprudència jurídica actual que avala la censura prèvia a un debat parlamentari, tornarà a ser un desafiament que hauran de gestionar els membres de la mesa. Divendres, tothom estarà pendent dels noms i del camí que marcaran.