La presidència de la cambra tiba al màxim la negociació
ERC i la CUP retreuen a Junts que no els detalli la proposta per encapçalar la institució
Els de Puigdemont asseguren que el càrrec els correspon a ells i l’executiva tria aquest matí el candidat
Junts, amb 32 diputats, ha decidit no entrar a negociar amb ERC (33 diputats) i la CUP (9 diputats) el candidat a presidir el Parlament de Catalunya. Els de Puigdemont entenen que el càrrec els correspon a ells com a segona força més votada de l’espectre independentista i que, per tant, tal com va passar en l’anterior legislatura però ara amb els papers canviats, aquesta vegada els pertoca a ells tenir la presidència de la cambra, mentre que la presidència de la Generalitat és per a ERC.
D’altra banda, però, els republicans i els anticapitalistes retreien ahir a Junts que encara no hagi detallat el nom del seu candidat a presidir la mesa, per la qual cosa la CUP decidia mantenir viva la seva candidatura, que enarbora Pau Juvillà. Darrere dels noms i la incapacitat de consensuar una presidència s’hi afegeix una manca d’acord per bastir un full de ruta i un govern que comparteixi el mateix objectiu.
Vint-i-quatre dies no han estat suficients perquè els tres partits independentistes que tenen majoria a la cambra puguin arribar a un acord i ahir al matí una segona reunió de totes tres formacions va resultar improductiva. A Junts no va agradar que els republicans tibessin les negociacions arribant abans a pactes amb la CUP, en un intent de rebaixar el pes dels escons de la candidatura de Laura Borràs. Que a més a més es posés sobre la taula la presidència del Parlament i es generessin dubtes sobre la pertinença del càrrec va acabar encallant unes negociacions fins i tot quan falten 24 hores per iniciar el ple de constitució del Parlament, una sessió que cal tenir en compte que no es pot ajornar.
A hores d’ara, i en espera que al llarg del dia d’avui se succeeixin les reunions entre ERC, Junts i la CUP, hi ha dues candidatures a la presidència del Parlament: Eva Granados (PSC) i Pau Juvillà (CUP). De fet, ahir, en l’escalada de discrepàncies entre ERC, Junts i la CUP, els anticapitalistes es preguntaven si els de Puigdemont “estan disposats” que la socialista Eva Granados “presideixi la mesa del Parlament” davant “la incapacitat” per arribar a un acord entre ERC, JxCat i la CUP. Al cap de poques hores, Junts llançava un comunicat en què avançava que presentarien un candidat i que aquest s’escolliria en l’executiva programada per a aquest matí. A més, també assenyalaven que l’objectiu de Junts ha estat primer de tot treballar amb “rigor” i acordar les bases d’actuació i coordinació entre les formacions independentistes per entrar a debatre posteriorment els membres de la mesa del Parlament. La falta de concreció és el que ha obligat Junts a mantenir-se a l’expectativa. Els republicans, que també eren partidaris d’arribar a la constitució de la mesa del Parlament amb un acord de contingut ampli, ahir mantenien silenci.
Ni l’escenari de repressió judicial amb la suspensió del tercer grau als presos polítics i el seu retorn a la presó, ni la situació més vulnerable del president Puigdemont a l’exili amb la retirada de la immunitat per part del Parlament Europeu, ni el suposat acostament del PSOE a Ciutadans per presentar mocions de censura allà on governa el PP amb el partit taronja no han aconseguit enganxar les peces del tauler independentista. Ahir Junts, a través d’un comunicat, demanava temps i respecte pels seus mecanismes interns, amb els quals aquest matí validaran el candidat o candidata a la presidència que se sotmetrà a votació demà en un ple que començarà a les deu del matí i s’allargarà unes tres hores. La sessió constitutiva surt per primera vegada del saló històric i es trasllada a l’auditori situat a la planta baixa.
LES FRASES
Laura Borràs, entre el Parlament i el govern
Un dels noms que des del principi de les negociacions han ressonat per encapçalar la presidència del Parlament és el de Laura Borràs, avalada ahir per Carles Puigdemont. L’executiva de Junts tria aquest matí entre d’altres que també s’han posat sobre la taula, com el de la diputada i candidata per Girona Gemma Geis. Tanmateix, Borràs també podria tenir un paper en el govern català, com per exemple el de la vicepresidència, que en aquesta passada legislatura va ocupar ERC d’acord amb els resultats darrere de Puigdemont.
La tria de Laura Borràs, però, arrossega un inconvenient, ja que la diputada té pendent una causa judicial que en aquest cas encara es troba al Tribunal Suprem per la seva condició de diputada al Congrés i que es traslladarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un cop adquireixi l’acta del Parlament. En cas que s’acabi obrint judici oral, el fet que es tracti d’un suposat cas de “corrupció”, malgrat que Junts defensa que és una causa política, implicaria la seva suspensió com ja va passar en l’anterior legislatura amb el president Quim Torra. La situació de Borràs ja va aixecar polèmica fins i tot entre les files de la CUP quan la candidata Dolors Sabater, en campanya, va mostrar certa discrepància a investir-la presidenta, malgrat que després el partit rectifiqués les declaracions de la cap de llista.