JxCat proposa Laura Borràs com a presidenta del Parlament
L’exconsellera té el suport d’ERC, però la CUP critica que el càrrec l’ostenti algú amb un procés judicial obert
JxCat ha proposat Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Així ho ha decidit l’executiva del partit, reunida de forma extraordinària aquest dijous a la tarda.
Tot apunta que l’exconsellera ocuparà així el segon càrrec institucional del país, i tot i ser la candidata a la presidència de la Generalitat el 14-F, no entrarà al Govern de Pere Aragonès.
Borràs compta amb el suport d’ERC a la votació de la constitució de la Mesa de demà, però no queda clar si la CUP també hi votarà a favor o s’hi abstindrà. Els anticapitalistes han criticat que la presidència de la cambra recaigui en algú que té un procés judicial obert al Suprem, pel presumpte cas de fraccionament de contractes, quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.
Malgrat tot, faci el que faci la CUP, Borràs serà la propera presidenta del Parlament. La candidata de Junts té garantida l’elecció en segona volta, ja que els vots d’ERC i del seu partit sumen 65, més que la possible oposició. Borràs no ha decidit fins avui mateix que accepta l’encàrrec del partit, ja que dubtava entre la presidència del Parlament i la vicepresidència de la Generalitat. L’exconsellera, propera a Quim Torra i a Puigdemont, es convertirà així en la tercera dona que ostenta el càrrec, per darrere de Núria de Gispert i Carme Forcadell.
Diversos dirigents de l’executiva de Junts han reclamat a Borràs durant els últims dies que assumís aquesta responsabilitat. També era el nom preferit de Lledoners i –sobretot– Waterloo, malgrat els dubtes de la pròpia exconsellera. L’exlíder de Junts a Madrid finalment accepta l’encàrrec –amb “aclamació unànime” de l’executiva, segons un comunicat del partit–, i presidirà un Parlament amb majoria independentista en escons i, per primera vegada, també en vots.
La Mesa també tindrà majoria independentista, i també com a novetat comptarà amb una representant de la CUP. L’entesa amb ERC no s’ha tancat fins aquest mateix matí. Tal com ha explicat l’ACN, republicans i Junts han acordat que la presidència del Parlament recauria en el partit de Carles Puigdemont, que a la tarda ha acabat d’avalar el nom de Borràs. Poc després ERC ha confirmat que avalaria qualsevol nom que plantegés Junts, si bé algunes fonts admeten que haguessin preferit algú altre que no fos Borràs, pel seu cas obert al Suprem.
És el mateix argument que ha exposat la CUP en la roda de premsa d’aquest migdia. Els anticapitalistes preferirien que la presidència de la cambra no la tingués algú investigat pel Suprem. No queda clar encara si la CUP hi votarà a favor o no. Sigui com sigui, Borràs serà escollida demà presidenta del Parlament.
Pel que fa a la seva situació judicial, cal recordar que l’article 25.4 del reglament del Parlament explicita que la Mesa ha de suspendre els drets i deures dels parlamentaris en l’obertura de judici oral en els delictes vinculats a la corrupció. La llei afegeix que seria necessari un dictamen del Consell de l’Estatut del Diputat per aclarir el tipus de delicte plantejat.
L’acord entre els partits independentistes passa perquè Junts tingui la presidència del Parlament, i una secretaria de la Mesa que seria per a Jaume Alonso Cuevillas. ERC en tindria una vicepresidència, i la CUP una secretaria. Tot apunta que Esquerra i JxCat es donaran suport mutu a la votació de demà, i que també avalaran el nom de la cadira de la CUP.
No ha transcendit encara el nom del representant dels republicans, més enllà que serà una dona. L’altra secretaria que correspondria a ERC podria recaure en els comuns, que mantenen converses amb Esquerra.
D’altra banda, el ‘sí’ de Borràs a presidir el Parlament comporta també conseqüències al Govern. Si bé encara no s’ha parlat de noms de l’executiu a les negociacions entre ERC i Junts, tot apunta que la líder dels de Puigdemont a Barcelona, Elsa Artadi, podria ser la dona forta del partit a la Generalitat. L’exconsellera de la Presidència podria ser la propera vicepresidenta del Govern, lligada a una consellera econòmica.