Cs no aconsegueix frenar el degoteig de desercions i avança cap a la descomposició
Ángel Garrido, el fitxatge estel·lar de fa dos anys, deixa el partit taronja
Una diputada de Castella i Lleó abandona el grup a les portes de la moció de censura
Res a fer. Ciutadans, el partit que lidera Inés Arimadas, s’aboca a la desaparició en no aconseguir aturar el degoteig de baixes. La desbandada sembla que no té aturador. Ahir abandonava el vaixell el fitxatge estel·lar de fa dos anys, l’expresident de la comunitat de Madrid Ángel Garrido, que aleshores va deixar el PP per posar-se la jaqueta taronja. Ara les coses han canviat. Dos anys després del fitxatge de Garrido per Cs, és el PP el que ha llançat una OPA hostil contra el partit taronja en obrir les seves portes a tots els dirigents de Ciutadans.
Al darrere d’aquesta operació hi podria haver Albert Rivera, que se sap que parla sovint amb el secretari general del PP, Teodoro García Egea, segons va reconèixer el número dos de Pablo Casado. La reaparició de Rivera coincideix amb un moment en què el partit que va presidir des del 2006 fins al 2019, quan va dimitir després de la desfeta electoral del seu partit, que en les generals del 10-N va passar de 57 a 10 diputats, està en perill de desaparèixer. La reaparició de Rivera no va comportar que fes cap comentari al respecte, només va confirmar que presidirà el nou Institut de Lideratge i Formació Política al Centre d’Ensenyament Superior Cardenal Cisneros, adscrit a la Complutense de Madrid, dependent del govern de la comunitat de Madrid. Garrido no va ser l’única baixa que hi va haver ahir al partit comandat per Arrimadas.
Sense majoria absoluta
A Castella i Lleó, Ciutadans va quedar ahir amb onze parlamentaris, just a les portes de la moció de censura del PSOE contra el govern de Cs i el PP, que es debatrà dilluns. María Montero, diputada al Parlament de Castella i Lleó per Salamanca, va anunciar que abandonava els taronges, però no deixa l’acta i s’integrarà al grup mixt. Amb la seva baixa, el PP i Cs perden la majoria absoluta, cosa que deixa a l’aire la moció, que necessita d’almenys 41 suports. De moment, els socialistes en tenen 37 d’assegurats. Amb aquesta deserció, el govern d’Alfonso Fernández Mañueco (PP) i del vicepresident Francisco Igea (Cs) depèn del fet que, més enllà dels vots a favor del PSOE (35) i Podem (2), algun dels quatre diputats restants –UPL, Por Ávila, Vox i la mateixa Montero– no hi votin a favor. La decisió de Montero, en cas que no prosperi la moció, obre una nova etapa a l’executiu de Castella i Lleó, en perdre la majoria absoluta que tenien els 29 diputats del PP sumats als 12 de Cs, un fet que portarà l’executiu a haver d’obrir altres línies d’acord, les més factibles amb Vox o Por Ávila, un partit que té com a base exafiliats del PP. També caldrà esperar a veure si el moviment de Montero és un fet aïllat o si més diputats de Cs passen al grup mixt.
Iglesias comença la campanya
L’encara vicepresident espanyol i candidat d’Unides Podem a la presidència de la comunitat de Madrid, Pablo Iglesias, ha encetat la campanya amb una pugna amb el PSOE arran de la de llei de l’habitatge. “Intentaran doblegar-nos el braç, però no ho aconseguiran”, va assegurar el líder de la formació morada, en una entrevista a TVE, tot deixant clar que l’última batalla al Consell de Ministres la guanyarà el seu partit. Iglesias no va desaprofitar l’oportunitat per carregar contra qui serà la seva gran adversària en les eleccions del 4-M, la presidenta en funcions de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sobre la qual va afirmar que “és més que probable que, quan s’investigui de veritat Ayuso, aquesta sigui imputada i acabi a la presó”.
