Xoc frontal d’ERC i Junts amb el decret d’ajudes de fons

“Votarem sí, però només per responsabilitat amb l’economia real de les pimes i els autònoms. I ara li diré per què es mereixien un no al decret per dolent, maldestre, prepotent i no dialogat.” Així li va anunciar el diputat d’ERC Joan Capdevila, a Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica, que el que ahir va rebre és un suport a contracor per convalidar el decret d’ajudes d’11.000 milions (7.000 milions a transferències directes, 3.000 a reestructuracions de deute i 1.000 a recapitalitzacions), que va ser aprovat pel Congrés amb el sí republicà i l’abstenció del PP, però amb el vot en contra de Junts per Catalunya, com va avançar ahir aquest diari, i enmig d’un xoc frontal entre els independentistes cridats a entendre’s al Parlament. “Dels 7.000 milions directes, el càlcul nostre i de les patronals és que aproximadament a Catalunya hi van 800 milions. Ens pertoca un 20%. Som el 16% i generem el 20% del PIB, és inacceptable que es voti sí a un miserable 8% havent possibilitats de negociar l’augment del tant per cent”, va etzibar Míriam Nogueras (Junts) a ERC.

L’abstenció final del PP va fer que el PSOE oblidés la calculadora i celebrés guanyar la votació del fons d’ajudes directes amb 177 vots a favor (PSOE, Podem, ERC, UPN i Coalició Canària), 59 nos (JxCat, Vox i Foro Astúries) i 113 abstencions (PP, Cs, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu i el BNG). El xoc frontal estratègic va ser evidenciat per Nogueras. “La gent no ens ha votat per acceptar les molles, ens ha votat per batallar pel que ens pertoca”, va dir. Les al·lusions a “les molles” i a “l’inacceptable” vot a favor van empènyer el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a entrar en el cos a cos. És el reial decret que ens agradaria?, no. La gent mereix més?, sí. Les nostres empreses mereixen més?, sí. Però és que l’alternativa al no és el no res, i del no res no es menja”, rebatia Rufián per atacar el vot en contra de Junts. El que no passava d’un nou i clàssic xoc estratègic a Madrid davant el govern de Pedro Sánchez, però, es va enverinar amb una al·lusió de Rufián a Carles Puigdemont sobre el fil de Twitter en què el president i eurodiputat lamentava la banalització de l’exili fins i tot entre alguns independentistes. “Tot el respecte a tots els tuitaires del món”, va dir Rufián després de fer una pausa dramàtica. “L’exili també és una espècie de presó, tenim Marta Rovira a l’exili i sé el que va suposar per a ella marxar”, hi afegia. Però, quan la premsa hi va aprofundir, Rufíán va fer el suggeriment enverinat d’enviar un missatge directe a Puigdemont: “Enviï-li un DM [missatge directe entre usuaris de Twitter], que diria que té temps per respondre-l’hi”.

El desdeny de Rufián identificant Puigdemont com un “tuitaire” quan un dels punts de fricció entre negociadors és precisament el rol del Consell per la República va caure com una bomba a les files de Junts i va remoure ferides pel que reben com un salt qualitatiu a l’hora d’entrar en la desqualificació personal.

Aliè al foc encreuat, en el ple Ferran Bel (PDeCAT) rebatia el centralisme de Calviño: “No diguin més cogovernança, federal, descentralitzada... Tenen la percepció que les comunitats són meres gestories que no poden decidir absolutament res i això és un error gravíssim no només de concepció de l’Estat; ho pagaran les petites i mitjanes empreses.” “Tinc quatre folis plens d’activitats excloses a l’annex 1 del reial decret. Vostè diu que serà flexible, però aquesta és una lletra que no accepten els bancs”, va etzibar Capdevila (ERC) a Calviño. “Per afrontar la recuperació és imprescindible continuar actuant amb anticipació preveient dificultats i adoptant mesures responsables, rigoroses i de nivell per evitar danys estructurals en el teixit productiu”, va reivindicar Calviño.