Escòcia
Esquerda dins el sobiranisme
SNP, una guerra fratricida
Salmond trasllada la disputa amb Sturgeon a les urnes creant un partit per aconseguir una “majoria superindependentista” en els comicis de maig
Obliga els votants a triar mentre l’unionisme es frega les mans
L’inesperat anunci d’Alex Salmond de crear un nou partit per a les eleccions escoceses de maig ha traslladat la guerra fratricida dins del Partit Nacional Escocès (SNP) dels tribunals a les urnes. És una disputa entre els que, com Salmond, volen accelerar el procés d’independència i no esperar el permís de Londres per convocar el referèndum i els que, com Sturgeon, van més lents i busquen l’autorització de Londres. Sturgeon promet una nova consulta si guanya, però no en fixa la data.
En la presentació de l’Alba (que significà Escòcia en gaèlic), Salmond va assegurar que hi ha alternatives al llum verd de Londres que persegueix Sturgeon. “També hi ha el plebiscit, l’acció legal internacional, les manifestacions pacífiques al carrer, la voluntat popular”, va explicar. I va deixar clar que l’objectiu del nou partit és “aconseguir una supermajoria independentista”, no quedar-se vots de l’SNP. Per entendre això, cal comprendre com funciona el sistema electoral escocès, que dificulta obtenir una majoria absoluta.
Els 129 diputats del Parlament d’Edimburg s’escullen en dues votacions. En la primera, els partits presenten candidats per districtes, en què el més votat es queda l’escó. Així s’escullen 73 diputats. Els 56 restants surten d’una votació en què es trien llistes de partits, no candidats en particular. Hi ha 8 regions, on s’escullen 7 candidats a cadascuna. L’Alba només es presentarà al vot per llistes electorals i presentarà quatre candidats a cadascuna de les 8 regions. Així, els vots de l’SNP que es quedi seguiran en mans independentistes. Es preveu que l’SNP obtingui el 43% dels vots per llistes (per candidats està per sobre del 50%). L’Alba es quedaria amb un 7% d’aquests (7 escons) i entre un 1 i 2% del vot laborista i conservador. Només l’SNP de Salmond va obtenir majoria absoluta amb aquest sistema. Va ser el 2011, amb la promesa d’ un referèndum i va forçar Cameron a permetre’l. Ara, ho vol repetir, però amb majoria independentista. La pregunta és: si passa, s’asseuran a la mateixa taula Sturgeon i Salmond a dialogar? “Hi ha preguntes importants sobre la conveniència del retorn de Salmond a un càrrec públic pels dubtes que ha generat la seva conducta [acusació d’abusos sexuals de què va ser absolt als tribunals], però això ja ho decidirà el votant”, va dir Sturgeon. I va avisar: “Les eleccions no són cap joc.”
La guerra legal no ha acabat. Salmond vol demandar la cap de gabinet de Sturgeon per les acusacions d’abusos sexuals. Però la popularitat de Salmond ha caigut fins al 14% entre la població i al 16% entre els votants de l’SNP. Ja hi ha un transvasament de votants cap a l’Alba. El més prominent és l’exministre de Justícia escocès Kenny MacAskill. Diversos diputats de l’SNP han criticat el nou partit. Els unionistes es freguen les mans. El líder conservador, Douglas Ross, proposa una coalició unionista. Els comicis de maig seran més plebiscitaris que mai.