El PP porta la llei Celaá al TC amb ajut del bufet de Rivera
El recurs d’inconstitucionalitat veu la llei d’educació (Lomloe) com a “atemptat a la llibertat” que “priva” el castellà de ser vehicular
ERC la va salvar per un vot i JxCat, el PDeCAT i la CUP es van abstenir
Catorze anys després que Esperanza Aguirre recollís firmes contra l’Estatut, el 19 de novembre del 2020 el PP de Madrid va tornar als carrers a organitzar una taula per demanar firmes contra la llei Celaá pel tracte que dona al català i el líder, Pablo Casado, va abandonar aquell matí el ple en marxa al Congrés per deixar la seva firma a la caseta instal·lada a la plaça de les Corts. Ahir, enmig de la precampanya madrilenya i amb l’assessorament del bufet d’advocats d’Albert Rivera, Casado va consumar la seva amenaça i va registrar al Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra “un atemptat contra la llibertat” que “priva” el castellà de ser vehicular a Catalunya. “El que resulta ridícul és que s’utilitzi la llengua com a instrument d’enginyeria social per intentar teixir compartiments estancs a les comunitats on el nacionalisme està governant, com és el cas de Navarra, el País Basc, la Comunitat Valenciana o, per descomptat, Catalunya”, va denunciar Casado.
Si la campanya contra la immersió intrínseca a la llei Celaá va néixer a les taules de firmes plantades als carrers de Madrid, ahir Casado va visitar un col·legi concertat madrileny al costat del president d’Unió del Poble Navarrès (UPN), Javier Esparza, i de la presidenta de Cofapa, Begoña Ladrón de Guevara, i del director del centre, Juan Ramón de la Serna, per solemnitzar el seu recurs al TC contra la Lomloe, que va derogar la llei Wert. El líder del PP va reivindicar que els fills no pertanyen a l’Estat i que l’Estat “ha d’allunyar les seves mans del que és la formació dels nostres joves i ocupar-se que tinguin una educació de qualitat”. “No podem acceptar que una ministra digui que no són els nostres fills”, va sentenciar Casado fent una al·lusió al poema de Khalil Gibran que va publicar la ministra d’Educació, Isabel Celaá, el 21 de març a Twitter, titulat Els teus fills no són els teus fills.
A més de l’atac al català com a llengua vehicular, el recurs del PP al TC raona que la llei Celaá va contra la llibertat d’elecció de centre, atempta contra el dret de les famílies a elegir l’ensenyament concertat i va en contra dels nens amb discapacitat per seguir als centres d’educació especial. Al costat del líder del PP, significativament, ahir hi havia la portaveu popular d’Educació al Congrés, Sandra Moneo, i el diputat Juan José Matarí, ambdós pares de filles amb síndrome de Down.
Encàrrec a l’exlíder de Cs
En el combat contra la llengua i la llei Celaá –com abans va succeir contra la llei catalana de lloguers aprovada al Parlament–, Casado ha tingut l’assessorament jurídic del despatx d’advocats Martínez Echevarría & Rivera, on el març del 2020 va aterrar l’exlíder de Ciutadans, Albert Rivera, amb un dossier d’encàrrecs populars sobre la taula després de la seva dimissió de la política activa. Es dona la circumstància que molt abans de l’actual ball de trànsfugues des de Cs al PP tant a Múrcia com a Madrid, no només Rivera ja va entrar en l’òrbita laboral del PP sinó que també ho va fer la seva ex-mà dreta José Manuel Villegas a través del mateix bufet d’advocats i de la fundació Propósito, afí als populars. Rivera presideix el consell d’administració del bufet.
La Lomloe o llei Celaá va ser aprovada per la mínima –per un vot– gràcies a ERC per la introducció d’una esmena pactada amb el PSOE que aparta el castellà com a llengua vehicular per consagrar la immersió, però amb els recels de JxCat, el PDeCAT i la CUP, que es van abstenir perquè no hi veuen cap blindatge de la immersió. L’ajustat resultat va ser de 177 vots a favor –pel fet de ser llei orgànica necessitava els 176 de la majoria absoluta–, 148 en contra i 17 abstencions. “És la nostra llei? No. És millor que el que hi havia? Sí. Com a pedagoga estic orgullosa de la llei. Com a independentista, no tant. Però com a professora, com a independentista i com a demòcrata, m’alegra derogar una Lomqe que pretenia espanyolitzar els nens catalans i que es basa en una concepció franquista de l’educació”, va raonar Montse Bassa (ERC) el 19 de novembre al Congrés. “Companys de JxCat i de la CUP: si continuen tenint dubtes sobre el blindatge de la immersió, vegin la indignació de tota la dreta; ho anomenen canallada”, va reblar Bassa.