No a investir, sí a negociar
El segon cop de porta a la investidura d’Aragonès dona en canvi el tret de sortida a la fase definitiva de les converses entre ERC i Junts, que les volen aclarir en poques setmanes
Superat l’escull del Consell per la República, Geis avisa que no es fan seu l’acord amb la CUP i que mantenen altres reserves
No al segon intent d’investidura, però ara sí, paradoxalment, via lliure a la negociació per desencallar la formació de govern. El ple del Parlament va tornar a rebutjar ahir, amb la mateixa correlació de forces que divendres passat –els 42 diputats d’ERC i la CUP a favor, l’abstenció dels 32 de Junts i el vot en contra dels 61 restants–, la investidura del republicà Pere Aragonès, però pel fons i les formes del debat, en què aquest cop es van destacar més els punts d’entesa que els retrets i es va coincidir que s’ha començat a avançar en les converses, la perspectiva d’un acord entre els dos grans partits independentistes s’ha obert definitivament, després que la vigília se superés el gran escull on havien embarrancat, la reformulació del Consell per la República. Retirat el seu particular Ever Given del canal de Suez de la negociació, ara ja només falta que ERC i Junts completin el recorregut fins a arribar al Mediterrani de l’acord.
Per acabar-ho de navegar, això sí, Aragonès reclamava en la intervenció inicial generositat i flexibilitat “sense substitucions ni tuteles”, en al·lusió a una ascendència que no tolerarà de cap òrgan extern sobre les institucions pròpies, començant per la presidència de la Generalitat. “En les últimes hores hem anat fent passos positius per superar esculls i aconseguir que l’independentisme deixi de parlar de si mateix i parli de nou al país”, subratllava. “Ningú li proposarà tuteles des de Junts, i menys des de l’exili”, replicava al seu torn la portaveu de JxCat, Gemma Geis, que instava Aragonès a “no confondre els electors ni el Parlament”, ja que l’acció de govern sempre ha quedat “al marge” de la direcció col·legiada que proposen per al procés independentista.
Canvi d’enfocament
Tot i topades com aquesta, en tot cas, el to general del ple va ser diferent del de divendres. Aragonès va apel·lar al camí ja recorregut plegats al govern, del qual “encara queda la part més important per recórrer”, i va fer diverses picades d’ullet a Junts, citant com a referent un extracte del discurs de Carles Puigdemont en la qüestió de confiança a què es va sotmetre el 2016, i fent diverses referències a l’esperit de l’1-O i el 3-O. El republicà, a més, va centrar molt més la intervenció en la proposta per “passar de l’etapa de repressió a la de resolució” del conflicte polític, i va desgranar així la seva aposta per reunir un acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació, que parteixi d’aquests grans consensos i allargui la mà al sobiranisme a través també de les lluites compartides. A partir d’aquí, va explicitar, l’objectiu és que la gent “pugui votar en pau” en un referèndum i “hi hagi les condicions per aplicar el resultat”, i fins i tot va remarcar que, per si el diàleg acaba en fracàs, no s’han de “deixar de preparar alternatives i treballar conjuntament per articular respostes”. “A hores d’ara, no hi ha motius de pes que justifiquin allargar la formació d’un nou govern”, concloïa Aragonès, en un darrer intent retòric de ser investit.
El canvi del sentit del vot de Junts no va arribar ahir encara, però, a diferència de divendres, quan va recordar a ERC tots els punts de fricció de l’última legislatura, Geis va admetre que els havia agradat més la intervenció del candidat, i va posar també en relleu moments dels últims anys en què es va veure “l’esperit d’unitat”, com la reacció a la sentència del procés i la mateixa detenció de Puigdemont a Alemanya. “No hem tancat aquest acord perquè ens ha faltat temps; no podem investir-lo sense un acord de legislatura”, justificava, tot insistint que volen “concreció” per tenir un pacte estable. Junts ara es proposa treballar amb discreció i sense retrets públics, mentre insisteix que les pressions “són males companyes de viatge”.
Aragonès, això sí, no s’estava de reprotxar que des del primer moment ERC ha volgut parlar de tot, però Junts ha retingut la negociació en “aspectes previs”, com el Consell per la República, que han impedit avançar. Els republicans lamentaven als passadissos que els seus interlocutors no han volgut avançar fins ara, i atribuïen la investidura fallida al peatge a pagar per ferides obertes del passat. En canvi, els juntaires retreien que ERC ha preferit tancar abans un acord amb la CUP, fet que els va molestar perquè seran ells els qui seran al govern. Internament, fonts consultades admetien que també hi ha hagut debat en els últims dies, i s’hi han defensat posicions des del no a la investidura d’Aragonès fins a un sí ja en el primer debat, passant fins i tot per un sí sense entrar al govern, fet que es descarta.
Més roques en el camí
Relats a banda, abans d’arribar al mar obert de la nova legislatura encara quedaran roques per esquivar en el canal de la negociació entre ERC i Junts, tot i que a les dues bandes sobrevolava ahir la impressió que ara el vent ja bufa a favor, i que l’entesa podria ser cosa de poques setmanes, les que necessitaran per tancar les qüestions programàtiques i afrontar la negociació sobre l’estructura i el repartiment del govern, que encara no han abordat. En aquest sentit, el consell nacional de JxCat previst el 24 d’abril podria ser una data clau de referència per presentar-hi un acord tancat, i potser ja consumat. “Si el gran escull està salvat, on tenim ara l’atzucac?”, es preguntava el portaveu republicà, Sergi Sabrià, que insistia que no hi ha diferències significatives i feia l’enèsima crida a la responsabilitat. “No valen més excuses ni dilacions; la digestió pot ser lenta, però no pot ser infinita”, etzibava, en al·lusió a un altre retret que fan a Junts: que acceptin la derrota en el particular duel electoral mantingut.
Les preguntes de Sabrià, en tot cas, no deixaven de ser retòriques, perquè Geis ja havia deixat clars quins obstacles hauran d’afrontar ara en la negociació. D’entrada, recels encara en el full de ruta. “Com fem inevitable l’amnistia i el referèndum? Quins plans hi ha de contingència?”, assenyalava, tot recordant la “certesa” que l’Estat negarà sempre un referèndum. La portaveu, a més, citava altres punts, com la necessitat d’una acció unitària tant al Congrés com a Europa. Altres fonts del partit, a més, ja admetien que hi haurà batalla per quin departament es queda la gestió dels fons europeus.
Enganxada amb la CUP
L’altra gran incògnita ara serà saber fins a quin punt els acords a què arribin no poden afectar de retruc el pacte entre ERC i la CUP. Els republicans asseguren que vetllaran perquè els dos documents siguin compatibles i no calgui renegociar res amb els cupaires, però ahir Junts ja deixava clar que no se sent interpel·lada per aquest acord, i que hi ha aspectes que no li agraden i mirarà de revisar, com ara l’impuls a una renda garantida bàsica, la defensa de la col·laboració publicoprivada i la moratòria en projectes d’energies renovables al territori. “La renda bàsica no es toca; és la base de la llibertat republicana”, advertia al seu torn la diputada cupaire Eulàlia Reguant, que avisava que “comencen malament” si no s’obren a acceptar “l’acord de mínims” amb ERC, i els recriminava que emprin la unitat com a “arma llancívola”. Això sí, als republicans els retreia també que “ja n’hi ha prou de dir que tot va bé”, i els exigia que no posin al centre ni els “balls de cadires” ni l’estratègia del peix al cove. “Pot ser la legislatura d’un embat amb l’Estat, depèn d’ERC i Junts que no sigui la d’un embat de la gent contra el govern”, advertia. “Segur que ens podem posar d’acord a tres bandes; tota la predisposició per part de Junts per treballar en les seves demandes”, amorosia Geis en la rèplica final.
Les converses entre ERC i Junts continuaran aquests dies, i no es descarta una visita d’Aragonès a Waterloo per acabar de rubricar-les, tot i que al final possiblement caldrà tancar un pacte a tres amb la CUP si es toca algun aspecte del seu acord amb ERC, fet que obligaria a una renegociació i potser a una nova votació interna de la CUP. Tots els escenaris romanen oberts, però la perspectiva d’un acord avui és molt més a prop.
PSC i comuns, a l’expectativa d’una ruptura
El debat d’ahir va evidenciar que ningú més pot formar govern, per molt que el socialista Salvador Illa digués que hi ha “alternativa”, sense aclarir quina, i es comprometés a “treballar” per encapçalar-la. Illa va insistir en l’“engany” de l’independentisme i en la necessitat de “girar full” amb relació a la “divisió” que provoca, fet que va fer saltar Aragonès. “Segons vostè, la divisió sempre són els altres; és un exemple de superioritat ideològica que hauríem de poder superar”, li recriminava, i lamentava que no tingui en compte els vots del 14-F. “Amb qui s’aliarà, vostè? El que importa és la capacitat d’aliança”, li etzibava. “Fa unes afirmacions molt perilloses, i menysté els votants quan diu que Catalunya és objecte d’un engany”, li replicava també Geis, aplaudida per Aragonès. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, insistia a furgar en la ferida entre ERC i Junts. Es mostrava inquieta per un hipotètic canvi d’aliances al Congrés i advertia els republicans que “també els volen marcar l’estratègia a Madrid”. Albiach els instava a trencar. “Si falla el govern amb Junts, aquí ens té”, oferia. Aragonès, però, insistia a incorporar-los a la via àmplia “com un element més, no com a alternativa”.
El compte enrere cap a noves eleccions ja corre, ja que es convocarien automàticament el 26 de maig. Si abans hi ha perspectives d’acord, la presidenta Borràs farà una nova ronda de trobades amb els grups per nomenar un altre cop un candidat i convocar un segon ple d’investidura.
