Kim alerta d’una crisi “sense precedents” a Corea del Nord
QUADRE
Admet que el país afronta “la pitjor situació” econòmica de la seva història a causa de l’aïllament imposat per la pandèmia
Apel·la a l’esperit de superació de l’onada de fam dels anys noranta, que va causar una gran mortaldat
El líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un, va advertir durant un discurs inaugural davant de milers de membres del Partit dels Treballadors (PT) que el país afronta “la pitjor situació en la història” a causa dels problemes econòmics que ha provocat l’aïllament per la Covid-19, però demana a les bases que treballin per millorar el nivell de vida.
“Millorar el nivell de vida de la població, fins i tot en la pitjor situació de la història en la qual hem de superar nombrosos reptes sense precedents, depèn del paper que facin les cèl·lules, les organitzacions de base del partit”, va assenyalar.
Kim va fer un seriós toc d’atenció a les cèl·lules del partit per “deficiències” no especificades que haurien de ser corregides immediatament per assegurar el desenvolupament “saludable i sostenible” de l’organització.
Les cèl·lules, que solen tenir entre cinc i trenta membres, són les unitats més petites d’autoritat i supervisen el treball i la vida en fàbriques i altres llocs. Aquesta és, doncs, una eina important de comunicació i control.
En un discurs que va publicar ahir l’agència KCNA i amb què va tancar dijous una conferència de secretaris de les cèl·lules del PT a Pyongyang, Kim va fer una crida a preparar-se per a “una altra Àrdua Marxa més difícil”, amb l’objectiu d’alleujar en última instància el potencial patiment de la població, segons l’agència sud-coreana Yonhap.
Aquesta Àrdua Marxa va ser una campanya iniciada el 1993 per superar una conjunció adversa de factors, tant meteorològics –causants d’una reducció de les collites– com polítics, en perdre l’ajuda de la desapareguda URSS, entre altres motius. Aquella crisi va comportar la mort per inanició de centenars de milers de persones.
“Ideal comunista”
En la campanya, s’instava els nord-coreans a inspirar-se en els estralls que expliquen que va patir el fundador de país, Kim Il-sung (avi de l’actual líder), en la seva lluita contra la colonització japonesa L’apel·lació de Kim a aquest període històric de fam i grans penúries econòmiques que va patir el país en la dècada dels noranta no és res més que una crida a resistir un imminent període d’austeritat i un recordatori que el país ha superat més d’una crisi en el passat. “El nostre partit no espera que arribin oportunitats sobtades per aplanar el camí al nostre poble i complir el grandiós objectiu i l’ideal de construir el socialisme i el comunisme”, va proclamar el dirigent en un discurs en què va instar a ser “lluitadors” pel futur.
En el congrés del PT del gener passat, Kim va admetre que Corea del Nord passa els seus “pitjors dies” i va responsabilitzar de les penúries generades pel règim les sancions que li apliquen com a càstig pels seus programes d’armament. Malgrat que al febrer va aprovar un nou pla quinquennal, el mateix líder suprem va entonar a principis d’any un inusual mea culpa admetent que aquell pla, que va expirar l’any passat, va tenir un “enorme fracàs” en pràcticament tots els seus objectius.
Fronteres tancades
Un nou informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recull que Corea del Nord ha reiterat que no ha registrat cap cas de coronavirus, cosa que el situa com un dels pocs països del planeta amb un registre oficial de casos immaculat des de l’inici de la pandèmia.
Les causes que ha esgrimit el govern han estat els seus esforços per tancar ràpidament les fronteres, prohibir el turisme i posar en quarantena desenes de milers de persones.
Dimecres passat, el representant de l’OMS a Corea del Nord, Edwin Salvador, va afirmar que, des de l’inici de la pandèmia fins al primer d’abril, en aquest país s’havien efectuat proves a 23.121 persones i tots els resultats havien estat negatius, segons va informar l’agència Associated Press.
Malgrat que la frontera entre les dues Corees és pràcticament infranquejable, la frontera del nord amb el seu soci xinès és molt més laxa. Tot i això, la prevenció de les autoritats nord-coreanes va imposar una restricció severa del moviment de persones i mercaderies a través d’aquesta frontera, un control que va reduir les importacions provinents del seu principal aliat comercial al voltant del 96% el març del 2020 en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.
I és que, a l’inici de la pandèmia, el règim de Pyongyang va descriure els seus esforços per mantenir el virus fora de país com “una qüestió d’existència nacional”.
Malgrat aquesta exhibició de fortalesa i de capacitat per contenir la propagació del coronavirus, alguns mitjans de comunicació sud-coreans van assegurar que almenys 1.800 soldats van contreure la Covid-19 i uns milers més es trobaven en quarantena.
Èxode massiu d’estrangers a Pyongyang
Josep SolanoPersonal humanitari i representants diplomàtics estrangers han marxat de Corea del Nord des de l’esclat de la pandèmia a causa de l’escassetat de subministraments i de les restriccions en la vida quotidiana per aturar la propagació del coronavirus, segons van revelar fonts de l’ambaixada russa a Pyongyang. La legació va publicar un comunicat a les seves xarxes socials assegurant que, actualment, només hi ha 290 expatriats a Corea del Nord, incloent-hi només nou ambaixadors i quatre diplomàtics de rang inferior. Tot el personal estranger que treballa per a ONG i organitzacions humanitàries ha abandonat el país. A finals de febrer es va fer viral un vídeo d’uns diplomàtics russos i les seves famílies havent de sortir del país per via fèrria empenyent una vagoneta amb el seu equipatge fins a arribar a la frontera.