El marit de Cospedal es desvincula del “López Hierro” o el “López H.” que surten als ‘papers de Bárcenas’
Ignacio López del Hierro argumenta davant el tribunal que jutja el cas que aquestes anotacions poden ser més d’un donant
Apunta que “López H.” podria referir-se, per exemple, a un “López Hernández”
Ignacio López del Hierro, marit de l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, ha negat aquest dilluns en la seva declaració davant l’Audiència Nacional ser el “López H.” o “López Hierro” que figuren als anomenats papers de Bárcenas en relació a dues donacions al partit de més de 100.000 euros efectuades el 1997 i 1998.
“Jo no sóc cap d’aquestes dues persones que figuren aquí”, ha defensat l’empresari durant la seva declaració com a testimoni en el judici que s’ha reprès aquest matí a l’Audiència Nacional sobre el suposat pagament en negre de part de la reforma de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid, a compte de la presumpta caixa B del partit.
López del Hierro ha comparegut davant el tribunal diverses setmanes després que ho fes la seva dona, la també exministra de Defensa María Dolores de Cospedal, la qual va negar haver rebut sobresous o haver conegut cap mena de comptabilitat paral·lela del partit. Cospedal va voler deixar clar que aquesta caixa B seria, en tot cas, de l’extresorer Luis Bárcenas, el principal acusat en aquest judici, però no del PP.
A la documentació de Bárcenas apareixen dues anotacions de les quals s’ha desvinculat rotundament López del Hierro: una del 8 de juliol de 1997 a nom de “López H.” de 15 milions de pessetes, i una segona de novembre de 1998 de 4 milions sota l’epígraf “López Hierro”.
A més, ha considerat que aquestes dues anotacions no han de referir-se necessàriament a un mateix donant. “López H. pot ser una persona, fàcilment podria ser López Hernández, i López Hierro podia ser una altra persona”, ha apuntat.
Després de repassar la seva trajectòria en llocs de responsabilitat en empreses com Metrovacesa, Société Générale o una empresa vinculada a l’ONCE, López del Hierro ha explicat que va conèixer a Luis Bárcenas en un sopar i va coincidir amb ell en algun acte. Pel que fa l’antecessor de Bárcenas en la tresoreria del PP, Álvaro Lapuerta, ha dit que li va presentar un amic comú que el tenia per una persona “respectada i apreciada”.
Encara que no està imputat en cap causa, el nom de López del Hierro ha sortit en altres processos que afecten el PP, com el cas Kitchen, sobre un suposat espionatge a Bárcenas, on consten enregistraments de converses seves i de la seva dona amb l’excomissari José Villarejo. També se’l relaciona amb el comissari Andrés Gómez Gordo, a qui l’extresorer popular vincula amb el robatori d’un enregistrament que assegura li va fer a l’expresident del govern Mariano Rajoy, on aquest suposadament destruïa part de la documentació de la suposada comptabilitat B.
El també empresari Luis Gálvez ha negat igualment ser un dels donants que va anotar Bárcenas. Gálvez,que durant anys va ser al capdavant de la constructora Ploder, ha rebutjat haver aportat 50.000 euros al partit el 2008, haver estat a la seu del PP al carrer Génova i conèixer Bárcenas o el seu antecessor Álvaro Lapuerta.
Durant la jornada d’aquest dilluns, el tribunal ha començat a escoltar els testimonis proposats per l’extresorer del PP, entre els quals l’empresari Santiago Lago, que ha reconegut haver intermediat en una donació de 10 milions de pessetes al PP per part d’una empresa, el nom de la qual ha dit no recordar, però que estava vinculada al grup Vivendi.
“Vaig fer una gestió perquè aquesta empresa amb la qual tenia relació em va dir si podia propiciar la trobada per lliurar aquesta quantitat”, de la qual ha destacat que era del “topall legal de 10 milions”.
Lago ha explicat que és “molt amic” de Bárcenas, per la qual cosa va quedar amb ell a la seu de Génova juntament amb un representant de l’empresa. L’extresorer li va dir que havien de lliurar els diners a Lapuerta, de manera que van ser al seu despatx. Ha admès que el va sorprendre el que aquest li va dir en donar-li la donació: “Això serà a canvi de res”, li va expressar abans de recalcar que el pagament no era “finalista”.
La llista de testimonis d’avui, de la qual ha caigut el considerat capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, en renunciar les acusacions a la seva declaració, l’han integrat també diversos periodistes amb els quals Bárcenas pretén provar que va existir un enregistrament a Lapuerta, mort el 2018, en la qual aquest reconeixeria el pagament de sobresous a dirigents del partit.
Un suposada conversa que suposadament va enregistrar el periodista Francisco Mercado parlant amb Lapuerta i en la qual aquest li hauria confessat el pagament de sobresous en diner negre a dirigents del PP.
Mercado s’ha acollit al seu dret al secret professional per no revelar ni tan sols si va gravar aquesta conversa. Ha assenyalat que si no la va utilitzar per defensar-se davant els tribunals per violentar l’honor de l’expresident del govern José María Aznar, encara menys ho farà ara, més encara per tractar-se d’una persona ja morta que no pot defensar-se ni hi hauria possibilitat d’acarar la seva veu.
El perioidista, que va ser qui va aconseguir els papers de Bárcenas que va publicar el diari El País el 2013, suposadament va deixar escoltar aquest enregistrament al director d’OKdiario, Eduardo Inda, quan va entrar en aquest mitjà, on va treballar del 2015 i 2016.
És per aquest motiu que també ha testificat Inda, que en el seu cas sí que ha reconegut l’existència d’aquest enregistrament. Ha assegurat que va escoltar l’àudio i que no té cap dubte que la veu era la de Lapuerta, ja que el coneixia d’haver parlat diverses vegades amb ell.
Segons la seva versió, i després de dir que no recordava si va fer referència al pagament de sobresous en el partit, Lapuerta relata al suposat àudio el lliurament el 1995 d’uns 27 milions de pessetes en B a un dirigent del PP “per a una finalitat molt concreta”, però que no ha volgut revelar perquè li agradaria arribar un dia a publicar-ho.
No obstant això, ha apuntat que es tracta d’una prova clau que “hagués situat el cas de la caixa B en el punt exacte on s’havia d’haver situat com a origen i fi de tot”.
Inda ha justificat que no va publicar res sobre aquest enregistrament perquè, encara que res li hagués “agradat més”, el seu propietari no li ho va autoritzar.
També ha declarat el periodista Ernesto Ekaizer, autor d’un llibre sobre el cas, que ha estat citat per la defensa de Bárcenas. Ekaizer ha explicat que Lapuerta també tenia les seves pròpies anotacions, en llibretes de la marca Loewe, perquè era “molt elegant”.