Política

L’Audiència manté el judici contra 28 càrrecs per l’1-O

Tots hauran de declarar per nous fets al jutjat però no implicarà noves acusacions

Els delictes de grup criminal i de revelació de secrets, descartats

Ratifica l’arxivament per a 19 persones

L’Audiència de Barcelona jutjarà, al final, 28 càrrecs polítics, funcionaris i empresaris per haver organitzat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 2017. Així ho ha resolt la secció 21, que serà l’encarregada de jutjar-los, segons una resolució, difosa ahir pel TSJC, en què també ratifica l’arxivament per a dinou persones. El tribunal accepta peticions de l’Advocacia de l’Estat i de la fiscalia, com ara que els processats tornin a declarar per nous fets, però aquests no implicaran l’ampliació dels delictes de què se’ls acusa: malversació de fons, prevaricació, falsedat documental i desobediència.

Les noves proves sí que implicaran que el judici es retardi més i que sigui gairebé inviable que se celebri aquest any. Amb aquesta resolució, l’Audiència també tanca la porta que els processats siguin jutjats pel delicte de grup criminal i de revelació de secrets com insistia la fiscalia.

En concret, el tribunal –format pels magistrats Isabel Delgado, Luis Belestá i Isabel Gallardo– accepta que la causa torni al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va fer la investigació (i va exigir 5,8 milions d’euros de fiança, dipositats per la Caixa de Solidaritat, malgrat que gairebé són els mateixos que hi ha al Tribunal de Comptes) per tal que els 28 processats siguin interrogats sobre tres resolucions del Tribunal Constitucional (TC) per aturar l’1-O que no estaven incloses en la causa quan se’ls va comunicar el processament, i ara l’Advocacia de l’Estat sol·licita que es faci.

A banda, el tribunal també accepta la petició de la fiscalia perquè tres acusats siguin interrogats de nous fets al jutjat d’instrucció que no es van incloure en la resolució de processament. Són: Rosa Vidal, interventora de la Generalitat, ara jubilada, per una providència del TC i una carta que va enviar al Ministeri d’Hisenda; Joaquim Nin, respecte al contracte d’Havas, i Antoni Molons per dues adjudicacions de la campanya Civisme a Focus Media i a Carat. A més, el tribunal, a petició de la fiscalia, ordena al jutjat d’instrucció número 13 la transcripció de les declaracions judicials de certs investigats i testimonis, malgrat que el Ministeri de Justícia i el CGPJ prioritzen la digitalització judicial.

D’altra banda, la secció 21 manté la imputació de Teresa Prohias, directora de serveis de Presidència el 2017, malgrat que la secció segona de l’Audiència havia acceptat arxivar-li els tres delictes dels quals era acusada, així com algun a Ignasi Genovès. La secció segona va retirar el delicte de desobediència a força dels acusats, fet que va provocar l’arxivament de la causa per a alguns, com ara Mercè Martínez o Jordi Cabrafiga.

L’Autoritat de Protecció de Dades

La secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha refusat la petició de la fiscalia d’imputar la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barbarà, investigada en la causa de l’1-O i que la magistrada del jutjat número 13 va refusar d’incloure-la-hi. El tribunal exposa que Barbarà va rebre queixes de ciutadans pel fet d’estar inclosos en el cens de l’1-O, i en rebre el requeriment del TC, “no va quedar passiva, sinó que va investigar els fets denunciats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.