El PDeCAT es proposa fer fora qui vagi en altres llistes

El PDeCAT farà fora de la militància qualsevol persona que sigui candidata “en una llista electoral diferent” a la que presenti el partit, tret que l’executiva nacional autoritzi una excepció a petició de l’afectat. És un dels principals afegitons que es fan en la proposta de ponència organitzativa que aquesta setmana ha fet arribar als associats, i a què ha tingut accés El Punt Avui, un aspecte gens menor si es té present que en les últimes municipals encara es van presentar llistes unitàries sota el paraigua de Junts, i que probablement en les properes molts càrrecs locals hauran de triar entre JxCat i PDeCAT. L’esborrany, així, sembla allunyar definitivament qualsevol nou intent d’aproximació.

Com ja fixen els estatuts vigents, pel fet d’estar vinculat al PDeCAT no es podrà tenir vinculació formal ni ser càrrec electe per cap altra formació. Això sí, el text sí que preveu la doble militància amb un altre partit, però només si aquest és “d’índole estrictament municipalista” i ve arran d’alguna fórmula de “suma o confluència” per presentar-se plegats a les municipals, amb la denominació que acordin. De fet, la ponència faculta ja el consell nacional a crear, si ho proposa l’executiva, una “plataforma política d’àmbit local” que es presenti en coalició amb el mateix PDeCAT en alguns ajuntaments del país. Partits com ERC, amb Acord Municipal, o el PSC, amb Progrés Municipal, ja fan servir fórmules similars per posar independents ara sota el seu paraigua.

La ponència, com ja feia ara, manté que pot aprovar-se una federació amb altres forces polítiques a partir d’una consulta “preceptiva i vinculant” entre els associats. Una eventual dissolució l’haurien d’avalar un mínim de dos terços en un congrés nacional extraordinari i monogràfic. L’esborrany, que canvia el nom d’assemblea nacional pel de congrés nacional com a òrgan suprem, consagra una presidència representativa i una secretaria general executiva. Així mateix, preveu una estructura basada en les vuit vegueries i Barcelona, a més d’agrupacions comarcals i de districte. A l’Aran mantindrà relació “preferent” amb Convergència Democràtica Aranesa, si bé perd la JNC com a branca juvenil. En l’àmbit sectorial, s’organitzarà en 16 àrees. Si algun càrrec orgànic o institucional hi vol estar més de 8 anys, amb un màxim de 12, ho hauria d’aprovar una majoria de dos terços de l’òrgan competent.

L’esborrany –redactat per una comissió de nou persones, entre les quals l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, el de Mollerussa, Marc Solsona, la de Calella, Montserrat Candini, o el d’Albinyana, Quim Nin– s’obre ara a un període d’esmenes, i es votarà en l’assemblea extraordinària del 15 i 16 de maig, en què es triarà també l’equip que liderarà el partit.