Ayuso instal·la el PSOE i Podem en la convulsió a dos anys de les estatals

L’aleteig de la papallona murciana i l’excursió que Pedro Sánchez va voler fer amb Inés Arrimadas a la selva de les mocions de censura han acabat amb la consagració d’Isabel Díaz Ayuso com a lideresa capaç de fer marcar el pas a tots i ha instal·lat el PSOE i Unides Podem en la convulsió a dos anys de les eleccions estatals del 2023. A més d’arrasar Ciutadans, el seu rotund triomf el 4 de maig a la Comunitat de Madrid ha forçat l’adeu de Pablo Iglesias a la política i ja ahir Ione Belarra presentava la candidatura a la successió com a líder de Podem, mentre que al PSOE Sánchez acusa el cop i veu com es reobre la ferida andalusa amb Susana Díaz.

Quan la legislatura viu el seu equador, el doble salt mortal d’Iglesias a la pista madrilenya obre una successió a Podem que serà en forma de bicefàlia: la ministra de Drets Socials, la navarresa Belarra, al capdavant del partit, i Yolanda Díaz –que no és afiliada a Podem i té carnet del Partit Comunista d’Espanya– com a candidata a La Moncloa el 2023. Tot i que és una formació que neix de la veu indignada del 15-M i que lidera el feminisme i glorifica les primàries, la bicefàlia de dues dones coincideix exactament amb el guió dictat per Iglesias.

El destí de Podem xoca ara amb el passat de Vistalegre II (2017), en què les bases van entregar tot el poder a Iglesias, i allò va ser el divorci amb Íñigo Errejón. Quatre anys després, però, ara és Más Madrid, la marca d’Errejón i Mónica García, la referent de l’esquerra: els 614.660 vots superen el PSOE en més de 4.500 vots i més que dupliquen els 261.000 d’Iglesias. Errejón ha guanyat ara a Podem a les urnes el que Visatelgre II li va negar, i el seu rol i Más País a escala estatal cotitzen a l’alça. Al Congrés, la correlació és favorable a Podem (35) davant Más País (2, Errejón i Inés Sabanés).

En el govern espanyol, Sánchez acusa el cop per un fracàs seu i del cap de gabinet, Iván Redondo, de voler copiar a Madrid amb Ángel Gabilondo l’estratègia del PSC amb Salvador Illa de captar els votants de Ciutadans. Si bé el PSC va saber ser el contenidor dels votants antics d’Inés Arrimadas, a Madrid els 26 escons de l’extingit Cs passen tots a Ayuso i el PSOE no en rasca ni un sol vot, despullant la fal·làcia de Redondo que el votant madrileny de Cs era de centre i que existia l’espai en joc. Les conseqüències es van desfermar ahir: al vespre i després de passar a observació hospitalària per una arrítmia, Gabilondo va fer saber que diu adeu i no recollirà l’acta a l’Assemblea de Madrid. I el líder del PSOE madrileny, José Manuel Franco, dimitia del càrrec per afavorir una renovació que passa per una gestora.

Amb Sánchez en silenci més enllà de la felicitació a Ayuso de la nit electoral, la vicepresidenta Carmen Calvo posa veu a la incomprensió. “Quan Ayuso diu «no admetrem ingerències de La Moncloa», jo vaig pensar que allò de sobte ho deia Torra o Puigdemont! La Moncloa és la seu del govern de la nació legal i sortit de les urnes. Si el que diu Ayuso ho digués Pere Aragonès obriria informatius cada matí”, va afirmar Calvo a Onda Cero.

A Andalusia, Susana Díaz exigia a Ferraz avançar les primàries per si Juanma Moreno precipita les eleccions per eliminar Cs com ha fet Ayuso. El 13 de juny Díaz s’enfrontarà a l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, que té l’aval de Ferraz i de Sánchez.