La noves multes posen al límit la Caixa de Solidaritat
Veu “complicat” assumir les fiances que podria dictar el Tribunal de Comptes
Reclama una resposta política
Des de la seva posada en marxa, la Caixa de Solidaritat ja ha assumit més de 15 milions en multes i fiances en els processos judicials, com ara els 5,2 milions d’euros del 9-N del 2014 i els 4,2 milions de l’1-O, contra el moviment independentista. Ara, en vista d’una nova onada que va prenent cos amb la investigació, per part del jutjat número 18 de Barcelona, de l’exconseller Raül Romeva, vuit càrrecs de la Generalitat i l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, als quals la fiscalia acusa del delicte de malversació de fons en acció exterior del 2012 al 2017, i la que en paral·lel i pel mateix ha obert el Tribunal de Comptes, el president de l’ens, Pep Cruanyes, alerta que la situació “és molt complexa”. Cruanyes té clar que si la dada que ha fet pública Royo, 4,5 milions d’euros que li reclamaria el Tribunal de Comptes, es confirma, “la resposta també ha de ser política, perquè el que hem fet fins ara és extraordinari, però és difícil pensar que en poc temps podrem recollir una quantitat com aquesta”. “La Caixa de Solidaritat ha de continuar fent el seu paper, però una cosa és curar una ferida i l’altra, tractar un malalt a qui han tallat un braç”, exemplifica, i sentencia: “Aquí els que han d’actuar són els partits polítics.”
“Sense presos polítics”
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va apostar ahir per un model d’Europa de “llibertat compartida” que estigui “menys armada d’armes i més de raons” durant l’acte del Dia d’Europa, que va consistir en una recepció a una trentena de cònsols del cos consular de Barcelona. Borràs va defensar que “no es pot acceptar que a l’Europa del segle XXI hi hagi a Catalunya presos polítics i exiliats”. La cònsol de Portugal, Ana Coelho, com a representant de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, va posar en relleu la importància del projecte comú europeu i els seus valors davant la situació de pandèmia i va assegurar que espera que la conferència sobre el futur d’Europa ajudi a donar “una resposta sense precedents” a la situació de crisi econòmica i social que permeti obrir un camí “cap a una recuperació justa, verda i digital en què es reforci la cooperació i la solidaritat europea”.
