ERC i Junts beneeixen el nou espai de direcció estratègica
Es bifurcarà entre un òrgan polític i un de tècnic, i es “coordinarà” amb el Consell per la República mentre es reformula
Declaren que només un referèndum pactat pot substituir el mandat de l’1-O
L’acord entre ERC i Junts també inclou finalment el vessant estratègic, l’escull principal que els juntaires s’havien ofert fins i tot a deixar fora del pacte de govern per agilitar la investidura. Tant el líder republicà, Pere Aragonès, com el de JxCat, Jordi Sànchez, destacaven ahir en la presentació que aquest era un “element fonamental” de les converses, i confien que es podrà consensuar a partir d’ara una estratègia compartida “plural, sòlida i sense tuteles”. “Les apostes estratègiques de les diferents organitzacions de l’independentisme tenen molts punts de contacte i són compatibles”, ressalten en l’acord final. Tots dos grups es proposen així reprendre “amb urgència” la iniciativa de l’independentisme, aprofitant el 52% a les urnes, i aposten tant pel diàleg i la negociació com per una confrontació cívica i pacífica per “forçar l’Estat” a assumir la realitat fins ara negada.
L’entesa, així, certifica la creació d’un nou “Espai de coordinació, consens i direcció estratègica”, com el bateja el text, que no és res més que la taula de direcció col·legiada que esbossava el pacte entre ERC i la CUP, integrat per les tres grans forces parlamentàries independentistes, Òmnium i l’ANC. El nou espai, que tot just es proposen anunciar quan es creï per tot seguit “situar els seus treballs fora del focus mediàtic”, tindrà com a principal feina fixar els objectius estratègics de l’independentisme i concretar propostes de planificació, acció política i mobilització ciutadana encaminades al seu assoliment. Per fer-ho, es bifurcarà en una direcció estratègica política formada per dos o tres representants de cada organització, i un comitè tècnic a banda, amb un o dos integrants més per ens, que es responsabilitzarà de la preparació, seguiment i execució dels acords del primer. També està previst impulsar, sota la supervisió d’aquest comitè, grups de treball específics per exemple en l’àmbit municipal, l’internacional o d’acció antirepressiva. I és que establir les bases d’una “litigació estratègica en el marc de la causa general contra l’independentisme”, tant en l’àmbit intern com en l’internacional, és un altre dels objectius que s’han fixat ERC i Junts.
Així mateix, de manera “preferent i discreta”, l’Espai estudiarà i impulsarà una acció internacional “orientada a sol·licitar, arribat el cas, la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant”. Tots dos partits, en aquest sentit, refreden la idea d’un nou referèndum unilateral, i comparteixen que “només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol pot substituir el mandat polític” de l’1-O. L’Espai estratègic, a més, es proposa promoure “des del consens” la unitat d’acció a les institucions polítiques on és representat, com ara el Congrés, però també els ajuntaments o el Parlament Europeu. Sànchez, això sí, subratllava que en cap cas es vol tutelar l’acció del govern ni de ningú, i deia que el que farà cadascú és intentar “convèncer” tothom de la millor via, però que si no hi ha consens cada grup tindrà llibertat per fer la seva.
Aquest era just un dels grans esculls que havia fet encallar la negociació. L’altre –el rol i l’encaix amb el Consell per la República– se soluciona apuntant que el nou Espai buscarà “transitòriament la coordinació” amb el Consell “fins que aquest finalitzi la seva reformulació” en consens entre totes les organitzacions, per tal que l’Espai al final “es pugui situar en el seu marc”.
Per si no surt cap acord de la mesa de diàleg, en tot cas, l’Espai haurà de concretar i preparar les “accions, la forma i el calendari” de “l’embat democràtic de confrontació cívica i pacífica” que s’anuncia, i panificar els diversos escenaris. “Ens posem a treballar des d’ara per si no hi ha amnistia i autodeterminació”, concloïa Sànchez.
LES FRASES
El Parlament validarà i seguirà la mesa de diàleg
Entre els primers passos a fer ara, ERC i Junts acorden que promouran al Parlament “un reconeixement i validació” de l’inici del procés de negociació amb l’Estat, a més de la constitució d’una comissió a la cambra que faci seguiment, retiment de comptes i compareixences d’experts sobre processos negociadors. El govern també constatarà en Consell Executiu la voluntat d’establir un marc de negociació amb el govern espanyol. En paral·lel, es treballarà per l’Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia –que recupera el Pacte Nacional per al Referèndum que va existir els primers mesos del 2017– com a “espai ampli i plural de reflexió amb la societat catalana”, que permeti afrontar amb la “màxima fortalesa” el procés negociador.
I és que la taula de diàleg serà la gran aposta, com a mínim de la primera part de la legislatura. “Volem passar d’una fase incipient de diàleg a un procés de negociació amb totes les garanties”, assenyala el pacte entre ERC i Junts. Tots dos partits es comprometen que la delegació catalana hi serà escollida per consens i nomenada pel govern. En paral·lel, com ja diu el pacte paral·lel entre ERC i la CUP, també s’obliguen a sotmetre la taula a una monitorització “amb objectius verificables” per garantir l’avaluació continuada sobre el grau d’assoliment de les fites plantejades prèviament. Sobre la base d’aquesta avaluació dels avenços es decidiran els passos següents, inclosa la continuïtat del procés de negociació, tot i que Sànchez admetia ahir que encara no tenen definits els indicadors.
Això sí, tot i que “el millor” instrument seria un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat, ERC i Junts declaren que la negociació té “unes dificultats enormes i unes possibilitats d’èxit molt limitades”, en especial si no aconsegueixen incrementar la força negociadora. Per això es comprometen a treballar “totes les vies democràtiques” i bastir complicitats amb els sectors socials i econòmics del país.