El govern idea un blindatge contra les tibantors internes
ERC i JxCat creen fins a sis equips per fer un seguiment més o menys periòdic del pacte i millorar la coordinació
Una cimera semestral al més alt nivell examinarà l’acord durant tot un cap de setmana
En les moltes, moltíssimes, hores de discussió que hi ha hagut entre ERC i JxCat per donar forma al pacte, una de tantes conclusions compartides a què s’ha arribat és que el nou govern de coalició ja neix amb una llufa visible penjada a l’esquena. Les múltiples i sonades disputes que les dues formacions van mantenir al llarg de la legislatura passada, i que ni uns ni altres es van esforçar gaire a dissimular, es van convertir en un llast que no només ha dificultat enormement l’acord, sinó que és un element que entela la imatge del nou executiu fins i tot abans que estigui constituït formalment. No són pocs els que ja asseveren, també dins l’independentisme, que la inestabilitat interna serà un element característic de la presidència d’Aragonès, i per això alguns dels primers missatges des de dilluns han anat en la línia d’intentar vendre un relat de cohesió. “Aquest cap de setmana hem acabat de posar fonaments més sòlids en la confiança entre dues formacions que compartim un horitzó, però que tenim mirades diferents en l’estratègia i que, sobretot, som rivals electorals”, manifestava ahir en aquest sentit el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a tall de resum. Conscients, però, que només amb bons propòsits no s’aconseguirà superar les malfiances, un dels punts destacats de l’acord és l’articulació d’un conjunt de mecanismes per llimar les asprors i enfortir la coordinació entre els dos socis.
El principi que ha pesat a l’hora d’idear aquest blindatge intern és que pequi si cal per excés. Per aquest motiu, es crearan fins a sis equips de treball mixtos que es reuniran de manera més o menys periòdica i que s’encarregaran de controlar àrees acotades de l’acord. El primer se centrarà en la tasca parlamentària. Estarà format pels presidents i portaveus de cada grup, amb la possibilitat que també hi puguin participar altres diputats o càrrecs. Celebraran trobades setmanals per tenir una estratègia compartida en un dels espais, la cambra catalana, on justament més s’han visibilitzat les diferències entre JxCat i ERC a l’hora d’entomar, per exemple, les escomeses judicials. Tots els acords que es prenguin en aquest àmbit hauran de ser per consens. Un segon equip, en aquest cas integrat per tres alts càrrecs governamentals de cada partit, també es reunirà cada setmana, però en aquest cas per passar revista a la tasca que faci l’executiu. Detectar a temps eventuals diferències de criteri sobre un àmbit temàtic abans que es facin virals serà un dels molts encàrrecs a abordar. En cas que en aquesta comissió ERC i Junts no es posin d’acord, la qüestió s’elevarà directament al consell executiu.
Amb més o menys rotunditat, els dos partits reconeixen que un dels espais on van tenir més dificultat en el passat recent per traçar una política comuna va ser el de la comunicació. Cadascú va anar una mica per lliure i, per corregir-ho, també es crearà un ens encarregat de traçar “una estratègia i un únic relat comunicatiu” a l’hora de planificar, per exemple, els missatges que es llancen als mitjans. En aquest cas, no hi haurà una periodicitat taxada de les trobades, en què participaran els caps de comunicació de la cúpula del govern i representants de JxCat i ERC.
El batejat com a Equip de Seguiment de l’Acord (ESA) farà una lectura més global, o panoràmica, de com evoluciona el pacte. Estarà integrat per representants de l’executiu, els grups parlamentaris i els partits, amb l’obligació de veure’s cada quinze dies. Aquí es discutiran, també, aquelles qüestions que hagin estat elevades pels altres tres equips atesa la seva transcendència, o senzillament perquè no s’hi ha trobat el desllorigador. En principi, aquesta hauria de ser l’última instància ordinària per resoldre el que toqui, tot i que també s’ha previst un altre instrument –el Comitè de Direcció Política (CDP)–, que únicament es reunirà de manera excepcional en cas que les coses anessin realment mal dades. Pere Aragonès i Jordi Sànchez serien, en aquest cas, els únics interlocutors.
Una última pota d’aquest engranatge és el compromís de celebrar, cada sis mesos, una cimera durant tot un cap de setmana en què seran presents tots els consellers del govern i els presidents i portaveus de cada grup parlamentari, així com dos representants dels republicans i Junts. El propòsit del conclave serà fer un seguiment “detallat” del grau d’execució i compliment del pacte de govern, amb la garantia que aquesta feina de fiscalització es faci pública posteriorment.
Àrees de l’executiu amb més pes
A l’hora d’explicar el seu acord, tant ERC com Junts han estat insistents en la idea d’evitar vendre la nova composició en termes de guanyadors i derrotats. La redistribució de tasques inherent a tota negociació política ha estat compensada, asseguren, fins al punt que tots dos tenen àrees que veuen augmentada la seva musculatura en termes de noves responsabilitats agregades. En el cas dels republicans, per exemple, controlaran un departament, Presidència, que continuarà gestionant els esports i l’àmbit local, als quals s’afegeix tot l’apartat de Relacions Institucionals, el control sobre Administració i Funció Pública de la Generalitat i l’oficina que s’encarregarà d’executar el pla pilot per implantar la renda bàsica. Una altra conselleria d’ERC que es veu reforçada és la que fins ara s’encarregava d’Agricultura, i a la qual s’afegeixen les competències de Medi Ambient i Sostenibilitat, d’Energia, Residus i Aigua. Així mateix, les polítiques d’Empresa i Treball es fusionaran en un mateix paraigua, que també portarà ERC. Anem a la banda de Junts. Per començar, tindrà sota la seva batuta la vicepresidència econòmica de l’executiu, el valor de la qual en termes estratègics està fora de debat. Igualment, també gestionarà un nou departament que, per volum i competències, serà un dels més importants del govern, i que s’encarregarà de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana, o, el que és el mateix, les inversions en matèria d’infraestructures. Igualment, i per tancar el cercle, JxCat tindrà el Departament d’Acció Exterior. Un cop definit el traç gruixut, ara caldrà veure què passa i deixa de passar amb tot l’eixam d’organismes que depenen de la Generalitat. De tots, un dels més cobejats és la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ja es pot donar més o menys per fet que correspondrà a ERC.
