L'entrevista amb Rodríguez Zapatero

“Mi querido Presidente y amigo...”. Així començaven totes les cartes que Josep Tarradellas va enviar a Adolfo Suárez. Cartes educades i correctes que escrivia fa més de trenta anys al president del govern espanyol i que es poden consultar a l'arxiu de Poblet. El contingut encara té validesa: la lentitud en el traspàs de competències, la manca de finançament, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, el futur de les diputacions, la potenciació de la llengua catalana, etc.

Jordi Pujol va seguir amb les mateixes reclamacions a Suárez, a Leopoldo Calvo Sotelo i a Felipe González. En el tercer volum de les memòries, l'expresident, ajudat per Manuel Cuyàs, explicarà les escenes de sofà amb González. En les llargues i repetides converses va haver-hi de tot: discussions, avorriment, pactes, secrets i fins i tot sintonia com perquè ambdós hagin forjat una amistat que els permet avui coincidir en conferències.

Un lampista de la Moncloa explicava que el desacord d'una tarda d'estiu del mes de juliol entre González i Pujol era total. Els presidents no van voler abandonar la reunió i van plantar-se davant del televisor per veure una etapa del Tour de França. L'anècdota, no confirmada, explica que Pujol va fer migdiada. Quan van sortir de l'entrevista, el president de la Generalitat va dir que tot anava per bon camí.

Les reunions amb José María Aznar eren de conveniència, tot seguint el Pacte del Majestic. No coincidien pràcticament en res. Pujol va respectar a Aznar la seva paraula i les entrevistes a la Moncloa sovint acabaven sense sorpresa i amb continguts coneguts.

Pasqual Maragall i Rodríguez Zapatero van tenir poc temps per relacionar-se de president a president (2004-2006). Era l'època del somni. Deia llavors Zapatero a Maragall: “Respectaré i acceptaré l'Estatut que surti de Catalunya...”.

Demà dimecres el president de la Generalitat, José Montilla, s'entrevistarà amb el del govern espanyol. No pot ésser una entrevista més. Montilla ha de dir a Zapatero que la relació de Catalunya amb Espanya no va bé i que rectifiqui. Ambdós haurien de tirar-se els plats pel cap. Haurien de sortir emprenyats. Com Suárez i Tarradellas després d'una llarga discussió en què no va haver-hi cap acord. “Res de res”, li va dir Suárez. A la sortida, Tarradellas va dir als periodistes amb tota la picardia que “tot havia anat molt bé”. Llavors Suárez el va respectar.