Junts enalteix un acord que pot anar “de menys a més”

Entre el discurs que Albert Batet va fer en la sessió d’investidura fallida del 26 de març i el que va traçar ahir hi ha molt més que la distància en el temps. Des del punt argumental, i també polític, la diferència va ser gairebé abismal. On dos mesos enrere hi havia retrets i una crítica explícita per l’aleshores falta de concordança entre ERC i Junts, ara hi ha felicitacions i promeses de lleialtat mútua per un acord que avui farà president Pere Aragonès. Ara bé, ja sigui pel desgast compartit que han suposat les negociacions, i també pel context general, el president del grup parlamentari de JxCat va admetre que el pacte no s’ha viscut amb “èpica”, tot i el seu caràcter “històric” pel 52% de vot independentista que l’avala. Aprofundint en la tesi, va recordar que la passada legislatura va despertar moltes més expectatives –ni més ni menys que avançar cap a la república– que es van anar, però, refredant amb el temps, i va vaticinar que amb el nou pacte de govern pot passar just al contrari. És a dir, que “vagi de menys a més” donada justament la fredor inicial que suscita entre una part dels seus mateixos signants.

Batet va començar la seva intervenció definint-se com a “catalanista i molt puigdemontista”. Fet aquest apunt, va anar desgranant el que seria un dels principals fils argumentals del seu relat, i que va ser la victòria en vots assolida pels partits independentistes en les eleccions del 14 de febrer, i la necessitat de concretar aquest resultat en un pacte. “Els partits independentistes per separat vam perdre les eleccions. Però l’independentisme, en el seu conjunt, va guanyar-les... Per tant, i sense la majoria d’un partit o un altre, la ciutadania ens va donar un mandat molt explícit: «Unitat!», ens va dir: «Poseu-vos d’acord.» I ens hi hem posat”, va exposar. Dit això, el dirigent de Junts va justificar també la tardança per assolir-lo –“Aquest és un acord que aportarà més solidesa, més coherència i més estabilitat que qualsevol altre tancat, de pressa i corrents, durant les primeres setmanes de la negociació”–, tot i que, alhora, va reconèixer que el procés per arribar a una entesa “ha requerit temps, segurament més del que tots desitjàvem”.

Un cop, doncs, definida i concretada la fórmula per governar, per Batet l’objectiu de la legislatura no ha de ser cap altre que avançar cap a la independència. “El compromís de Junts és amb l’1 d’octubre. I amb la declaració d’independència del 27 d’octubre. De fet, no hi ha cap acord d’aquest Parlament que l’hagi invalidat”, va recalcar, però al mateix temps va exposar que entre el seu partit i els republicans hi ha diferències sobre l’estratègia a seguir, tot i que això no ha de ser una contradicció insalvable: “Tenim la via del diàleg i la via de la confrontació. I, certament, hi ha qui pretén mostrar aquestes dues posicions com a oposades. Però no ho són... Són dues visions complementàries i necessàries alhora”, va reblar. Dit això, no va amagar el seu escepticisme sobre els resultats que pot donar la taula de diàleg –“Tots sabem que el procés de negociació amb l’Estat té unes dificultats enormes i unes possibilitats molt limitades”– i va negar, per enèsim cop des de JxCat, que s’hagi volgut imposar una tutela a Aragonès a través del Consell per la República. “En cap cas ho hem previst, com vostè bé sap”, va cloure adreçant-se al que avui ja serà cap de l’executiu català.