En directe
Parlament de Catalunya
“Vull culminar la independència de Catalunya”
En un ple d’investidura de formes suaus, Aragonès recull els consensos per l’amnistia i l’autodeterminació i recupera el cas d’Escòcia com a referent
Vol liderar una “transformació” des de valors socials, feministes, verds i democràtics
-
VÍDEO: Segon ple d'investidura: Pere Aragonès serà investit president de la Generalitat de Catalunya tres mesos després de les eleccions
-
El candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs ACN. -
El candidat Pere Aragonès surt ahir dels despatxos del grup d’ERC. Avui se sotmetrà a la votació d’investidura del Parlament JUANMA RAMOS.
“Presento la meva candidatura a la presidència de la Generalitat per fer possible culminar la independència de Catalunya, per fer inevitable l’amnistia i l’autodeterminació.” Ras i curt i amb tota una declaració d’intencions com aquesta, el candidat republicà Pere Aragonès es va presentar ahir per tercera vegada davant del Parlament per demanar-li el suport a una investidura que, ara sí, aconseguirà avui en rebre els vots dels tres grups independentistes, a qui va picar ahir l’ullet amb una ferma defensa de la represa del procés. “Per primera vegada en aquest segle hi haurà un president alhora independentista i d’esquerres”, va constatar, en una intervenció en què, a diferència de la passada legislatura, amb prou feines va aparèixer la repressió, i no va esmentar els presos polítics, ni els exiliats, ni cap de les represàlies judicials que segueixen el seu curs. Sí que els va anomenar, això sí, en la rèplica al líder parlamentari de Junts, Albert Batet.
En un discurs de tot just mitja hora, en què va evitar repetir l’exposició detallada del programa que ja havia fet en les primeres ocasions del 26 i el 30 de març, Aragonès va refermar ahir que vol governar “per tota i amb tota la ciutadania”, i va lamentar la tardança a entendre’s amb Junts quan se’ls exigia un acord “ràpid”, per la qual cosa va agrair la “paciència” dels catalans. Fins i tot en la rèplica a Batet –tots dos van voler escenificar, tant en el fons com en la forma dels discursos, que han deixat enrere les dissensions, almenys per ara– va demanar excuses en la “part del retard” que se li pot atribuir. En tot cas, va voler valorar el que considera un “bon acord”, tant amb la CUP com amb Junts. “L’únic límit que ens hem de fixar és el de la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya”, va proclamar, entre aplaudiments, ahir sí, de la majoria de diputats de la bancada independentista.
Escòcia com a referent
El presidenciable, en tot cas, va admetre que caldrà continuar “parlant molt i contraposant punts de vista” per anar assolint consensos interns al moviment, però va vindicar la intenció ferma de la Generalitat que presidirà –fins i tot ho va qualificar d’“obsessió” personal–, d’anar a la taula de negociació per superar el bloqueig actual i “resoldre d’una vegada” el conflicte polític amb l’Estat, tot i que ho veu compatible amb una estratègia de “confrontació cívica i democràtica”.
En tot cas, ja va deixar clar des del primer minut que recuperarà un dels grans referents de l’independentisme de principi de la dècada passada, el cas escocès, que amb un nou govern també des d’aquesta setmana s’encamina vers un segon referèndum, després del pactat que va perdre farà set anys. “Vull fer com Escòcia, i m’agradaria que l’Estat espanyol sabés fer com el Regne Unit el 2014”, va dir, convençut que allà tornaran a votar –tot i que ara Londres s’hi oposa– i els britànics tornaran a fer tot el possible per “seduir” els escocesos perquè votin no. “Això que és possible a Escòcia ha de ser possible a Catalunya”, va reblar el candidat, mentre instava els unionistes que, en lloc de continuar negant sistemàticament un referèndum a Catalunya, facin una proposta política per al país i l’expliquin. “Que s’atreveixin a guanyar un referèndum, però que també acceptin perdre’l”, va reptar.
“Refugiar-se en una petrificació de les normes i una interpretació restrictiva de la Constitució és un error”, va respondre després al líder socialista i futur cap de l’oposició, Salvador Illa, que l’havia instat a aixecar els vets al diàleg intern al país, i en concret al seu grup, que va guanyar les eleccions el 14-F. “D’acord, però aixequem també el vet que en aquest Parlament es pugui parlar de tot”, va demanar Aragonès. Malgrat els evidents desacords, això sí, tots dos van mantenir un to suau i sense grans escarafalls, en el que pot ser un altre canvi destacat respecte de legislatures anteriors.
Per l’abstenció d’ECP
El presidenciable, en tot cas, no es conforma amb el suport de Junts i la CUP –a qui va garantir que tots els compromisos amb ells són “plenament vigents”– i va allargar la mà a aquells amb qui “tard o d’hora” s’haurà d’entendre perquè comparteixen els grans consensos de país, en al·lusió a En Comú Podem. De fet, els va demanar el que ERC ja ha fet abans al Congrés, que no és altra cosa que almenys s’abstinguin en la seva investidura com a gest de confiança. “No s’oposin a la transformació que vull impulsar i ajudin-me a fer-la possible”, els va instar. “Li agraeixo que ens hagi allargat la mà, però ha estat més una posada en escena que una proposta real”, va respondre ja a la sala de premsa la líder dels comuns, Jèssica Albiach, que va exigir un canvi real de govern, perquè “l’ordre dels factors no altera el producte”.
Bona part del discurs d’Aragonès, que es va mostrar convençut que pot millorar el “prestigi” de la Generalitat a partir de plantejaments republicans, va tenir com a fil conductor un concepte, la “transformació” que vol impulsar del país aprofitant la sortida de la crisi de la pandèmia, que fonamenta en quatre grans banderes: la social, la feminista, la verda i la democràtica. D’aquí que convidés a pensar “més enllà d’una o dues legislatures”, i fins i tot avisés que prendrà decisions “poc populars” si creu que són necessàries per al bé del país. En aquest punt, vista la “profunditat” dels canvis que vol impulsar, va expressar fins i tot la voluntat de construir consensos encara més amplis, per exemple per aprofitar el “potencial” dels fons europeus Next Generation, una missió en què Illa es va oferir a col·laborar. Per trobar aquests consensos, en tot cas, Aragonès considera que una bona manera que ha funcionat bé els darrers anys és la convocatòria de pactes nacionals. Ahir ja en va anunciar en indústria, transició ecològica, salut mental, interculturalitat, per les persones amb discapacitat, per l’activitat física i esport i per la llengua catalana, a fi de protegir-la i incentivar-ne l’ús en tots els àmbits.
El republicà també va avançar algunes mesures que impulsarà de seguida, com destinar 700 milions al rescat social, a ajudar pimes i autònoms afectats per la crisi, a avançar cap a fer gratuïta l’educació de 0 a 3 anys, a buscar més recursos per al sistema sanitari i a fer una prova pilot de renda bàsica universal. A més, va posar deures als diputats, que creu que tindran “molta feina”, i de fet ja va fer llista: llei electoral, governs i finançament local, contractació pública, transició energètica, residus, territori, ciència, memòria democràtica, polítiques culturals...
La sessió, de poc més de tres hores, recés inclòs, es reprèn avui a les nou del matí amb Vox, i es preveu que la votació final, per crida, es faci abans de dinar. Amb permís penitenciari, no s’ho perdrà el president d’ERC, Oriol Junqueras
Dilluns, la presa de possessió
Després que avui sigui investit i demà, si no passa res, es publiqui al DOGC i al BOE, fonts pròximes deien ahir que treballen amb la previsió que la presa de possessió d’Aragonès com a a 132è president es faci en un acte dilluns a la tarda al Palau de la Generalitat. La idea seria que dimarts faci públic el nom de tots els consellers, i que dimecres prenguin possessió en les seves noves carteres.
En tot cas, ahir Aragonès ja va començar a exercir en certa manera. Al matí encara va tenir diverses reunions relacionades amb el govern, però ja es va acomiadar del personal més pròxim al departament d’Economia i Hisenda. Després d’un dinar ràpid amb la seva esposa, Janina Juli, va arribar caminant amb ella al Parlament, vint minuts abans del discurs a l’hemicicle, on va entrar amb el grup d’ERC al complet. A la porta de l’edifici, encara va tenir temps per interessar-se uns minuts per les reivindicacions d’un grup de bombers i de treballadors de Nissan que hi protestaven.