Més de 50 canvis d’alcaldia en dos anys de mandat

Fins a cinquanta canvis d’alcaldia, com a mínim, s’hauran produït en dos anys de mandat municipal en els 947 municipis catalans. En un, Sant Fost de Campsentelles, és la tercera vegada que hi ha un canvi, després d’una primera renúncia de la independent María José Sánchez, que la rellevés Carles Miquel (ERC) i que, el passat 29 de març, la candidata independent Montserrat Sanmartí agafés la vara amb una moció de censura. De fet, aquesta ha estat l’última de les tretze mocions que han prosperat en dos anys, afegida a la del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en què Carles Isús, com a no adscrit en deixar JxCat, va tenir el suport d’ERC i va treure la presidència al seu expartit.

En aquest ball de mocions, ERC n’ha guanyat cinc: tres a costa de JxCat –a Ponts (Solés Carabasa), Maldà (Anna Salla) i Cervera (Joan Santacana)–, una a independents –a Roda de Ter (Roger Corominas)– i a Sant Fruitós del Bages, on és alcaldessa Àdria Mazcuñán, en els dos casos amb el suport dels juntaires. Una col·laboració que no es va produir a Viladrau ni a Montgat, on Junts va donar suport a independents (Noemí Bastias) i al PSC (Andreu Absil), respectivament, per deixar fora els republicans. A més, JxCat va aconseguir l’alcaldia amb una moció contra ERC a Calonge (Jordi Soler), Cabra del Camp (Javier Romero) i Piera (Josep Llopart). Ja el 2021, a banda de la de Sant Fost, els republicans també van perdre la de Parets del Vallès, el 27 de gener, a mans del PSC (Francesc Juzgado), que va obtenir el suport dels qui fins llavors eren socis d’ERC, Sumem Esquerres. Els socialistes també van guanyar en una moció l’alcaldia de Gimenells (Ivan Alcolea) a la formació’agrupació d’electors Som Poble, gràcies a un pacte amb el PP, a què ha de deixar l’alcaldia aquest mes de juny (Dante Pérez).

Sis dels canvis de vara que s’han produït han estat per acords fruit de pactes de govern: a Manresa, on l’històric Valentí Junyent (JxCat) la va deixar a Marc Aloy (ERC); a Navàs, on Salvador Busquets (ERC) va substituir Genís Rovira (CUP); a l’Albiol, amb Andreu Carrasco (ERC) per Mario Cortés (Sumem); a la Selva del Camps, on Josep Masdeu (PSC) va rellevar Jordi Vinyals (ERC); a Alcarràs, on entra Jordi Janés (Junts) per Manel Ezquerra (Sempre Alcarràs), i a Sant Feliu de Codines, on Mercè Serratacó (Junts) per Pere Pladevall (PSC). Aquest any, a més, també s’han de produir relleus pactats a Roses, Santa Coloma de Farners i la Seu Urgell (els tres de Junts a ERC), a Santa Coloma de Sarral i Odèn (d’independents a ERC), a Rasquera i Sant Sadurní d’Anoia (d’ERC a Junts), a Aiguamúrcia (on En Comú Guanyem rellevarà ERC), a Llançà (on JxCat rellevarà el PSC) i a Sant Jaume de Domenys (Endavant per ERC). Ja pel 2022, està previst que els republicans rellevin En Comú Podem (ECP) a Sant Feliu del Llobregat i que es faci l’operació inversa a Santa Oliva. La mateixa operació que passarà entre PSC i ERC en les alcaldies de la Selva del Camp i Puigverd de Lleida. A Palafrugell, Som Gent del Poble rellevarà els republicans.

El gros principal dels canvis en les alcaldies ha estat per dimissions per motius laborals (Sort, Tivenys i Pardines), jubilació laboral (Bellaguarda), pressions (Caldes d’Estrac) i bloqueig (Montesquiu), denúncies (Badalona, Sant Vicenç de Montalt i Argentona), renúncies de regidors que han canviat correlacions de forces en municipis amb llistes obertes (Aspa), defuncions (Campelles), salut (Callús), relleus pactats en el partit (Sant Adrià del Besòs), nomenaments com a consellers o diputats (Agramunt i Celrà) i falta de motivació (Premià de Mar).