L’independentisme retorna al carrer contra la repressió
L’ANC, Òmnium, CDR i Alerta Solidària omplen la Rambla de Figueres per reivindicar el rol dels processats pels talls de l’AP-7 i protestar contra la sentència de l’1-O
Insten el nou govern a treballar per la independència
L’independentisme de base vol recuperar la força al carrer. Després de la concentració de la setmana passada, davant el Palau de la Generalitat, per desencallar la formació d’un nou govern, ahir van amplificar l’exhibició de força en un nou acte multitudinari, amb més de 1.500 persones a la Rambla de Figueres, per reivindicar el paper de totes les persones que estan patint repressió judicial arran de la celebració de l’1-O i la posterior sentència condemnatòria dels presos polítics, l’octubre del 2019.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, els CDR i Alerta Solidària van optar per la capital de l’Alt Empordà perquè allà, al jutjat d’instrucció número 4, concentren 197 encausats dels 328 que hi ha investigats pels talls d’infraestructures en les mobilitzacions contra la sentència del Suprem. Sobretot pel de l’AP-7 a la frontera entre la Jonquera i el Pertús, però també a Girona, Amposta i les Terres de l’Ebre. No van oblidar tampoc els presos, amb crides a la llibertat, i la resta de 3.300 persones en què s’estima la pressió dels informes policials, la fiscalia i les instruccions judicials contra persones, càrrecs públics o funcionaris per l’actuació durant el procés. Per tot plegat, la crida a la mobilització va arrossegar gent vinguda d’arreu de Catalunya. A més de les comarques gironines, hi havia pancartes del Bages, el Baix Llobregat i el Barcelonès, el Penedès o el Camp de Tarragona.
Pressió al govern
La convocatòria s’havia anunciat fa tot just un parell de setmanes, abans que es desencallés la negociació entre ERC, JxCat i la CUP per la investidura de Pere Aragonès i la formació d’un nou govern, però enmig del nou context els líders de l’ANC i Òmnium van aprofitar la cita per posar deures al nou executiu.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va celebrar l’acord que representa el 52% dels vots a candidatures que aposten per la independència, però no va obviar que amb el pes dels sufragis i la representació parlamentària no n’hi ha prou: “Cal que aquest govern estigui disposat a fer la independència.”
Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va coincidir que és “imprescindible que hi hagi govern” de forces independentistes, “però també continuar omplint places i carrers” per enfortir i fer visible la reivindicació de llibertat.
Retornar als carrers
El públic va secundar les crides a la pressió dels dos dirigents de les entitats, després d’un any llarg de mobilitzacions mínimes per la pandèmia. Paluzie va lamentar aquest “pòsit de desengany, decepció o, fins i tot, directament, sentiment d’engany” per a molts independentistes. I Mauri va admetre que la crisi sanitària és un dels reptes a resoldre, amb les crisis “econòmica i social” que s’han agreujat i contra les quals la Generalitat té manca d’instruments.
El líder en funcions d’Òmnium va situar la represa de les mobilitzacions en l’esperit de la frase “Ho tornarem a fer” dita per Jordi Cuixart davant el jutge Manuel Marchena, i va llegir unes paraules que el president empresonat de l’entitat havia escrit per la convocatòria, per aixecar els ànims després dels moments amargs de repressió. Cuixart, però, insisteix a considerar i valorar les múltiples mostres de repressió de les administracions de l’Estat “no pas com a visualització d’una derrota, sinó com un pas més cap a la victòria”: “Això no va d’estar cansats, sinó d’anar-hi i anar-hi”, va reblar Mauri.
Represaliats amb veu
El portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, va defensar que més que un acte de mer suport als encausats, la intenció era donar veu a un col·lectiu de persones que havien actuat quan “el govern deia «Apreteu» i amb l’altra mà fotia garrotada”, en una crítica a l’actuació dels Mossos d’Esquadra. Majoral va carregar contra l’actuació del jutge instructor del jutjat 4 de Figueres, que va titllar d’“aberració” judicial inèdita en els anys d’activitat de l’associació, i va posar com a exemples del “càstig” les citacions als investigats perquè es presentessin al jutjat per declarar durant les restriccions de mobilitat que impedien sortir del municipi o la comarca.
El jutge va adduir que als jutjats figuerencs la connexió d’internet no permetia obrir videoconferències amb acusats de les comarques del Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre. Però el portaveu d’Alerta Solidària va lloar que els acusats hagin passat de declarar “abaixant el cap” a alçar la veu davant una causa “que acabaran havent d’arxivar”.
En aquesta línia, l’advocat nord-català Mateu Pons Serradell va recordar que a l’altra banda de la frontera amb l’Estat francès cap dels denunciats va acabar havent d’anar al jutjat perquè “a França s’entén que per defensar llibertats cal fer un poc d’enrenou”. Pons, amb altres advocats del torn d’ofici de la Catalunya Nord que parlen català, es van organitzar per assistir els encausats en les declaracions davant la justícia francesa, i les acusacions es van arxivar, motiu pel qual va insistir que caldria demanar explicacions a les institucions europees, per reclamar un tracte equitatiu a ciutadans de diferents estats però que mereixen “un mateix tracte”. Per part dels encausats, Pepa Plana i Alícia Monterroso es van mostrar crítiques amb la divisió política i amb el pretès diàleg amb l’Estat, i van reclamar un país nou i millor, “no només un canvi de bandera.La convocatòria, amenitzada per Cor de Carxofa, Meritxell Gené i la Xaranga Bufatramuntana, es va cloure amb el cant de l’Estaca, de Lluís Llach, per part dels assistents.
