La pressa amb la mesa i la desjudicialització, claus
Sánchez sap que la tardança de la segona cita dona arguments a Junts i debilita ERC
L’acord d’ERC i Junts per governar en coalició viurà una meta volant el 2023, quan Pere Aragonès s’ha compromès a sotmetre’s a una moció de confiança al Parlament com a ofrena a la CUP per dirimir si els anticapitalistes creuen que el president mereix continuar tenint el seu suport durant el segon bienni de la legislatura. El 2023 és també la data en què està previst avaluar els fruits i la vida útil de la mesa de diàleg, que a partir d’ara hi tindrà els seus ideòlegs –ERC, el PSOE i el PSC– al capdavant. La pressa a convocar la segona cita a Barcelona i les fites en la desjudicialització seran la clau immediata del diàleg Aragonès-Sánchez i el que determini si La Moncloa reforça l’aposta d’ERC per la via dels fets o bé carrega de raons i dona arguments als recels de Junts.
Torra no pot ser l’excusa
L’instrument que va ser pactat com a clau de volta i a canvi de la investidura de Pedro Sánchez tenia la vocació de ser mensual i d’alternar Madrid i Barcelona, però el seu baptisme a La Moncloa, el 26 de febrer del 2020, amb una iconografia pròpia de cimera de dos estats, no ha tingut continuïtat. L’esclat de la pandèmia i la queixa dels republicans que Quim Torra hi remava des de dins a favor i en contra al mateix temps ja no poden ser esgrimits ara. I a La Moncloa s’assumeix que cada nova excusa per a la demora amb la reunió de la mesa i amb l’agenda de la desjudicialització el que fa és debilitar ERC, soci clau de la investidura i que cotitzarà a l’alça en els 32 mesos de legislatura que resten a Sánchez perquè ha cremat Ciutadans a la foguera de les mocions de censura de Múrcia. Minut i resultat del mandat: ERC conserva els 13 escons clau i Cs ja no té 10 escons, sinó que en té 9 perquè al març l’andalús Pablo Cambronero va saltar al mixt en disconformitat amb Inés Arrimadas i ara ha hagut de convertir una taula del bar del Congrés en el seu particular despatx improvisat.
Fòrums multilaterals
Amb Aragonès investit, el govern espanyol espera que el republicà trenqui amb la política de la cadira buida que el president Torra va tenir en cites com ara la de la conferència de presidents el 30 de juliol al monestir de Yuso de San Millán de la Cogolla (La Rioja). El ple del Congrés, de fet, debatrà avui en el seu tercer punt, a partir de les tres de la tarda, una proposició no de llei del PP exigint la convocatòria urgent de la conferència de presidents. Com a mostra del xoc entre la bilateralitat reclamada per l’independentisme i la multilateralitat pregonada des de Madrid, Albert Botran (CUP) porta també al ple d’aquesta setmana una moció conseqüència d’interpel·lació urgent sobre les propostes de Sánchez per a la resolució del conflicte amb l’Estat i els fruits de la mesa de diàleg.
Comissió bilateral i més
Des de La Moncloa i a preguntes d’aquest diari, la ministra portaveu, María Jesús Montero, aposta per una reactivació total del canal institucional que inclogui des de la comissió bilateral a la mesa passant per una fluïda interlocució entre departaments. “En relació amb la comissió bilateral, en això, com en tot, evidentment s’està produint un endarreriment sobre el full de ruta previst per normalitzar la situació a Catalunya, el conflicte a Catalunya, i creiem que aquesta situació d’interinitat no aporta res als ciutadans d’aquesta comunitat, ni en termes sanitaris, ni en termes econòmics, ni en termes d’una millor relació amb el conjunt d’Espanya”, opina Montero tot invocant la llarga interinitat catalana.
Si per Aragonès el 2023 és una meta volant en què ha de dirimir si manté la CUP a bord de la majoria o bé assaja aliances amb els comuns i el PSC, per Sánchez el novembre del 2023 és la data en què es juga la reelecció. Quan Aragonès resolgui el dilema de la CUP, la contrapart a la mesa serà el cartell electoral del PSOE amb la vicepresidenta Yolanda Díaz com a rival de Podem.