La tripulant de la sala de màquines
Presidència Laura Vilagrà
Va ser una de les grans sorpreses de les llistes electorals d’ERC, en què va anar de número 2 de Pere Aragonès a Barcelona, i ara, després d’estar en el reduït equip de quatre designat per dur les negociacions per a la investidura –en què s’ha ocupat sobretot de les àrees programàtiques–, es confirma que en serà igualment la principal lloctinenta en el govern, amb el permís, és clar, del vicepresident Jordi Puigneró. Com a principal tripulant a la sala de màquines de l’ambiciosa “agenda transformadora” que el nou president ha anunciat que vol imprimir a l’executiu des del minut zero, Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, 1976) serà la nova consellera de la Presidència, un departament que guanya pes assumint àrees com ara Funció Pública, Món Local, Relacions Institucionals, Esports i l’oficina per al pla pilot de la renda bàsica universal. El càrrec estava reservat per a la bagenca gairebé des que Oriol Junqueras li va proposar, des de la presó de Lledoners estant, que la volien repescar per a primera línia, després d’uns anys retirada de la política.
I és que Vilagrà, que havia coincidit amb Aragonès a les JERC, el 2003 havia esdevingut ja, amb només 26 anys, l’alcaldessa més jove de Catalunya, un segon “màster”, segons ho defineix ella mateixa –abans ja n’havia fet un en administració pública i s’havia llicenciat en ciències polítiques, i fins i tot havia fet les pràctiques a ERC, on s’acabaria quedant a treballar– que l’ocuparia ni més ni menys que dotze anys i tres mandats, fins al 2015. Entremig, això sí, ho va compaginar amb quatre anys com a diputada al Parlament durant el segon tripartit, del 2006 al 2010, una època en què va treballar de bracet amb Aragonès en la comissió de Medi Ambient i Habitatge, quan era, a més, la secretària de política municipal i medi ambient d’ERC.
Només aquestes credencials, unides al seu arrelament i preocupació profunda pel territori, ja l’haurien pogut fer idònia per exemple per a l’altra gran nova macroconselleria que dirigirà ERC, la d’Acció Climàtica, però és que les seves potencialitats com a gestora encara van créixer més des del 2016 ençà. Primer, com a delegada a la Catalunya Central, on agafaria una visió panoràmica de tot el govern fins que va ser cessada pel 155 l’octubre del 2017. Després, encara ha tingut temps de treballar com a gerent a la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, dedicada a la tutela de persones en situació d’incapacitació legal com ara malalts mentals, gent gran amb dificultats i persones de difícil reinserció, on va poder prendre contacte en primera persona amb la realitat i les necessitats des de l’altra banda de la barrera. Abans de ser reclutada per tornar a la política, era gerent al Consell Comarcal del Bages, on es va acabar de familiaritzar amb tasques més burocràtiques, i amb una feina coral amb altres grups que ja havia mirat d’aplicar a Santpedor.
El seu perfil, discret i alhora diligent i bon coneixedor de l’administració pública per dins, la feia ideal per afrontar una legislatura que tindrà com a grans reptes el rescat social per sortir de la crisi i la posada en marxa de grans projectes de futur a través dels fons europeus. Poc amiga de l’exposició mediàtica –tot i que conserva l’empatia i la proximitat que solen tenir els que han estat en una batllia–, Vilagrà, com a gran nedadora que és des de jove, podrà nedar i guardar la roba a l’ombra. I fer feina, que a això ha vingut.