En marxa una app i una web perquè la ciutadania digui a quina constitució aspira
Debat Constituent llança 140 preguntes per determinar models d’estat, serveis, drets o règim econòmic
La participació es tancarà el 31 de desembre
Debat Constituent ha posat en marxa una aplicació i una web per iniciar els debats i la participació ciutadana sobre la constitució a què aspiren per a Catalunya. Amb l’objectiu d’arribar al major nombre de participants, les 140 preguntes amb què s’ha plantejat la consulta permeten triar entre diferents models d’estat, llengua, organització territorial, règim econòmic, drets civils, seguretat o recursos naturals i sectors estratègics.
L’objectiu no és fer una “possible nova constitució” per a un estat independent, sinó per a una Catalunya que pugui ser també part d’una federació espanyola, un estat lliure associat o una confederació d’estats. “El debat és de tots i totes els que vivim a Catalunya. Hi està cridat tothom des de la seva pròpia decisió i consciència”, defensa l’exdiputada Gabriela Serra, integrant de la Coordinadora Nacional d’Enteses que impulsa la iniciativa –més d’un centenar de grups comarcals, regionals o locals.
No retrocedir en drets
En l’elaboració de les preguntes s’ha tingut en compte un criteri de progressivitat –per exemple no es pregunta sobre la pena de mort perquè es considera una rèmora penal del passat– i un de desacord –per exemple es permet decidir entre tenir exèrcit o no, o triar entre sanitat pública, privada o el model actual–. Per participar cal baixar-se una app que permet registrar-se i verificar la identitat de l’usuari per mitjà d’una foto del DNI de la qual només es guardaran l’edat, el gènere i el codi postal per evitar que una persona participi més d’un cop i per extreure al final les respostes classificades pels tres criteris.
El registre a l’aplicació és, doncs, obligat per respondre al qüestionari constitucional a través de la web . Si bé la participació individual i directa és una opció, Debat Constituent impulsarà debats arreu del territori que poden ser de temàtiques específiques sobre el contingut constitucional.
Aquesta campanya s’organitza a través de les Enteses territorials, que són autònomes per cridar a la participació entitats del seu àmbit però que també assessoraran aquelles associacions que vulguin organitzar elles mateixes els debats. De fet, també es preveu la possibilitat dels “debats autoconvocats” que poden fer grups d’amics o familiars a l’hora de participar.
Gestionar els desacords
El procés participatiu finalitza el 31 de desembre i les respostes seran processades per un programa informàtic que automatitzarà quants vots i percentatges de suport té cada opció de cada resposta.
Serà un Fòrum Cívic i Social format per un miler de persones de les Enteses però també d’altres participants els que elaboraran els resultats. Les respostes ja vindran donades pel processament informàtic, però el fòrum haurà de gestionar i decidir sobre els “dissensos”, és a dir, aquelles qüestions sobre les quals l’opinió hagi quedat molt dividida i no es puguin considerar “respostes majoritàries, indiscutiblement acceptades”, tal com explica Lluís Llach, portaveu de la coordinadora. La metodologia de com es defineixen les respostes problemàtiques l’elaborarà la coordinadora durant aquest mig any de consulta.
Des de gener del 2022 s’hauria de constituir el fòrum i celebrar les sessions per tancar una proposta a l’abril, però el calendari està condicionat per imprevistos com la pandèmia.
El document final s’entregarà al govern i al Parlament. Tot i que no és un procés oficial, es pretén que la ciutadania es defineixi sobre “temes cabdals per al nostre país”, sosté Serra: “Si més no, que sigui un exercici de poder constituent.”