Penes d’entre 8 i 53 anys per als tres acusats del 17-A
L’Audiencia Nacional els condemna per organització terrorista però no pels crims de Barcelona i Cambrils, perquè no hi eren
Sosté que l’imam de Ripoll va morir a Alcanar
Les víctimes “són les grans oblidades”
L’Audiencia Nacional ha condemnat Mohamed Houli Chemlal a 53 anys i mig de presó (el fiscal sol·licitava 41 anys) i Driss Oukabir a 43 anys de presó (contra els 33 anys demanats pel fiscal) per haver format part de l’organització terrorista que va provocar els atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost del 2017, però no els fa responsables dels setze morts i el centenar de ferits, causats pels amics de Ripoll morts, sis abatuts pels Mossos i un en l’explosió d’Alcanar, amb l’imam Abdelbaki es-Satty. El tribunal fixa que compleixin un màxim de 20 anys tancats, i condemna Saïd ben Iazza a vuit anys de presó, com sol·licitava la fiscalia, per haver col·laborat amb grup terrorista en deixar-los la furgoneta per transportar material perillós per fer els explosius. La sentència no és ferma i s’hi pot presentar recurs a la sala d’apel·lacions de l’Audiencia Nacional.
En concret, el tribunal condemna Houli (ferit en l’explosió d’Alcanar) i Oukabir (de qui s’assegura que va estar a Alcanar i en el grup fins que al final es va desdir, segons converses amb el seu germà Moussa) pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença i fabricació d’explosius, i estralls en temptativa en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència lleu (els d’Alcanar: mossos, treballadors i veïns, als qui ha d’indemnitzar), i considera responsable civil “directe” l’Estat. Abans del judici, el govern espanyol havia indemnitzat 116 víctimes i familiars de difunts amb 6,1 milions d’euros.
En la resolució, de 1.018 planes, els magistrats Félix Alfonso Guevara, Carolina Rius i Carlos Fraile són molt crítics amb el jutge instructor, del jutjat central 4, en assegurar que “les víctimes han estat les grans oblidades durant la instrucció”, referint-se que va limitar la responsabilitat penal dels tres jutjats envers els morts i ferits a Barcelona i Cambrils. Amb tot, hi afegeix que els reconeix com a víctimes de terrorisme. “Les víctimes mereixen el reconeixement del que comporta aquesta condició, a més del seu rescabalament econòmic per la via administrativa. Tenen dret a saber la veritat i la legitimació, encara que no existeix sanció penal.”
Robert Manrique, assessor de la Uavat (unitat d’atenció i valoració d’afectats per terrorisme), que va atendre i localitzar unes 273 víctimes, ahir es va mostrar satisfet: “Finalment, un tribunal afirma el que dèiem des del 2018, que les víctimes del 17 i el 18 d’agost no estan sent ben ateses per les administracions responsables, és a dir, pel Ministeri de l’Interior.” Es preveu que diumenge les 74 víctimes que representa la Uavat i que s’han personat al judici amb l’associació 11-M decideixin què faran processalment, ja que en la sentència se’ls reconeix el dret a la reclamació.
Cap conspiració
D’altra banda, el tribunal sosté que l’imam Abdelaki es-Satty va morir en l’explosió d’Alcanar amb Youssef Aalla i tanca la teoria que podria ser viu, davant les incògnites exposades per l’acusació de Javier Martínez, exercida pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles. S’indica que les autoritats magrebines van comparar perfils genètics de la dona, el germà i el fill d’Es-Satty amb les seves restes i hi van trobar coincidències, malgrat que no ho van poder exposar en el judici. El fet que s’engegués el seu mòbil després de l’explosió d’Alcanar no es considera una prova concloent, ni tampoc l’ús del correu electrònic. En la sentència, no s’esmenta la seva possible relació amb els serveis secrets espanyols. Sí, que va tenir relació amb radicals islamistes a Vilanova i la Geltrú, va estar quatre anys a la presó entre Ceuta i Castelló, i a Ripoll va adoctrinar en el salafisme i va “acordar atacs amb explosius” amb Younes Abouyaaqoub (l’assassí de la furgoneta a la Rambla), Youssef Aalla i Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils amb els germans més joves: Al-Houssaine, Omar, Saïd i Moussa, de 17 anys.
Debats d’emocions i diversitat a l’institut de Ripoll
El director de l’institut Abat Oliva de Ripoll –on van estudiar els principals acusats del 17-A, abatuts a trets–, Joan Maria Roig, assegurava ahir, en declaracions a l’ACN, que la sentència pot representar un “cert tancament” de ferides per a moltes persones de la vila, però creu que no serà complet perquè van quedar “interrogants oberts” durant el judici.
Roig, que en el moment dels atemptats era professor del centre, explica que no han hagut d’activar serveis específics per aquest tema, tot i que deixa clar que han estat molt “amatents” per si sorgien “inquietuds” o “malestar”. La Unió Intersindical d’Empreses de Ripoll i l’àrea de ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès consideren que la sentència “no ajudarà” a tancar ferides. Amb tot, la tècnica de formació Anna Prieto afirma: “Cal fer aflorar el diàleg i les diferents veus que hi ha al municipi.”
“Va impactar de ple a l’equip docent, molts els havíem tingut a classe i hi havíem tingut un tracte quotidià; va ser un trasbals molt important per a tot l’equip”, admet Joan Maria Roig, que actualment també és regidor a Ripoll. Des que va començar el judici fins ara no han hagut d’activar serveis específics per aquest tema i han fet tutories. Hi tracten les emocions i temes com ara la diversitat, però en cap moment el professorat ha propiciat directament el debat entre els alumnes (entre els quals hi ha un germà del terrorista de la Rambla i víctimes) sobre temes com ara les imatges dels autors manipulant els explosius, com es va poder veure en el judici. També valora positivament l’acompanyament que han fet al centre la Generalitat i altres institucions.
