Lapid, a un pas d’iniciar una nova era al govern d’Israel
L’instigador de la potencial coalició de múltiples partits diu que vol deixar enrere el “discurs d’odi” de l’etapa de Netanyahu
Els líders implicats confien a tancar les negociacions abans de demà a la nit
El sol de Benjamin Netanyahu es continua ponent. Yair Lapid, instigador de les negociacions per formar un govern sense el Likud i figura creixent en la política israeliana, va afirmar ahir que “Israel podria entrar en una nova etapa”. El cap de Yesh Atid va admetre “obstacles” per arribar a acords amb els grups que han de formar part del nou govern, però va constatar la determinació per tancar-los abans que s’esgoti el mandat que ell exerceix, demà a la nit. El motiu: deixar enrere manifestacions com les de Netanyahu quan criticava la formació d’un govern sense ell: “El seu discurs imprudent i perillós és el d’un home que ha perdut els frens. És per això que necessitem establir el govern que estem intentant construir.” Per contra, Lapid, que va quedar en segon lloc en les eleccions, afirma que hi haurà tranquil·litat: “Els ministres podran treballar sense ser objecte de provocacions i sense que els intentin espantar tota l’estona.”
Els set partits involucrats en el govern anti-Netanyahu han acordat el repartiment de ministeris, però encara han de discutir la distribució de poder dins del govern. La divisió interna de l’executiu en dos blocs és una idea de consens. D’una banda, en el bloc de Lapid, hi hauria Yesh Atid, Israel Casa Nostra, Meretz, Laboristes i Blau i Blanc, amb un total de 45 diputats. En el de Bennett, hi hauria Yamina i Nova Esperança, amb 12. Encara que els blocs siguin dispars, la idea és que tinguin la mateixa influència, però no es vol repetir l’experiència fallida de l’actual govern bicèfal entre Netanyahu i Gantz, que va resultar inoperant.
Després que Bennett –que seria el primer ministre més feble de la història d’Israel, amb 6 escons– acaparés portades per la seva unió a la coalició amb Lapid, ahir va ser el torn de la resta de líders que la integren. Avigdor Lieberman, d’Israel Casa Nostra, es va vantar d’haver estat el primer a adherir-se a la coalició i d’haver-ho fet sense posar-hi complicacions: “Ens vam donar la mà [amb Lapid] i ja ho teníem.” Benny Gantz, de Blau i Blanc, hi va afegir que hi ha un desacord i que “té a veure amb el fet d’entendre la corrupció com la norma o com una línia vermella”.
Gideon Saar, cap de Nova Esperança després de lustres fent costat a Netanyahu, el vol reemplaçar perquè “els lideratges llargs tendeixen a ser corruptes”. La laborista Merav Micheli està decidida a fer fora Netanyahu per posar fi al “discurs d’odi contra qualsevol que no estigui d’acord amb ell”. Veus sensibles amb la protecció dels drets humans adverteixen que l’apartheid no va arribar amb Netanyahu ni marxarà amb Bennett, defensor dels assentaments il·legals de Cisjordània.
LA FRASE
El crim del palestí autista, impune
La treva amb les milícies de Gaza va arribar dies enrere i l’atenció mediàtica va marxar a cobrir altres fronts, però la policia israeliana continua intimidant i exercint violència a Sheikh Jarrah, a la part ocupada de Jerusalem. Impedeixen el pas a les persones que no hi poden acreditar la residència, en un intent d’evitar l’entrada d’activistes i simpatitzants que es manifesten en defensa dels residents que els tribunals israelians pretenen expulsar properament. Tot això passa mentre es compleix un any de l’assassinat d’Eyad al-Halaq, l’home de 31 anys mort a trets per la policia israeliana quan transitava pel carrer. Al-Halaq, diagnosticat amb autisme sever, es dirigia a l’escola de necessitats especials, ubicada a la ciutat vella de Jerusalem. Hi ha una investigació policial en marxa, però un any després no s’ha practicat cap detenció ni cap acusació contra el policia que va disparar a Al-Halaq.