El col·lectiu de víctimes de l’1-O vol créixer i afrontar solidàriament els judicis
La presidenta de l’ANC participa amb un vídeo en la campanya del col·lectiu per sumar nous membres
Denuncien les institucions per no fer-los costat
El grup de persones afectades per la repressió desplegada per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre del 2017 i que es van constituir en el col·lectiu Defensem l’1-O fan una crida pública a altres ciutadans que també van rebre agressions dels cossos de seguretat el dia del referèndum a sumar-se a la seva plataforma. El col·lectiu es va presentar en societat l’1 d’octubre de l’any passat i la seva intenció era recórrer el territori per explicar-se i créixer en nombre de simpatitzants, però les restriccions de moviment marcades per la pandèmia van dificultar aquesta estratègia, que ara es vol reactivar.
Entre els integrants de Defensem l’1-O hi ha Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma; Marta Torrecillas, que va ser maltractada al col·legi Pau Claris, o Jordi Pesarrodona, pallasso i regidor que ja va ser jutjat i condemnat a pena d’inhabilitació i una multa per haver col·laborat en l’organització del referèndum al seu poble, Sant Joan de Vilatorrada. Precisament, un dels objectius del col·lectiu és sumar el nombre més gran d’afectats per afrontar els judicis des de la solidaritat, “teixint complicitats”, segons explica Marta Torrecillas. Des de l’organització es vol fer grup, sumant gent “que s’ha quedat sola”, i, a la vegada, es denuncia que les institucions “no han fet res per fer costat a les persones agredides”, sosté Torrecilla.
Fins ara el col·lectiu està integrat per una trentena de persones i el fet que el nombre no sigui superior és, segons Torrecilla, perquè “la gent està molt indecisa” i la pandèmia tampoc ha ajudat a la mobilització. Un dels elements que permetran donar a conèixer Defensem l’1-O són uns vídeos que han enregistrat Albano-Dante Fachín i Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, i que seran difosos a través de Twitter.
Els membres del col·lectiu també tenen previst fer ara la gira pel territori que la pandèmia no els va deixar fer i dur a terme actes de difusió a diversos municipis. “Estem oberts a tothom, no només a les persones que van ser víctimes directes d’una agressió”, explica Torrecillas, a qui la justícia ha arxivat la denúncia que la Policía Nacional va presentar en contra seva. En canvi la denúncia que van presentar ella i altres votants del col·legi Pau Claris contra la brutalitat policial encara està oberta, però s’instrueix a ritme molt lent. Aquesta lentitud de la justícia és un dels elements que es planteja combatre el col·lectiu.