Sánchez vol “magnanimitat” tot i saber el recel per l’indult
Avisa que la mesa és de governs i no hi espera Junqueras
Calvo desafia el PP a recollir firmes a Catalunya contra la gràcia i la dreta agita Colón
Campo evita dir si avala la immunitat dels exiliats
La magnanimitat és “la virtut suprema” i també “l’ornament de totes les virtuts”, segons Aristòtil a Ètica a Nicòmac. I aquesta és la paraula que el president Pedro Sánchez va enarborar ahir des de l’Argentina per justificar l’indult als presos polítics tot i ser conscient dels recels que la gràcia desperta en l’electorat espanyol, també en el del PSOE. “Entenc que hi pugui haver compatriotes, ciutadans a Catalunya i al conjunt del país, que sentin objeccions a la possibilitat de donar indults als presos catalans. Però els demano que tinguin confiança perquè hem de fer una aposta per la convivència i la reparació dels errors comesos el 2017. La societat espanyola ha de transitar d’un mal passat a un futur millor, i això implica magnanimitat”, va receptar.
Al costat del president argentí, Alberto Fernández, Sánchez va apostar per obrir “un nou període a Catalunya fonamentat en el diàleg, la negociació i l’acord”, i al recordatori de “sempre respectant els marges de la Constitució” hi va sumar, significativament, “la legalitat democràtica i la seguretat jurídica”, l’eufemisme forjat a la cimera de Pedralbes del 2018 que és viu en l’acord d’investidura amb ERC.
Tot i ser empàtic amb qui tingui “objeccions” a la gràcia –i va citar motius com ara “els fets del 2017, les lleis de desconnexió, el referèndum, la DUI”–, Sánchez va fer un prec: “Demano comprensió i magnanimitat al conjunt de la societat catalana i espanyola. Hem de sembrar convivència.” El primer és rebre Pere Aragonès a La Moncloa, però Sánchez ja avisa que en la reunió de la mesa de diàleg no hi espera Oriol Junqueras: “No m’agrada vetar ningú des del punt de vista de la declaració pública. Tots som conscients que estem parlant d’una mesa entre governs, i per tant és entre governs. Però no comencem bé si ara dono la resposta de si aquesta persona hi ha de ser o no.” Però li valora el seu gir renunciant a la unilateralitat: “Qualsevol pas a favor de la distensió és benvingut”.
Al Congrés, en la sessió de control, la vicepresidenta Carmen Calvo va combatre l’acorralament de la dreta pels indults amb un desafiament al PP: “Valents, que són vostès molt valents: Recullin firmes a Catalunya! Mirin a la cara els catalans, els independentistes i els no independentistes, mirin-los a la cara i diguin-los que tenen alguna sortida per a aquest país, perquè no en tenen cap!” “La foto de Colón és la fotesa”, va reblar. El PP, Vox i Cs, però, acorralen Sánchez amb l’indult per escalfar la manifestació de diumenge a Colón ara que la reculada de Junqueras pot desinflar-la. Davant Míriam Nogueras (Junts), el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va evitar dir si Espanya avala la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i si serien arrestats si posen un peu a l’Estat. “Es reclamen europeistes, però no reconeixen la immunitat europea dels nostres eurodiputats”, va dir Nogueras.
Castella i Lleó vota no i una ex de Cs no refusa l’indult
A més de recollir firmes en contra, el PP promou proposicions no de llei a tots els ajuntaments i parlaments, i les Corts de Castella i Lleó es convertien ahir en la primera cambra on es debat l’indult. La iniciativa de rebuig als indults dels presos catalans va ser aprovada gràcies als vots dels procuradors del PP, Cs, Vox i Por Ávila. Tant el PSOE com Podem hi van votar en contra i van lloar les bondats de la mesura de gràcia.
El curiós de la votació és que entre els procuradors que no refusen l’indult i que l’avalen hi ha María Montero, electa a la llista de Ciutadans i ara no adscrita. “Que algú que es va presentar per Cs voti a favor dels indults és el més repugnant que he vist en política”, lamenta amb tristor el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea (Cs).