Política

Fractura al govern espanyol pel retorn de Puigdemont

La ministra Belarra vol que els exiliats tornin sense ser arrestats i la portaveu Montero rebat que han de ser jutjats a Madrid

Depenen de la reforma de la sedició al Codi Penal

Casado i Arrimadas eviten la tarima a Colón tement la foto amb Vox

L’indult als presos s’obre pas enmig de la selva de la contestació que viurà un apogeu diumenge a la plaça de Colón de Madrid en l’aplec espanyolista beneït per Unión 78, però la desjudicialització afecta també els exiliats i ells són aliens a la gràcia. Si bé en l’indult el PSOE i Podem van units, el retorn de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira fractura el govern espanyol. La ministra de Drets Socials i futura líder de Podem, Ione Belarra, creu que els exiliats han de tornar sense ser detinguts –“La sortida d’Espanya és una derivada del procés de judicialització i posar fi a tot això vol dir que ells puguin tornar”, va dir a RAC1–, però la portaveu, María Jesús Montero, ho rebat: “L’interès del govern és que Puigdemont sigui portat a Espanya i jutjat.”

Si bé Pablo Iglesias va ser empàtic amb l’exili en l’etapa com a vicepresident segon –“Puigdemont s’ha fotut la vida enlaire per sempre i per les seves idees polítiques” i és un “exiliat polític”, va reconèixer el 17 de gener a La Sexta–, Belarra va més lluny que mai com a veu governamental reclamant que els exiliats hauran de poder tornar a Catalunya sense que l’ordre vigent de detenció a l’Estat del Tribunal Suprem els sigui d’aplicació. El que l’independentisme acull com a veu d’empatia, però, grinyola en l’ecosistema polític madrileny: no deixa de ser una ministra desitjant que el líder que humilia la justícia espanyola en places com ara Alemanya o Bèlgica torni net de culpa i amb l’ordre del Suprem desactivada.

La via de rescatar l’exili és la reforma del delicte de sedició al Codi Penal, que el ministre Juan Carlos Campo prometia tenir abans d’acabar el 2020 i que es demora sine die precisament pel torcebraç intern. Podem pugna amb Justícia per garantir que el nou article 544 parli de “l’ús d’armes” i esborri de facto la seva aplicació al cas català feta per la ploma de Manuel Marchena i la sala segona del Suprem gràcies a l’ambigua expressió “alçament públic i tumultuari” i a la indefinició de la violència. “Al Consell de Ministres no, però s’està negociant entre els socis en el si del govern i ho intentarem portar al Congrés com més aviat millor”, relata Belarra. Tot i que el Congrés obrirà el mes de juliol, el més probable és que el Codi Penal no s’abordi fins al pròxim període de sessions.

Dialogar sense presos

Pel que fa a l’indult, Belarra, que diumenge esdevindrà la nova líder de Podem en substitució d’Iglesias, ho invoca com a punt de partida per al diàleg: “L’indult és una bona mesura perquè la llibertat dels presos és condició de possibilitat perquè el diàleg fructifiqui. No es pot dialogar amb una força política que té els líders a la presó perquè el diàleg estaria minat des del minut u.” Per omplir de contingut la mesa de diàleg, Belarra anima a un aprofundiment de l’autogovern i posa la seva Navarra natal com a exemple d’inspiració.

A la mesa de diàleg no hi seurà Belarra en nom de Podem, sinó la vicepresidenta Yolanda Díaz, però qui hi té seient fix i a més unifica la veu del govern, María Jesús Montero, es nega a fer tabula rasa amb Puigdemont. “Que sigui portat i que respongui davant la justícia dels fets desgraciats que vam viure fa anys i dels que mai ha respost davant dels tribunals”, va dir la ministra portaveu. El portaveu del PP i alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ataca Belarra i menysprea l’exili: “Que ningú es posi les mans al cap quan Podem reivindica delinqüents, forma part dels seus senyals d’identitat.”

Que la repressió contra els independentistes no és entesa al nord del Pirineu i obliga els ministres a donar difícils explicacions als col·legues europeus és una realitat que un ministre tan poc polititzat com José Luis Escrivá (Seguretat Social) verbalitza: “Jo m’he trobat, personalment, amb moltes dificultats a l’hora d’explicar a col·legues meus en passadissos i comentaris les magnituds de les penes del procés que hi ha hagut a Espanya. Però amb moltes dificultats, eh!”.

La crida de Sánchez a la “magnanimitat” ha fet que fins i tot els barons i la vella guàrdia del PSOE ara reculin i avalin l’indult amb timidesa. “Si es pensa en l’indult amb els budells, surt que no”, admetia ahir José Bono, expresident del Congrés i exministre de Defensa. “Soc partidari d’explorar la fórmula. Pot ser equivocada, però Espanya no s’enfonsa perquè ens equivoquem concedint un indult. Concedir l’indult no és passar-se a l’enemic, sinó dir a l’enemic: «Escolta, negocia amb mi que a las bravas et guanyo»”, indica Bono. Fins i tot l’expresident Felipe González aparca l’amargor: “Desitjaria que [els indultats] acceptin l’ordenament jurídic. Hi ha símptomes que serà així? Hi ha símptomes contradictoris”. González entén ara l’opció de Sánchez, però avisa que “recuperar la política significa recuperar que es respecta la Constitució, l’Estatut i l’ordenament jurídic”.

Segona edició de Colón

Si a l’esquerra la lluita interna és per l’abast de la reconciliació, a la dreta la batalla és veure com convertir Colón en un clam massiu contra els indults i alhora que Pablo Casado (PP) i Inés Arrimadas (Cs) en surtin sense regalar la foto a tres a Santiago Abascal (Vox) com la de la primera edició de Colón del 10 de febrer del 2019 amb Casado i Abascal a la tarima amb Albert Rivera. L’organització reservarà l’escenari a Rosa Díez i Fernando Savater, i Casado i Arrimadas evitaran la tarima per diluir-se entre el públic. La líder de Cs, absent el 2019, relativitza ara coincidir amb Vox. “Jo vaig a l’Orgull i coincideixo amb Podem o vaig a actes contra la violència de gènere i hi ha gent de la CUP i no passa res”, indica Arrimadas. “La foto que ens preocupa és la de Sánchez amb els presos indultats”, rebla. Qui també anirà a Colón és la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que repta Sánchez a pensar en la “magnanimitat” però per “posar-se en la pell dels catalans arruïnats i dels expulsats de la seva terra per la gent que ara ell indulta”. “Que no siguin covards i que es facin la foto!”, els desafiava en to de mofa la vicepresidenta, Carmen Calvo.

LES FRASES

Aquella sortida d’Espanya és una derivada del procés de judicialització, i posar-hi fi vol dir que tornin
Ione Belarra
ministra de drets socials
L’interès del govern espanyol és que Puigdemont sigui portat a Espanya i que els tribunals el jutgin
María Jesús Montero
ministra portaveu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.