La tasca de Sànchez suscita tibantors internes a JxCat

La gestió de Jordi Sànchez com a secretari general de JxCat està generant un brogit intern en la formació, que en aquesta darrera setmana ha pujat d’intensitat de manera exponencial. El desassossec té molt a veure amb com van anar, i culminar, les converses amb ERC per formar govern, un sentiment que ara s’ha vist agreujat per l’última reflexió en forma d’epistolari del polític empresonat a Lledoners sobre què va ser, i representar, l’1 d’octubre. Aquesta suma de factors ha dut un sector de la formació, integrat tant per militants de base com també algun quadre, a començar a estructurar-se per fer evident el malestar.

La plasmació, per ara, d’aquesta inquietud és una recollida de signatures acompanyada d’un manifest que ja circula per les agrupacions de Junts pels seus respectius grups de WhatsApp i que és força crític amb l’anàlisi que Sànchez va fer sobre l’1-O en un article al diari Ara i en què assegurava que aquell referèndum va ser poc més que una estratègia per forçar una negociació amb l’Estat. “Insult” o “falta de respecte” són alguns dels qualificatius que utilitza l’escrit dels crítics per valorar les reflexions del secretari general del partit. Promoure la votació d’una resolució en el pròxim consell nacional és una altra proposta que s’està temptejant per visibilitzar aquesta tibantor interna.

Malgrat que, en aparença, tot aquest clima advers està focalitzat i no sembla representar una amenaça real per al lideratge de Sànchez, no és menys cert que la seva tasca ha suscitat certs anticossos entre alguns sectors de JxCat. D’entrada per una qüestió purament ideològica, ja que el partit és una amalgama molt complexa de sensibilitats, i els perfils de tall més liberal, que hi són, veuen Sànchez com algú massa escorat a l’esquerra i de qui recorden que, en el seu dia, va estar en una òrbita propera a ICV. A una part tampoc va agradar com va portar la negociació amb ERC, sobretot en el seu tram final, assumint-ne ell pràcticament tot el pes.

A propòsit d’això, Jordi Turull va voler treure ferro a l’afer aprofitant una entrevista a Catalunya Ràdio, assegurant que el clima a la presó de Lledoners entre els presos independentistes és bo i cordial, i que això no s’ha vist alterat per l’intercanvi de cartes públiques entre Sànchez i el president d’ERC, Oriol Junqueras. Dit això, però, també va voler recalcar que l’1 d’octubre “va ser un referèndum d’autodeterminació, [la llei] deixava clar que si guanyava el sí s’havia de fer efectiva la independència i que si guanyava el no es convocaven eleccions”.