L’OTAN prepara una nova estratègia que considera la Xina una nova amenaça
El secretari general de l’Aliança Atlàntica veu perillosos els vincles entre Pequín i Moscou
Stoltenberg reitera l’oferta de diàleg a Rússia per rebaixar la tensió
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) està preparant una nova estratègia que pretén declarar la Xina com a nova amenaça de seguretat. Per pressions dels Estats Units, els líders de l’OTAN discutiran en la cimera de dilluns si, per primera vegada en la història d’aquesta organització creada en un context de guerra freda, posen el gegant asiàtic al mateix sac que Rússia.
Malgrat els recels d’alguns països europeus com Alemanya o França, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, defensa la crida del president dels EUA, Joe Biden, per fer aquest pas. En una roda de premsa prèvia a la trobada dels caps d’estat i de govern dels 30 estats que formen l’Aliança Atlàntica, Stoltenberg va avisar ahir que cal “actualitzar” l’estratègia de l’organització per incloure “nous reptes i amenaces” com la Xina, el canvi climàtic o els ciberatacs. “Vivim en una competició global, amb moltes amenaces i reptes, com les accions agressives de Rússia, l’ascens de la Xina, els canvis en l’equilibri de poder mundial i els ciberatacs”, va dir. En una entrevista al diari italià La Repubblica, Stoltenberg hi afegia ahir que no consideren el règim de Xi Jingping com “un enemic”, però que aquest règim “no comparteix” els valors transatlàntics com poden ser “la democràcia o la llibertat d’expressió”.
A més, a l’OTAN cada cop temen més els vincles entre xinesos i russos. “Moscou i Pequín estan cooperant més últimament, tant des del punt de vista polític com militar”, alertava Stoltenberg, que ho veu com un repte perillós. Amb aquesta nova narrativa, el secretari general de l’organització se situa a favor de Biden, que en la seva primera visita oficial a Europa té com a objectiu principal reclutar Occident per enfortir un bàndol opositor al rival asiàtic que amenaça la seva hegemonia política i econòmica al món.
Allistar els aliats de l’OTAN seria un èxit per a Biden, però dilluns s’haurà d’enfrontar a veus discordants. S’espera que la cancellera alemanya, Angela Merkel, o el president francès, Emmanuel Macron, intentin trepitjar el fre per rebaixar el to contra Pequín en aquesta nova estratègia de seguretat.
Revitalitzar l’organisme
Ara que s’han tret de sobre Donald Trump i ja no tindran un president dels Estats Units que intenti boicotejar les trobades, els aliats de l’OTAN tenen ganes de revitalitzar l’organització i posar-se a treballar en els reptes que tenen. “És un moment crucial per a la nostra Aliança i per a la nostra seguretat col·lectiva”, deia ahir Stoltenberg.
A part de la Xina, en el menú de la reunió de dilluns hi haurà la retirada de tropes de l’Afganistan, el canvi climàtic i els perills dels ciberatacs. Evidentment, també es parlarà sobre l’enemic de sempre. Aquesta vegada per intentar allargar la mà i rebaixar l’escalada de tensió de l’últim any, agreujada per la situació a Bielorússia. “Estem llestos per mantenir un diàleg últim amb Rússia”, assegurava ahir Stoltenberg, malgrat el poc interès mostrat de moment pel president rus, Vladímir Putin.