Sánchez arriba pletòric a l’indult
Arriba l’hora de concedir-los i se sent amo del calendari i més fort que mai per Colón, el fangar d’Ayuso amb el rei i la fi de Díaz
“El més constitucional és construir convivència”
Casado desautoritza la líder madrilenya i exculpa el rei
La concessió de l’indult és per Pedro Sánchez creuar el Rubicó en l’equador del mandat i no poder mirar enrere, però la factoria de metàfores de La Moncloa prefereix parlar –com ha fet Carmen Calvo a La Vanguardia– del “pas de les Termòpiles”, en què els grecs que van aturar els perses al segle V abans de crist serien com les tropes monclovites del present davant els que clamen a Colón amb banderes de la legió i caps de toro com a disfressa intimidatòria. Quan s’acosta l’hora de la “magnanimitat”, Sánchez arriba a la cita en un estat pletòric que el fa sentir-se amo del calendari gràcies a una constel·lació de fets: la concentració de Colón en què només Vox no va ser increpat, el fangar en què Isabel Díaz Ayuso ha situat el rei Felip VI amb el desafiament d’exigir-li en públic saber si firmarà la gràcia i en serà “còmplice” i l’adeu a l’enemiga interna Susana Díaz a Andalusia. Amb totes les bateries enemigues desarticulades i amb el PP de Pablo Casado més pendent de rehabilitar el rei ferit per Ayuso que de fer oposició, el president espanyol mira a l’agenda internacional, comparteix un passeig de 20 metres amb Joe Biden i se sent lliure per poder triar el dimarts més idoni entre les dates del 22 i 29 de juny i del 6 i 13 de juliol. “No hi ha res més constitucional que construir convivència”, va afirmar ahir.
Un cop asfaltat el camí a la concessió de l’indult, en la gestió del calendari el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, aposta per la immediatesa i fins i tot “no pot descartar” que arribin al Consell de Ministres d’avui, si bé l’ordre del dia es va tancar dijous sense l’assumpte. “Ho tenim a tocar”, va dir Iceta a Rac1 tot calcant una expressió independentista. Del que està segur és que els presos seran indultats abans de l’1 d’agost. “Pot ser en qualsevol moment, però crec que serà abans que marxem de vacances. Depèn del president. Els polítics, fins a l’1 d’agost, no acabem. La vicepresidenta del govern ja ha dit que poden arribar d’aquí a poques setmanes”, va corroborar el ministre.
Error no forçat d’Ayuso
El govern de Sánchez observava amb atenció el potencial devastador de la segona edició de Colón, però el que no es podia imaginar és que l’aplec de 25.000 veus fos eclipsat per l’única presidenta del PP entusiasta amb la cita, Ayuso, i gràcies al que en el món del tennis es coneix com un error no forçat. L’escenari era la porta de Gènova, 13 i Casado havia pactat amb l’alcalde José Luis Martínez-Almeida i Ayuso centrar els dards en Sánchez. Però ella és un vers lliure. “Què farà el rei d’Espanya a partir d’ara? Firmarà aquests indults? El faran còmplice d’això?”, va gosar preguntar en públic tot interpel·lant Felip VI com si el rei tingués dret a escollir entre firmar o no l’indult lliurat pel govern espanyol, que és un acte degut. Des de Brussel·les, Sánchez no es va voler acarnissar amb l’error no forçat: “Quan vaig escoltar Ayuso em va semblar estrany i rar, en el fons i en la forma. A mi, i li haurà passat al 99,9% dels espanyols.”
Desautorització del PP
Tot i que la mascareta dissimulava diumenge el desconcert del seu rostre, Casado no podia amagar la incomoditat en escoltar Ayuso i no va aplaudir-la. I la desautorització frontal va arribar ahir amb dues frases seques i tallants. “Res permet connectar els indults al menor rastre de servei a l’interès general i la seva responsabilitat correspon en exclusiva a Sánchez i el seu govern, com estableix el nostre sistema polític: una monarquia parlamentària exercida de forma impecable per Sa Majestat el Rei Felip VI”, va etzibar Casado a Ayuso. “La societat espanyola té molt clar qui és qui en el trist pla dels indults. I sap molt bé que ningú tret de qui els promou i els aplaudeix és responsable d’aquest acte profundament immoral i tràgicament equivocat. No hi ha cap més còmplice que ells”, va reblar Casado agafant el mot “còmplice” com a avís explícit a Ayuso que la desautoritzada era ella.
Ayuso: “Em dol pel rei”
Després de sentir-se renyada, Ayuso corregia el tret al vespre: “I sí, la meva preocupació és que aquesta decisió arribarà a la taula del cap de l’estat. El rei va ser la veu i va ser l’esperança de tots els espanyols el 3 d’octubre. I em dol, i això, és una opinió personal, em dol profundament el compromís al qual el sotmetran. Per descomptat que ell no és còmplice de res. Tota la culpa, que consti, recau en el president”.
Des d’ERC, la portaveu, Marta Vilalta, va alertar que Felip VI no és un protagonista polític amb dret a elegir què vol fer. “Si prengués partit el rei, com en va prendre el 3 d’octubre, o si volgués intervenir en una qüestió que a ell no l’afecta, potser s’hauria de plantejar abdicar perquè estaria traspassant aquelles funcions que li pertoquen com a monarca”, va advertir la vicesecretària general d’ERC.
“O traïció o abdicació”
El president de Podem al Congrés, Jaume Asens, creu que la presidenta de Madrid ha posat Felip VI entre l’espasa i la paret: “El pitjor enemic del rei és la dreta. El rei no pot no firmar, no hi ha marge. I Ayuso ha posat el rei en una posició molt difícil perquè si signa els indults per a molts ultres serà un traïdor i còmplice, perquè això és el que ha suggerit ella, però si no els signa se saltarà la Constitució i hauria d’abdicar perquè seria la major il·legalitat constitucional comesa per la monarquia”, va dir Asens. Pel diputat d’En Comú Podem al Congrés Joan Mena, “l’Espanya d’Ayuso és tan estreta que ja no hi cap ni tan sols el rei”. La lleugeresa d’Ayuso era justificada ahir pel seu entorn com una pregunta retòrica que no s’adreçava al rei. Però la literalitat i la seva entonació altiva ho rebaten. La paradoxa és que tots els barons del PP absents a Colón –adduint excuses com ara una recepció al Vaticà o les festes de Salamanca– cauen en el fang d’Ayuso. “És evident que el rei ha de sancionar i per tant m’imagino que la presidenta de Madrid es preguntaria sobre la comoditat de la sanció”, va alertar el gallec Alberto Núñez Feijóo.
LES FRASES
El miratge de Balduí i l’avortament
Fora del cercle d’Isabel Díaz Ayuso ningú entén què ha fet. La seva relliscada ha creat el miratge que Felip VI pot fer com el rei belga Balduí, que el 1990 va abdicar 36 hores per evitar la firma de la despenalització de l’avortament per objecció de consciència. I va recuperar el tron amb la llei en vigor. “Felip VI ha de firmar l’indult. Si no el firmés voldria dir que el rei té un fons de poder de reserva allunyat del que la Constitució diu. El rei no pot tenir decisió política”, avisa el constitucionalista Fernando Álvarez-Ossorio.