L’ombra de Le Pen és allargada
El partit de la líder ultradretana té serioses possibilitats de conquerir per primera vegada almenys una regió
Les mirades se centren en l’àrea de Marsella i en el nivell de l’abstenció, que es preveu massiva
Una primera regió francesa en mans de l’extrema dreta. És el fantasma que plana en les eleccions regionals i departamentals que se celebren avui (primera volta) a França. El Reagrupament Nacional (RN) té serioses possibilitats de guanyar almenys un consell en aquests comicis, que disputaran la segona volta el 27 de juny.
Això no només representaria la primera vegada en la història que l’extrema dreta dirigeix una administració territorial gal·la, sinó que també donaria ales a Marine Le Pen de cara a les presidencials de l’any que ve.
Les mirades estan centrades en el futur de la Provença-Alps-Costa Blava (PACA), la capital de la qual és Marsella. Tots els sondejos donen com a favorita la llista ultradretana en aquesta macroregió del sud-est. L’eurodiputat Thierry Mariani, que va ser ministre de Nicolas Sarkozy, hi encapçala la candidatura de l’RN. El seu passat vinculat a la dreta republicana sembla beneficiós per guanyar en aquest territori, històricament un bastió conservador.
Segons els últims sondejos, seria el més votat en la primera volta, amb el 41% dels vots, i també s’imposaria en la segona. Fins i tot venceria en el cas que hi hagués un cordó sanitari contra la ultradreta i es confrontés en un duel amb el president sortint, el conservador Renaud Muselier, d’Els Republicans.
La campanya a la PACA ha estat marcada per una aliança entre Muselier i el partit d’Emmanuel Macron, que en aquesta regió no presenta llista ni en la primera volta. Curiosament, aquest polèmic pacte ha reforçat les possibilitats de Mariani.
El candidat ultra, proper a la Rússia de Putin, presumeix de representar la “veritable dreta”, en un territori en què “sempre hi ha hagut una frontera molt fina entre els votants de la dreta republicana i de l’extrema dreta”, explica a El Punt Avui la politòloga Christèle Lagier, professora a la Universitat d’Avinyó i experta en l’electorat ultradretà.
Cordó sanitari incert
A més de la PACA, el perill d’una victòria de l’extrema dreta s’estén al Gran Est (nord-est), a la Borgonya-Franc Comtat, als Alts de França, al Centre-Vall del Loira i a Normandia. En aquests territoris, però, dependrà de la configuració final de la segona volta. És a dir, de si es produeix o no un cordó sanitari.
“El front republicà és cada cop menys sòlid”, assegura Federico Vacas, de l’institut Ipsos, sobre les reticències tant de partits com d’electors a l’hora d’apostar per una formació diferent per evitar l’arribada al poder dels ultres. “En les anteriors regionals del 2015, l’extrema dreta ja va ser la força més votada en sis regions, però al final no va aconseguir cap consell regional”, recorda Lagier.
Els actuals comicis semblen un déjà-vu respecte als que es van celebrar el desembre d’aquell any, en plena commoció pels atemptats del 13-N a París. Aquesta vegada la campanya s’ha vist marcada pel debat obsessiu sobre la seguretat, tot i que les regions no tenen cap competència en aquesta matèria. “França està immersa en una psicosi col·lectiva sobre la inseguretat”, assegura l’assagista polític Thomas Guénolé, que recorda que les estadístiques oficials mostren que no hi ha hagut cap augment significatiu de la delinqüència. Malgrat això, la qüestió ha esdevingut omnipresent als mitjans i ha atorgat més centralitat a l’RN. Tanmateix, els presidents regionals sortints són favorits, cosa que confirmaria que els partits tradicionals –la dreta republicana dirigeix set regions i els socialistes, cinc– resisteixen localment tot i el seu declivi estatal. En canvi, el partit de Macron sembla incapaç d’implantar-se al territori. Una absència d’alternativa que es veuria reforçada per una abstenció que podria arribar al 60%.
El nacionalisme cors trenca la coalició electoral i es presenta dividit
Enric BonetLa divisió dels sobiranistes ha marcat la campanya de les eleccions regionals a Còrsega. Els nacionalistes corsos van aconseguir el 2015, per primera vegada, les regnes de l’administració territorial de l’illa. Dos anys després, van consolidar el seu apogeu amb una imponent victòria en uns altres comicis regionals. La coalició Per Còrsega, que reunia les diferents sensibilitats autonomistes i independentistes, es va imposar aleshores amb el 56,5% dels vots en la segona volta. Tanmateix, aquesta unitat d’acció, que estava previst que durés fins al 2025, s’ha fet miques en els comicis que se celebren avui i el 27 de juny (segona volta).
Les formacions que componien Per Còrsega es presenten ara dividides en tres llistes: la de Fem Còrsega, del president regional, Gilles Simeoni (autonomista); la de Còrsega Lliure, de l’independentista Jean-Guy Talamoni, i la del Partit de la Nació Corsa (PNC). Aquesta fragmentació ha estat motivada per una qüestió d’egos i per divergències en l’estratègia electoral. “Pensem que Còrsega s’ha de construir amb tots els corsos, que el poble cors no són només els nacionalistes, i tenim vocació de treballar amb totes aquelles i aquells que es reconeixen en els valors de la democràcia”, va defensar Simeoni sobre la seva voluntat d’ampliar la majoria que dirigeix l’illa a representants no nacionalistes.
Segons els sondejos, Simeoni serà el més votat en la primera volta, amb el 25% dels vots, però seguit de ben a prop per l’alcalde d’Aiacciu, Laurent Marcangelli (23%), que lidera la llista d’Els Republicans, la dreta francesa. Difícilment cap de les altres candidatures sobiranistes superarà el 10% dels vots necessari per accedir a la segona volta. Representen, però, una reserva de sufragis important perquè el líder autonomista aconsegueixi ser reelegit al capdavant d’aquesta illa. De les deu llistes que es presenten a Còrsega, n’hi ha cinc de sobiranistes.