Indults a canvi de “convivència”
Sánchez trasllada avui al Consell de Ministres la petició d’indult als nou presos polítics
La mesura, diu, permetrà sumar milions de catalans a favor de la convivència
Unió, concòrdia, esperit de la transició i fons europeus
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va triar ahir el Gran Teatre del Liceu, símbol de la “reconstrucció” que vol per a Catalunya i Espanya, per fer oficial “el primer pas” del seu projecte: “l’indult als nou presos que van assumir la seva responsabilitat”, deixant clarament fora, amb aquestes paraules que va pronunciar de forma reiterada, els exdirigents que són a l’exili.
Amb aquesta mesura, Sánchez, rebut a crits i xiulets a les portes del teatre, també es dirigeix “als milers de catalans” que van donar “suport” a la causa independentista, que se senten “lligats” als seus exgovernants que ara son a la presó o aquells que no hi congreguen però consideren que ja han rebut prou càstig. A tots ells vol sumar de forma “simbòlica” en el seu projecte de “convivència” i “concòrdia”, dos valors que va pronunciar de forma reiterada al llarg del seu discurs des d’un faristol situat al bell mig de l’escenari del teatre i que va ser interromput a l’inici de l’acte per crits de “Visca la terra”, “Independència és la solució” i “No pacteu els indults” que van proferir militants d’Arran que es van infiltrar en l’acte.
“No podem començar des de zero, però podem començar de nou”, insistia el president espanyol davant de poc més d’un centenar de persones que no van acabar d’omplir ni la platea del teatre i sense cap representació del govern català. El missatge estava dirigit als independentistes, a qui no demana que “renunciïn als seus ideals”, però sí els “exigeix” que ho facin a través del “pacte constitucional” i per una ruta “on es pugui caminar” i “avançar tots junts”. I també es va dirigir als grups de l’oposició, especialment al PP, Vox i Cs. A tots ells els va recordar que es tracta d’una mesura del tot “legítima i constitucional” que la llei autoritza per la seva “utilitat pública”, i així els va demanar que ho reconeguin.
Al marge de fer oficial els indults, pocs detalls va donar a conèixer el president del seu projecte que ahir venia a presentar per a Catalunya en el “moment propici”. Els motius, l’aprenentatge que deixa la pandèmia, “ens ha ensenyat que ens necessitem els uns als altres”, i l’arribada dels fons europeus “ens ofereix l’oportunitat de construir junts un nou país”, va reblar. I en un discurs que ja sona vell, va tornar a posar sobre la taula que davant la “ruptura” que proposen els independentistes hi ha el seu projecte “d’unió” com a instrument del “gran canvi social i econòmic”. Sánchez insistia en les connotacions negatives del projecte independentista. “Res és legítim si s’atropella l’altra part de la societat” i advertia que “el cost de continuar així és molt alt”. Per això es proposa “recuperar el diàleg i la convivència amb milions de catalanes que se senten lligats emocionalment amb els presos”. “Convèncer és la forma més duradora de vèncer”, va reblar.
Amb aquesta proposta, Sánchez se situava ahir molt lluny de les demandes d’amnistia i autodeterminació que el govern català vol portar a la taula de diàleg entre Catalunya i l’Estat. A canvi, la seva oferta de “pacte constitucional” encara va quedar més ambigua, ja que no va parlar ni de reforma de la carta magna –tampoc no hi ha majoria al Congrés per fer-la–, ni reforma del delicte de sedició, ni, encara menys, de referèndum. Contràriament a això, el president espanyol es va remuntar i va apel·lar a l’esperit de la Transició que va permetre pactar la Constitució Espanyola del 78 per al seu projecte de reconstrucció i concòrdia. “La Constitució no pot petrificar-se, les millors democràcies es fan amb l’esperit de diàleg i concòrdia.”
Sánchez es va desfer en elogis cap a la bondat i estimació que suposa el seu projecte per a Catalunya, amb aquest primer pas oferint els indults als presos, conscient del rebuig que suposa aquesta mesura a la resta de l’Estat espanyol. Per aquesta raó, Sánchez va assegurar que calia “fer aquest primer pas per arribar a un acord”. “El govern d’Espanya fa el pas ara. La confrontació no ha servir per resoldre cap problema, hem de reprendre el diàleg polític on es van separar els camins”, pronunciava en un discurs que va durar aproximadament una hora i que va iniciar amb paraules del poeta Miquel Martí i Pol.
“Som on som”
“I som on som; més val saber-ho i dir-ho; i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renúncies; en què els sorolls ofeguen les paraules.” Sánchez va iniciar la seva intervenció amb aquests versos del poema Ara mateix, que finalitza amb un dels versos que més s’han emprat en recitals, manifestacions i concentracions independentistes: “Que tot està per fer i tot és possible.” Conjuntament amb Miquel Martí i Pol, Sánchez va mencionar l’escriptor Juan Marsé per demanar que es posi fi al “memorial de retrets”. “Podríem continuar de forma indefinida amb una sola i trista joguina com diu Marsé, la discòrdia. O apostar per la concòrdia, i això és el que ha decidit aquest govern”.
En acabar l’acte, i quan Sánchez ja s’havia assegut a la seva cadira, des de les càmeres exteriors s’ha pogut veure com una de les convidades, Guiomar Amell, degana del Col·legi de Belles Arts, s’aixecava de la seva butaca i des del seu lloc es dirigia al president per recriminar-li el “monòleg” que acabava de pronunciar. El president, que ja abandonava el teatre, en el moment de passar pel passadís central i quan es trobava a l’altura d’Amell, ha convidat la degana a parlar. Ambdós han fet un apart d’uns tres minuts, segons fonts consultades, en què Amell ha insistit al president que la millor solució era la celebració d’un referèndum per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Sánchez s’hi ha mostrat en total desacord assegurant que un referèndum “divideix” la societat.
Amb l’anunci realitzat a Catalunya per a tot Espanya, avui el president Pedro Sánchez traslladarà de forma oficial la seva petició d’indults al Consell de Ministres perquè s’aprovi i després també ho traslladi al Tribunal Suprem, que l’haurà d’acabar validant. La sala tercera és l’encarregada de donar el vistiplau acceptant tots els arguments, sobretot el “d’utilitat pública” al qual ahir va fer referència el president espanyol. Arguments, d’altra banda, que no entren a debatre ni qüestionar les raons jurídiques de la sentència. Amb tots els passos realitzats, l’indult es podria produir en els pròxims dies. Es dona la circumstància que demà mateix, una part dels presos polítics –la resta ho faran el dia 24– sortiran de permís dins els dies que tenen adjudicats de lliure permís. Així, podria ser que la notícia de l’indult arribés amb els presos fora del centres penitenciaris.
