Indultats més de 1.300 dies després
Sánchez elimina la presó als nou presos polítics amb la condició de no repetir un 1-O en 6 anys i manté la inhabilitació
Confia a desinflar i restar victimisme a l’independentisme
Felip VI firma el decret
Els exiliats van al marge
Sense citar-los pel nom tot i ser indults personals, Pedro Sánchez va culminar el llarg viatge fins a la concessió de la gràcia als presos polítics “per utilitat pública” després de més de 1.300 dies i ho va fer personalitzant l’anunci i no acceptant preguntes de la premsa a La Moncloa. L’escletxa oberta per la petició de l’advocat Francesc Jufresa i més demandants acaba amb els nou indults parcials aprovats al Consell de Ministres per Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (Òmnium). L’indult està condicionat a no tornar a fer un 1 d’octubre (“cap delicte greu”) en un termini que per Junqueras, Rull, Turull i Forn és de sis anys (de tres per a la resta), i alhora manté la inhabilitació a tots. “La democràcia espanyola demostra avui la seva grandesa, i és una bona ocasió perquè demostrin la seva també aquells que la qüestionen”, desafia Sánchez a l’independentisme.
Després d’una cuidada pista d’aterratge d’avisos preventius a favor de la concessió culminada en el gran anunci el dia abans al Liceu, Sánchez aconseguia arribar a l’hora greu de l’aprovació amb el guany polític de no sorprendre ningú i que l’opinió pública donés per descomptat ja el cost d’una mesura amb la que ell sap que posa en risc la seva reelecció el 2023. “Treure aquestes nou persones de la presó, que representen milers de catalans, és un rotund missatge de la voluntat de concòrdia i de convivència”, es va vantar. La decisió, a parer seu, és “la millor per Catalunya, perquè és la millor per Espanya i la més conforme amb l’esperit de concòrdia, de convivència de la Constitució”.
Viu debat i gir de Robles
Tot i obeir un guió previst i tenir decidit el seu sí, la reunió del Consell de Ministres es va allargar més de quatre hores i amb veus més entusiastes que altres en el seu si. Sense anar més lluny, la ministra de Defensa, Margarita Robles, sent magistrada en actiu, va firmar el 2012 el manifest El indulto como fraude en què un grup de juristes espanyols s’oposava a la gràcia com a instrument polític després del perdó al banquer del Santander Alfredo Sáenz aprovat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero la tardor del 2011 estant ja en funcions i de sortida. Robles és, de fet, l’única ministra que s’ha resistit a dir públicament que hi està a favor. Partint d’un grau d’entusiasme dispar, però, el cert és que els nou indults van rebre l’aval per unanimitat de tot el Consell de Ministres integrat pel PSOE i Podem. El d’ahir és el primer indult que va acompanyat de la compareixença del president, ja que l’habitual és que els perdonats apareguin en la referència escrita del Consell de Ministres i prou.
Pensant en els votants
Si bé les conseqüències més immediates són pels nou presos i les famílies, que veuran alleugerit el seu patiment, Sánchez no es va centrar en ells sinó en els votants catalans d’ERC i de Junts i també en els votants unionistes que volien empresonats els líders del procés però que ara creuen que ja n’hi ha prou amb el càstig. “El govern pensa sobretot en els centenars de milers de catalans i catalanes que se senten solidaris amb els que estan presos i també en molts altres, tan a Catalunya com al conjunt d’Espanya, que no van recolzar els seus actes però que sí que creuen que ja han complert prou càstig”, va raonar. Si bé en campanya era renuent a l’indult i un devot del compliment de la pena íntegra, Sánchez ha acabat associant ara a “venjança” tots els anys de presó restants.
Catalunya amb Espanya
La Moncloa no oculta que hi ha el vent de la pressió internacional, com ara l’informe de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa, bufant a favor del perdó, però veu l’indult com un instrument útil per enfortir la unitat d’Espanya. Fonts de La Moncloa van admetre ahir que un dels objectius de la gràcia és desinflar l’independentisme fins retornar-lo als percentatges que tenia el 2006 abans de la ferida del 2010 amb el Tribunal Constitucional retallant l’Estatut, i que els presos cohesionen el moviment. “La presó només aconseguia victimisme independentista i desafecció de la resta. L’1 d’octubre va ser un gran dia pels indepdentistes, avui amb els indults els restem arguments”, confessava un alt càrrec del més alt nivell pròxim al president espanyol. Per Sánchez, els indults obren la porta a un enfortiment de la unitat: “Espanya sense Catalunya simplement no seria Espanya. Com Catalunya sense la resta d’Espanya, no seria Catalunya. I aquesta certesa és el nord que guia el nostre camí. Així que hi ha camí”.
“No hi tornaran”
El govern està convençut que la condicionalitat i les ferides del passat són la millor vacuna contra una reedició de l’1-O. Tots els indults queden condicionats al fet que no es cometi un delicte greu durant un termini de temps determinat; del contrari, l’indult quedaria sense efecte. Hi ha, per tant, condicionalitat”, advertia Sánchez. I això que, segons subratllava el president, “la gràcia no exigeix que els beneficiats hagin de canviar les idees”. Però més gràfica era encara la ministra portaveu, María Jesús Montero: “Els indults son garantia d’èxit del procés al qual ens conduïm? Evidentment que no. Això és una qüestió de dues parts. L’ésser humà és intel·ligent, Un no ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”. “Estem segurs que no ho tornaran a fer“, es vanta un alt càrrec de La Moncloa que ha estat en la cuina dels decrets. En el cas de Junqueras, de fet, no serà electe fins el 2031.
Els exiliats són ara per ara els grans oblidats i la seva via serà la reforma de la sedició al Codi Penal. “Indultem els que van respondre davant la justícia. Puigdemont i la resta han de fer el mateix”, alerten fonts de La Moncloa.
Frenar el recurs al TS
Al Senat, el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, va fixar el límit de mesa de diàleg davant la pressió del PP a la sessió de control: “No hi haurà referèndum d’autodeterminació, a Espanya ningú és més que ningú”- La vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, es declarava “molt orgullosa” dels nous indults. “Afavorirà la convivència i ens reforçarem com a país en termes democràtics”, va reblar Díaz.
Una de les missions del ministre de Justícia, Juan carlos Campo, era afinar els informes amb cura per segellar tota escletxa al recurs, però el líder del PP, Pablo Casado, es refugia en un informe policial sobre els CDR que el cita com a objectiu i s’erigeix en “part afectada” i legitimada a l’hora de recórrer a la sala tercera del Tribunal Suprem. I Vox ja escalfa els motors d’una segona moció de censura acompanyada d’una querella contra els ministres.
