Joan Plana, alcalde de Roses pel Pacte de Canyelles
El nou cap del govern rosinc es manifesta orgullós i diu que el principal repte és la gestió de la postpandèmia
Mindan afirma que s’ha dedicat en cos i ànima al càrrec
Joan Plana és des d’ahir el nou alcalde de Roses en substitució de Montse Mindan (Junts per Roses), amb els vots dels partits del Pacte de Canyelles –quatre de Junts, quatre d’ERC i dos de Gent del Poble– més un de Lliures Roses, a l’oposició. Aquest pacte estipulava el canvi en l’alcaldia a mig mandat. El PSC, Ciutadans i el PP hi van votar en contra. En un ple extraordinari celebrat al teatre municipal, Plana, després de prometre el càrrec per imperatiu legal, es va haver de situar al centre de l’escenari, on va ser ovacionat –prèviament, ho va ser la seva antecessora– pels assistents que omplien la platea, i amb el diputat al Congrés Gabriel Rufián i el senador Jordi Martí a les primeres files, on també hi havia conselleres, diputades i diputats al Parlament, membres de la Diputació i alcaldesses i alcaldes de l’Alt Empordà dels dos partits majoritaris signataris del pacte. En el seu parlament, el mateix Plana va dir que sentia una emoció difícil de definir, “la d’un nen que jugava a la plaça de l’Església, remuntava la riera per anar a l’escola i comprava croissants a can Mallol i que s’ha convertit en alcalde”. De fet, es va autodefinir com “un vailet que volia ser alcalde, un noi ambiciós que, ara, tenia un projecte ambiciós per a Roses”.
El ja alcalde va manllevar de l’expresident Pasqual Maragall el concepte “deliciosament republicà” de recuperar les seguretats per afrontar reptes com la problemàtica de l’accés a l’habitatge, l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació i d’exclusió, la reducció de la contaminació i les agressions al medi natural i, entre altres coses, una gestió més amable de l’espai públic.
Joan Plana va qualificar d’èxit els 42 anys d’ajuntaments de l’actual etapa democràtica i va dir que assumia el llegat de totes les alcaldesses i tots els alcaldes rosincs que l’han precedit. I hi va afegir que Roses sempre serà al costat de les institucions catalanes i dels independentistes encausats per la justícia espanyola com la seva predecessora. D’altra banda, va tenir unes paraules de record per a les víctimes de la Covid i les seves famílies i va dir que els principals reptes fins a final de mandat seran la revisió del POUM del 1983, el compromís amb la gestió verda de l’activitat pesquera, i, entre altres coses, l’aplicació del pla de transició energètica en l’àmbit econòmic.
Finalment, i després dels agraïments personals, va tornar al terreny íntim i va recordar que els principis que regiran la seva acció com a alcalde són “la manera de ser i de fer d’un fill i net de botiguers de Roses” i el “pragmatisme humanístic de muntanya” de la branca familiar de Maçanet de Cabrenys. “Treballarem perquè Roses sigui motiu d’orgull col·lectiu. Compto amb tothom”, va reblar.
“Els pactes se signen per ser complerts”
“Els pactes se signen per ser complerts”, va remarcar a l’inici del seu discurs la fins ara alcaldessa, i a partir d’ara primera tinenta d’alcaldia i regidora de Turisme. Montse Mindan va dir que durant els seus dos anys de mandat ha hagut de gestionar la incertesa per la Covid-19, que, segons ella, ha fet passar les estratègies de govern a un segon pla. “Tanco una etapa de la vida dedicada en cos i ànima a la gent de Roses, satisfeta de la feina feta, i deixo l’alcaldia sentint-me molt orgullosa de la ciutadania”, va indicar. Fèlix Llorens (Gent del Poble) va dir que el gran repte de l’equip de govern és sortir de la pandèmia i va afirmar que cal que tots els grups es conjurin per aconseguir-ho. Antonio Rodríguez (PSC) va demanar a Joan Plana que sigui un alcalde “de mirada pròxima i àmplia, l’alcalde d’esquerres que aspira a ser”. Manel Escobar (PP) va remarcar que comparteixen l’ideal de donar el millor servei als rosincs i José Manuel Álvarez (Ciutadans) li va demanar que tingui les portes de l’alcaldia obertes de bat a bat.