El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions als 40 excàrrecs del govern
Atribueix 2,8 milions a Mas i Mas-Colell i 1,9 a Puigdemont i Junqueras per l’acció exterior de la Generalitat
L’import multimilionari se sumarà als 4,1 milions que l’independentisme ja va abonar per l’1-O
-
El diputat i exconseller de la Generalitat Francesc Homs, abans d'entrar al Tribunal de Comptes EFE. -
Le’xconseller Francesc Homs, citat aquest dimarts, arriba al Tribunal de Comptes a Madrid EFE. -
Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, al Parlament després de la proclamació de la República el 27 d’octubre de 2017. Tots ells i altres exalt càrrecs de la Generalitat estan citats al Tribunal de Comptes ACN. -
L’entrada a la seu del Tribunal de Comptes, a Madrid TRIBUNAL DE CUENTAS. -
Els 40 investigats pel Tribunal de Comptes, en un gràfic publicat al diari EL PUNT AVUI.
El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros a una quarantena d’excàrrecs de la Generalitat per les despeses suposadament irregulars i a favor del procés, en l’acció exterior del Govern des del 2011 al 2017. El tribunal desglossa les partides gastades i les atribueix a cada dirigent. Cada partida hauria de ser rescabalada solidàriament entre tots els seus responsables. Així, a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i al seu exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, se’ls reclamarien un màxim de 2,8 milions d’euros a cadascun, tot i que la xifra hauria de ser repartida amb altres exalts càrrecs. A Carles Puigdemont i Oriol Junqueras els reclamarien un màxim d’1,9 milions d’euros a cadascun.
A l’exconseller d’Acció Exterior del Govern de Puigdemont, Raül Romeva, el Tribunal de Comptes li reclama 2,1 milions d’euros i a l’exconseller de Presidència de Mas, Francesc Homs, 2,9 milions d’euros. Els imports més elevats, que superen els 3 milions d’euros, se’ls reclama a l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui es reclama 3,6 milions així com a l’exinterventora general Mireia Vidal, per a qui es xifra la fiança en 3,1 milions.
Els imports individuals que se sol·licita a cadascun dels excàrrecs no hauran de ser abonats en la seva totalitat, sinó que és la suma de diverses partides a repartir entre diversos d’ells. La responsabilitat és solidària i, per tant, tots els excàrrecs vinculats a una partida tenen l’obligació comuna de fer-se’n càrrec. Així, si algun d’ells no pogués abonar la fiança, quedaria coberta per la resta de responsables.
Per exemple, en el cas de la partida de viatges d’expresidents es reclama un total de 288.526,86 euros a deu persones. A Puigdemont, Junqueras i Romeva se’ls reclama 163.889,75 euros a cadascun per aquest concepte corresponent al període temporal en què van estar en el càrrec, però el que acabin pagant finalment cadascun no té per què ser la que se’ls reclama. Dependrà de la capacitat econòmica que tingui cada persona vinculada a aquesta despesa fins a arribar al total. Així, si un d’ells no pogués fer-hi front, ho haurien d’assumir altres.
D’aquesta manera, el Tribunal de Comptes pretén assegurar el cobrament de l’import reclamat per si hi hagués persones insolvents. D’aquí que la suma de totes les fiances individuals superi l’import que hauran de pagar solidàriament entre totes, que no superarà els 5,4 milions d’euros.
De les 42 persones citades aquest dimarts, no a totes se’ls exigeix que paguin fiança. És el cas dels exconsellers de Presidència Jordi Turull i Neus Munté, que no apareixen vinculats a cap partida de l’informe de més de 500 pàgines i, per tant, no hauran de contribuir a pagar els 5,4 milions d’euros.
Partides de despeses
Algunes de les partides més elevades vinculades presumptament a despeses indegudes són les vinculades a “activitats de promoció del procés sobiranista que també inclou un programa de visites internacionals i suma 1,6 milions o la contractació de l’empresa Independent (1,4 MEUR). Entre altres despeses, destaca la de les delegacions de la Generalitat a l’estranger com la del Regne Unit (308.515,05 euros), la dels Estats Units (156.374,28) així com viatges d’expresidents del Govern (288.526,86 euros).
Al llarg d’aquest dimarts les defenses dels excàrrecs presentaran al·legacions i la quantitat final que es fixi a cadascun d’ells podria tenir variacions. La compareixença es podria allargar a dimecres.
La majoria de citats aquest dimarts han enviat els seus representants legals al Tribunal de Comptes. Són els presidents Mas i Puigdemont, l’exvicepresident Junqueras i diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs (hi ha anat presencialment), Neus Munté, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva i Jordi Turull. Cal sumar-hi secretaris generals, interventors, representants a la Unió Europea i delegats de la Generalitat a l’estranger.
La sala d’enjudiciament del Tribunal de Comptes ha comunicat a les defenses dels investigats l’import que els reclama a cadascú. Les defenses poden fer al·legacions i, per tant, la quantitat reclamada pot variar després de la compareixença, que es podria allargar a dimecres 30 de juny. Aquests imports s’hauran de ratificar més endavant quan se celebri el judici per aquesta causa.
L’origen
La causa té com a origen un informe de fiscalització aprovat el 28 de març de 2019 pel Tribunal de Comptes sobre les polítiques d’acció exterior del Govern, a iniciativa del Congrés i el Senat, que va detectar “irregularitats” vinculades a l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. Els dictàmens de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia va propiciar l’obertura de diligències, que es van acumular a les relatives a les despeses del referèndum de l’1-O.
L’informe del Tribunal de Comptes sobre acció exterior també va donar peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que aquest 6 de maig del 2021 el jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat de forma paral·lela a la causa del Tribunal de Comptes.
Camí al judici
Un cop superada la fase d’instrucció s’entrarà en la del procés jurisdiccional, on el Tribunal emetrà un edicte que s’enviarà a les parts i al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per fer públic que es du a terme el procés i iniciar les vistes. Aquesta fase acabarà amb una sentència en primera instància que es podrà recórrer en apel·lació a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, primer, i al Tribunal Suprem, després.
