El govern estudia fórmules per esmorteir la fiança
Els serveis jurídics analitzen què es pot fer tenint en compte que el tribunal els embargarà en un termini de 15 dies si no paguen
La Caixa de Solidaritat només té un petit coixí per afrontar la “repressió diària”
Els serveis jurídics de la Generalitat estudien de quins mecanismes disposa l’administració per minimitzar l’impacte dels 5,4 milions d’euros que el Tribunal de Comptes reclama a exmembres i exdirigents del govern de la Generalitat per l’acció exterior duta a terme des del 2011 fins al 2017. La situació, admeten fonts de l’executiu, és complicada, ja que es tracta d’una administració pública, i més quan consta en la causa com a part afectada, tot i que l’administració no els ha reclamat res i ja ha presentat al·legacions argumentant que la despesa pública en acció exterior va ser la correcta.
De moment el govern es manté prudent i no ha volgut avançar cap actuació en concret, en espera de l’anàlisi dels serveis jurídics. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va avançar ahir en el programa Els matins de TV3 que les institucions catalanes hi estaven treballant i que “hi haurà una resposta ràpida” de l’executiu.
D’altra banda, la Caixa de Solidaritat només disposa actualment d’un petit coixí per assumir les despeses diàries de la repressió que l’Estat espanyol està exercint contra molts ciutadans de Catalunya per haver participat en manifestacions, mobilitzacions o protestes. En aquest cas, i segons explica Pep Cruanyes, un dels responsables de la Caixa de Solidaritat, des del gener aquest coixí ha servit per sufragar les despeses judicials d’una vuitantena de represaliats. Per això, la Caixa de Solidaritat continua treballant per conscienciar la ciutadania de la repressió diària que exerceix l’Estat i anima a fer-hi aportacions per poder assumir “petites despeses” si es comparen amb “la bestiesa” que ara demana el Tribunal de Comptes, assenyala Cruanyes, que ahir admetia que la Caixa de Solidaritat no podrà assumir aquest nou pagament de 5,4 milions. Cal tenir en compte que amb aquesta eina ja s’han pagat 15 milions d’euros en multes i fiances en diversos processos judicials, com ara els 5,2 milions d’euros del 9-N del 2014 i els 4,2 milions de l’1-O, contra el moviment independentista.
Aval amb finques
A tall d’exemple, per pagar la fiança que el Tribunal de Comptes reclamava a membres del govern d’Artur Mas pel 9-N, la Caixa de Solidaritat va consignar la meitat de la quantitat reclamada amb diners en metàl·lic, mentre que la resta es va haver d’avalar amb dues finques de particulars. Aquests dos béns finalment van ser retirats quan la resolució va ser efectiva i de nou es va acabar d’arrodonir la xifra total amb diners en metàl·lic. Cruanyes ja alerta que aquest cop cal una resposta del govern de la Generalitat davant d’un procediment i unes fiances que només es basen en motivacions “esperpèntiques”. A més, es dona el cas que exdirigents de l’executiu català, com Francesc Homs, ja tenien embargat el seu habitatge pel 9-N. El Tribunal de Comptes va fer efectiva la resolució i els afectats hi van presentar recurs, ara sí, per via judicial, al Suprem, que continua pendent de resoldre’s.
LES XIFRES
El mandat dels vocals del Tribunal de Comptes venç al juliol
El govern espanyol va exigir ahir al PP que posi fi a la seva actitud “tremendament antidemocràtica” de “boicotejar” la renovació dels òrgans constitucionals i no descarta estudiar alguna reforma en relació amb el Tribunal de Comptes si no se n’escullen els vocals nous.
“Esperarem abans d’avançar una mesura o actuació pertinent”, va afirmar la portaveu de l’executiu, María Jesús Montero, ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres sobre la possibilitat de plantejar un canvi normatiu sobre aquest òrgan fiscalitzador. Segons Montero, el mandat dels vocals actuals del Tribunal de Comptes finalitza el 23 de juliol i, per tant, es considera pertinent “esperar fins aleshores” per veure si el PP s’avé a renovar els dotze vocals, sis dels quals corresponen al Congrés i sis, al Senat.
Igual que amb altres òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’elecció dels consellers del Tribunal de Comptes necessita una majoria reforçada i, per tant, es requereix un pacte entre el PSOE i el PP.
