JAUME ALONSO-CUEVILLAS I SAYRO
JUNTS PER CATALUNYA
“Vaig refusar la proposta de ser l’alcaldable a Barcelona”
“Com a jurista, veig que hi ha una vulneració sagnant dels drets humans i entro en política com a independent”
“A Madrid continua el «facherío»”
President del Grup d’Advocats Joves
La foto antiga escollida per Alonso-Cuevillas és de quan va ser elegit president del Grup d’Advocats Joves del Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb només 25 anys, l’any 1987. Acabada la carrera de dret, li encarreguen el discurs de resposta al degà de l’ICAB, i enlluerna amb la seva oratòria salpebrada d’ironia. Al cap de dos anys és escollit president del grup d’advocats joves. A la universitat, recorda que el seu grup era anomenat “la rereguarda”. “Érem gamberros simpàtics i amb bones notes”, confessa.
Per què decideix fer el salt a la política amb Junts?
Mai havia militat en cap partit polític. Tenia vocació pública, ja que fa anys vaig ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. No tenia cap tracte directe amb polítics, només amb el conseller de Justícia Carles Mundó, perquè em van demanar que integrés la comissió d’experts sobre el dret a la segona oportunitat que va crear. És l’únic conseller de qui tenia el mòbil. Llavors, el cap del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, que va ser alumne meu, em va consultar sobre coses que no li quadraven en la seva investigació per la compra d’urnes amb la consellera Meritxell Borràs el 2017. I la segona quinzena de juliol, quan comencen a desfilar càrrecs del govern per la caserna de la Guàrdia Civil, em munta una reunió amb alguns d’ells. Aquell estiu marxo a l’Estartit amb un munt de llibres, com sempre, però aquest cop per la recent reforma de la malversació de fons que inclou l’administració deslleial. I el 7 de setembre em truca en Cesc i em pregunta: “Jaume, estaries disposat a defensar tot el govern?”
I què va contestar?
Doncs sí, és clar. I m’avisen que em canviarà la vida. I l’endemà de l’11 de Setembre em demanen que vagi a la reunió de govern, i ja tenia la querella de la fiscalia, que em van passar uns periodistes, i l’endemà Puigdemont em diu: “Contractat.” Em diuen “tot el govern”, però parlem amb Mundó que cal reforçar-se amb advocats i ell em diu que a ERC tenen Andreu van den Eynde. Primer faig un equip al meu despatx per presentar recurs contra la primera querella de la fiscalia contra el govern al TSJC per desobediència i malversació. I defensant la querella, veig que s’està fent una aplicació esbiaixada del dret: la convocatòria d’un referèndum estava despenalitzada, mai s’havia considerat delicte el fet de desobeir el Tribunal Constitucional. En les xerrades, sempre dic que hi havia una “federació espanyola de desobediència” al Tribunal Constitucional, perquè tothom l’ha desobeït: governs autonòmics, parlaments, el govern estatal, el Congrés..., fins i tot la sala segona del Suprem davant una resolució que afavoria els Albertos. Però fan un overruling per criminalitzar la dissidència.
Què va idear?
Vaig a veure el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i li dic que hem de canviar el discurs. Llavors el govern defensava el dret a l’autodeterminació, que forma part del dret internacional, però si no tens la força d’un estat no fem res, i li dic que hem de posar l’èmfasi en l’ús esbiaixat que fan del seu propi ordenament jurídic i de l’internacional. I com que soc professor, em van enviar a l’entrevista amb en Xavier Graset a TV3. Recordo fa quatre anys que, quan deia que era professor de dret processal, la gent em preguntava: “I això què és?” I a partir de llavors, Graset m’hi convida sovint.
I no ha parat de fer xerrades per tot el país?
Sí, més de 200 bolos per tot el país, sempre ple, i quan arribes t’aplaudeixen. Ens repartíem les intervencions, fins i tot, algunes amb en Lluís Llach.
I per què hi ha aquest interès de la ciutadania?
El dret hauria de ser un mecanisme de resolució de conflictes, però com que s’ha convertit en un element de repressió de la dissidència, ha entrat a formar part de la nostra vida. Els catalans estem a segon de màster de dret: n’hem après moltíssim. I tothom venia perquè els expliquéssim què passava, però els deia que tot el que havíem après i s’aplicava des de fa 30 anys, ara ho havien canviat tot. I de tantes xerrades, em deien l’“omplepistes” i que el meu nom sonava com a alcaldable de Barcelona.
Li van proposar ser el candidat a l’alcaldia de Barcelona per Junts?
Sí, i ho vaig refusar. Vaig dir al president Puigdemont que no.
Per què?
Perquè no m’hi veig, no m’ho conec. I, a més, volia mantenir el despatx d’advocats, i a l’estiu m’agrada molt el mar i anar a l’Estartit, amb la família. En aquella reunió, es va decidir la llista de Junts per a Europa, que jo l’encapçalava i el segon era Tremosa, i al final el president decideix que hi va ell, el Toni i la Clara, i tots ho aplaudim, i em proposen anar de diputat per Girona al Congrés com l’advocat del president. Dic que no i al final em convenç en Lluís Llach en un viatge i accepto com a independent.
Algun resultat?
Vaig tenir un gran èxit, que es veurà a finals de juliol. En diuen la “llei Cuevillas”, que limita el procés penal, que en si mateix ja és una tortura. Fins al 2015 la investigació era indefinida; el PP la limita a sis mesos i Asens la volia derogar, i proposo un canvi i me’l compren: una instrucció penal d’un any i amb pròrroga de sis mesos, però el jutge ho ha de motivar i ho pot demanar qualsevol de les parts. I després de dos mandats, amb el del 2019 fallit, vaig demanar al president que quan hi hagués eleccions a Catalunya volia tornar aquí. I vam fer un sistema de primàries i vaig obtenir bons resultats.
A Madrid comprova la diferència entre govern i estructures d’estat?
Pels meus anteriors càrrecs de degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ja ho coneixia i sabia dues coses: a l’Estat espanyol, el govern hi pinta poc, i hi ha molt facherío. Tota aquesta gent que avui vota Vox no surt del no-res, surt del PP. A Espanya, de divisió de poders, cap: és l’executiu el que mana en tot. Per fer una llei, es consulta el mínim canvi al ministre de torn.
Quina fita s’ha marcat ara com a diputat al Parlament?
La meva fita és la independència de Catalunya. Com la majoria de persones que hem entrat ara en política; és perquè tenim una excepcionalitat de país, que és el que em motiva com a ciutadà, però en el meu cas hi ha l’afegitó que hi tinc interès com a jurista quan veig la vulneració dels drets fonamentals tan sagnant que s’està fent.
I la família què li va dir?
La meva dona, la Inés, preferiria que no em dediqués a la política, és clar. Sempre he estat poques hores a casa perquè, a la feina d’advocat, hi dediques totes les hores del món, però és que a la política en són més. Es diu que s’hi entra per la “pagueta”, però en la meva renda publicada es pot veure que guanyava més abans.
Tenir una feina és millor per exercir de polític?
Dedicar-me ara a la política m’ha costat algun ensurt, però té l’avantatge que no combregaré amb rodes de molí. Tinc la llibertat de dir que no serem independents a còpia de donar-nos cops de cap contra la paret. Comparteixo idees del meu partit, però no tots els que en formem part hem d’anar uniformats, i això és una de les grans riqueses que té Junts.
Un amant del mar amb sis fills
L’advocat barceloní s’estrena com a diputat de Junts en la XIV legislatura del Parlament, i serà president de la comissió d’Acció Exterior i vicepresident de la de Justícia. Catedràtic de dret processal, va complir de ben jove un dels seus somnis: ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Primer és escollit president del Grup d’Advocats Joves i, amb 35 anys (el més jove), degà de l’ICAB, càrrec que revalida fins al 2005. És pare de sis fills: tres del primer matrimoni, de 25, 22 i 20 anys, i tres del segon: el Tomi, de 5 anys; la Clara, de 3, i la Paula, de sis mesos, que va néixer el mateix dia que el president Puigdemont. Es declara un amant del mar i sempre va amb la família a l’Estartit, on surt amb la “barqueta” i fa submarinisme. Sorneguer, explica que la seva amiga Magda Oranich és la seva “dona”. Ho va publicar l’ABC: eren en un partit del Barça i els van fer una foto junts mentre la policia requisava samarretes i xiulets als catalans. Amb Oranich, comparteix el fet d’haver creat la primera Comissió en Defensa dels Animals a l’ICAB. Al Congrés va formar part del grup de diputats animalistes i ara en vol crear un a Junts amb altres companys.
Jaume Alonso-Cuevillas
Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona,1961), doctor en dret, catedràtic de dret processal i un dels advocats del president Puigdemont, s’estrena el 2021 com a diputat al Parlament per JxCat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.